UNA JOIA PER DESCOBRIR: BRICK
Potser el títol no diu gaire, a més amb quatre imatges podem pensar-nos que estem davant d'una pel.lícula de jovenets a l'institut o fins i tot d'un capítol llarg de "Dawson, crece!" o similars, doncs no. Brick és una pel.lícula que hauriem d'etiquetar com pur cinema negre si no fos perquè els seus protagonistes no són actors de quaranta anys en bars amb fum i alcohol dins del blanc i negre clàssic. Aquí hi ha el primer encert de la pel.lícula, trasllada tos els elements propis del cinema negre (dona fatal, tipus durs, enganys i encàrrecs misteriosos) al més pur estil Raymond Chandler a un institut que podria ser perfectament el paisatge de "Smallville" o "The OC".
La història explica com Brendan està deprimit i s'aparta de tothom perquè la seva nòvia l'ha deixat i es troba ficada al món de les drogues;de sobte, rep una trucada misteriosa d'ella demanat-li ajuda, un cop que la troba s'excusa dient que no és res i que no el vol tornar a veure. Posteriorment, Brendan troba el seu cos mort i decideix amagar-lo per trobar-ne el responsable.
Com he insistit altres vegades en el metratge no oblidaré que dura 110 minuts però són plenament justificats, ja que cada descobriment en la trama o cada secret revelat per un personatge no es pot entendre sense el pas anterior, no tens la sensació que nomes s'allargui i prou.
Es pot pensar que el fet d'ambientar-la a l'institut desvirtua la trama o és com un "efecte especial" per distreure la manca d'enginy al guió (no és casualitat que ara es publicitin més el que s'ha aconseguit en FX que no pas el guió): en absolut, la història funciona de forma perfecta com hauria estat si s'hagués triat una ambientació més convencional, però aquí guanya originalitat pel medi triat i per algunes situacions que surten afavorides amb l'humor que provoca el propi context.
Destacaria a més l'elegància de la direcció ja que sap donar el ritme adequat accelerant només en ocasions molt puntuals i la resta segueix la lentitud del fum de la cigarreta tan característica del cinema negre.
Per encara animar més a la seva visió diré que és una pel.lícula que demana un espectador atent (no he volgut dir "intel.ligent" però sí que s'hi esforci) ja que com a "La dalia negra" has de saber seguir la trama només pel nom de qui estan parlant i he d'afegir que en algunes escenes els diàlegs estan tan ben cuidats que sembla que ens anem cap a un Shakespeare, tot i que els alterna amb diàlegs més durs i senzills.
En destaco dues escenes (a més de l'excel.lent final), dues de les "baralles" estan fetes amb una extrema senzillesa i alhora impacte que resulten molt aconseguides: la primera tot i que no arriba a baralla amb el camell i com amenaça els seus guardaespatlles; i la segona, la del sorprenent enfrontament amb l'esportista... Totes dues són sorprenents en la seva resolució,i no dono més detalls que s'ha de veure!
En resum "Brick" és una curiosa barreja que no defraudarà als seguidors de pel.lícules d'intriga si saben superar qualsevol prejudici però que, a més, com a exercici d'estil resulta d'allò més interessant. Una joia molt recomenable
Per cert els seguidors de "Heroes" trobareu alguna cara coneguda!
