UNA MARATÓ A SITGES 2007
Un any més la marató de sitges a l'Auditori va triar unes pel.lícules que s'allunyaven de la sang i fetge que un pot tenir com a imatge preconcebuda i va presentar tres pel.lícules que entren, del tot o només una mica, en el gènere que s'ha de definir com a fantàstic.
La primera va ser "Dororo" una pel.lícula de 135 minuts sobre un senyor de la guerra japonès que ven el cos del seu fill a 48 dimonis, temps després el noi es dedica a eliminar els dimonis per anar recuperant les parts perdudes.
L'arrencada és prou interessant però després perd força i la mateixa pel.lícula sembla
dubtar cap a on anar, com en un inici que pretén seguir la tria de colors exagerada com "Hero" o "La casa de las Dagas voladoras" (de fet passejant per la platja et passaven paperets anunciant-la amb la mítica frase "de los creadores de ..." i esmentaven aquestes dues) però se n'oblida a estones i només recupera l'impacte de colors en algunes escenes concretes.
L'aventura deriva ràpidament a una sèrie de batalles que no semblen aportar res (tret de l'única explicada amb detall a la casa de la papallona) que l'aproxima més a una pel.lícula de sèrieB d'espases amb trets de power rangers fins presentar-nos algunes imatges que beuen directament de la presentació com una vinyeta panoràmica del manga que estem llegint.
"Dororo" ha guanyat el premi de la secció oriental al festival, ja que tret del seu excés de metratge i algunes batalles o monstres més aviat decebedors, en conjunt fa un relat entretingut i que se salva per un bon inici i un sentit de l'humor que no abandona fins el cop final.
Fora de concurs es va presentar "1408" on Jhon Cusack interpreta un cínic escriptor de
relats paranormals que arriba a l'habitació 1408 d'un hotel per escriure sobre els fenòmens que s'hi succeixen...D'aquesta explicaré molt poc ja que arribarà als circuits comercials, només dic que té una arrencada genial i destaco dues escenes de bons ensurts i bogeria com és quan veu un home a la finestra del davant i intenta demanar-li ajuda i el passeig per la cornisa per arribar a la finestra de l'altra habitació.
Aquesta pel.lícula no és una exhibició d'originalitat, ja que és recorregut pèls llocs
comuns les cases encantades, creuada amb alguna història de "Cuentos asombrosos", però això no treu que sigui un producte per l'entreteniment perfectament fet, aquí està el seu encert en cap moment es fa llarga ni avorrida, aconsegueix escenes impactants i una bona dosis d'ensurts i una interpretació excel.lent per part del seu protagonista (ho sento però soc una gran fan de Cusack des de "Medianoche en el jardin del bien y el mal")...Què més se li pot demanar?
Tot i ser la més comercial és la que més em va agradar... I després diuen que tinc un gust estrany!
Per últim vam veure "The fall" una coproducció anglo-americana-hindú que va guanyar el premi a la millor pel.lícula en la secció de fantàstic. Explica com es coneixen als anys vint en un hospital un especialista de cinema que no es pot moure del llit per una caiguda i una nena que el visita perquè li expliqui un conte.
La història ens connecta amb altres com "el Laberinto del Fauno" on la realitat i la ficció del conte es confonen però aquí l'element infantil és molt més acusat, ja que no es tracta d'un conte de terror com podia ser el del Fauno sino un relat sobre pirates, bandits i viatges que ens recorda en més d'una ocasió a "la liga los hombres extraordinarios" que no pas a una història de terror.
L'encert de la pel.lícula és mostrar com l'estat d'ànim i la situació del narrador es va
filtrant de mica en mica en allò que explica; a més, l'apartat visual és excel.lent ja que el conte permet presentar paratges exòtics com l'illa papallona o el laberint i mostar uns
colors tan vius que en qualsevol altre context serien exagerats. "The Fall", això sí, té estones en les que el ritme decau i on l'exagerada senzillesa del conte infantil pot allunyar a possibles espectadors. Als retrets, li hauríem de sumar que fa el contrari de les dues anteriors ja que l'arrencada és lenta tot i que el final melancònic deixa molt bon gust. Molt recomenable per als admiradors dels contes estil Neil Gaiman!
En resum, una marató sense sang i amb només una pel.li de terror que va tenir l'encert de tornar a explicar històries molt diferents entre si, una bona tria!
