UNES RECOMANACIONS DEL FESTIVAL DE SITGES
Ja ha acabat el festival de Sitges i com gairebé sempre no hi estic d'acord amb els premis; per una banda la guanyadora de la secció oriental, "Dororo", té massa ingredients de sèrie B com per no pensar que hi havia res millor; en canvi la guanyadora de la secció de fantàstic, "The Fall", té estones amb un ritme massa lent i el seu marcat to infantil l'allunya en ocasions de ser una "gran" pel.lícula.
De totes maneres, aquest festival acostuma a premiar autèntics bunyols com va ser el cas de "Requiem, l'exorcisme de Micaela" que no passava de ser un producte de sobretaula amb una bona interpretació, així que tampoc és una sorpresa.
Per això, vull destacar algunes pel.lícules que per un motiu o un altre em semblen curioses, ja que algunes d'elles no tenen assegurada una arribada als circuits comercials i no han cridat potser prou l'atenció. Igualment, com encara no són disponibles i només tinc alguns comentaris o fotos per jutjar, és possible que després es revelin com a productes infames o ridículs però aqui van algunes recomanacions:
THE TRIPPER:Enmig d'un festival hippie de l'amor lliuren apareix un assassí amb destral i màscara de Ronald Reagan!
El punt de partida delirant ja encurioseix perquè promet més humor que no pas sang, però és que a més el responsable com a guionista i director és David Arquette, el policia de la sèrie "Scream", de qui diria que les seves aparicions a la majoria de pel.lícules van acompanyades d'un "aire" especial, ja que a "Nunca me han besado" o "Ravenous" sembla que tota l'estona vagi fumat i és precisament l'obra d'un fumat el que sembla aquest guió. També compta amb aparicions de la seva dona (Courtney Cox de "Friends" i "Scream") i Jason Mewes (el Jay que acompanya a "Bob el silencioso" a les pel.lis de Kevin Smith) per la qual cosa uns quants riures jo diria que estan assegurats.
L'INTERIUR:Una dona embarassada que ha perdut recentment el seu marit es veu assetjada a casa seva per una psicòtica que desitja el seu fill.
És la guanyadora en maquillatge per les escabetxines que promet i els responsables no han posat fre a la crueltat i violència seguint "Alta tensión", pel.lícula d'obligada visió. Segur que ens resultarà prou entretinguda i claustrofòbica als amants de la sang.
REC: Uns periodistes segueixen un grup de bombers que es topa amb un edifici on els seus veïns pateixen un estrany virus.
Premiada amb la millor direcció ens ofereix sang, terror i per amanir-ho crítica a la televisió actual, algú s'hi pot resistir?
MISTER LONELY:Un imitador de Michael Jackson (Diego Luna de la molt recomenable "Y tu mamá también") coneix una noia que s'assembla a Marilyn Monroe i aquesta l'introdueix en un món ple d'imitadors amb Werner Herzog o James Woods fent del Papa, ha de ser un pur deliri!
FREE JIMMY:Un grup de nois decideix alliberar del circ un elefant addicte a les pastilles.
Poca-soltada total que uneix dos productes tan antagònics com són "Liberad a willy" i "Trainspostting"; encara que sigui dolenta només per veure com pot degenerar aquest argument, jo no me la perdria.
LOS CRONOCRÍMENES: Enmig del bosc un home veu un assassinat i casualment es trobarà amb una màquina del temps que farà que la situació es compliqui encara més.
Producte espanyol que es converteix en un trencaclosques sobre els viatges en els temps, per als amants de la ciencia-ficció... Només espero que tinguin un mínim de justificació, ja que pels comentaris sembla que es troba la màquina abandonada en un jardí, vaja, com si s'hagués caigut d'una butxaca.
THE SIGNAL:tres històries sobre com un estrany senyal emès per la televisió provoca atacs d'histèria i paranoia, fins transformar els infectats en brutals assassins.
Pot anar cap als tòpics més comuns com si fossin zombies o ser una mica més originals i explorar la violència...Ho haurem de descobrir!
GLORY TO THE FILMMAKER:Un director es troba amb problemes creatius ja que cap gènere li acaba de fer el pes.
Aquest punt de partida serveix a Takeshi Kitano per viatjar a través de les diferents propostes de cinema (comèdia, acció, terror) revisitades amb un humor molt pròxim al seu antic programa: Humor amarillo! En lloc d'un David Lynch com el seu anterior treball, "Takeshis", sembla que ens porti un producte molt apte per tots els públics
DEATHNOTE: Un noi troba un quadern demoníac amb el qual es pot matar algú només escrivint-hi el nom.
Pot semblar un punt de partida molt pròxim al terror japonès tipus "Llamada pérdida" però la idea no es desenvolupa cap aquesta banda sinó que el noi es converteix en una mena d'executor de delinqüents i es justifica amb aparicions televisives; a més, la història s'acosta més cap el gènere policíac seguint l'investigador encarregat del cas
Per sort algunes les disfrutarem sense gaires problemes per ser espanyoles ("Rec" o "Los cronocrímenes") o venir recolzades per un directpor de prestigi (Glory tot the filmmaker), també és possible que pel seu enfocament comercial arribin a les pantalles "Deathnote" i "The signal" o ajudades pels premis "L'interiur"; les altres, en canvi, tenen molts números per acabar a les nostres pantalles per mitjans menys usuals...