UN BANY DE MEDIOCRITAT
Fa poc he tingut uns quants dies de festa i he aprofitat per fer reformes a casa, netejar els vidres i baixar un gat d'un arbre...Doncs NO! He estat veient pel.lis,je,je
Això sí, haurà estat casualitat o una tria reprovable però el cas és que moltes de les que he vist no són més que passables, com a molt algun moment interessant però podrien haver estat millors amb una mica més...D'altres ni això. Deixo caure un petit comentari com avís a navegants, si esteu amb les expectatives baixes o és només per curiositat, ja esteu advertits, cap d'elles passen de l'aprovat justet i sent generosos.
-La mano: una pel.licula amb Michael Caine fent de dibuixant de còmics que perd una mà que cobra vida i descarrega odi, dirigida per Oliver Stone, autor de grans pel.licules com "JFK". En fi, amb aquesta premisa almenys semblava interessant i no passa de previsible, quan no ridícula, un exemple de sèrieB més, tot i els noms esmentats i que demostra com algunes pel.lícules no envelleixen bé
-El fin de mundo en 35mm: És una de les pel.lícules de Masters of Horror, en aquest cas dirigida per Jhon Carpenter (autor de l'obra mestra "La cosa") i amb aquest títol presenta la recerca d'un jove a qui li encarreguen buscar aquesta pel.lícula que va provocar una massacre al festival de Sitges. Sembla interessant? Doncs no gaire, perquè no passa de ser una barreja de "La novena Puerta" (on Jhonny Deep buscava llibres del dimoni) i escenes de "The Ring" amb una mica de sabor de l'altra obra mestra de Carpenter "En la boca del miedo
-Resident evil3 Extinction: una escena espectacular per mi (la dels ocells) i para de contar, una llàstima que la barreja de gèneres de la primera part (zombies-terror-acció-cienciaficció-espies) hagi passat a millor vida per seqüeles on primen les tombarelles i els trets...Aquesta no arriba ni al cinc
-Sexo, mentiras y cintas de video: amb James Spader, Peter Gallagher i Andie mc Dowell. Una pel.li basada en els diàlegs i que va ser la revelació de Steve Sodebergh, el de "Traffic" o "Ocean's Eleven". Pretén ser provocadora pels diàlegs però tampoc ha envellit gaire bé i es queda més aviat en una obra de teatre barrejada amb un telefilm que fa pensar si aquest és l'autèntic habitat de qui ha fet "Erin Bronkovich" (un telefilm 100%)
-El libro negro:espies i nazis amb l'ocupació holandesa pel director de Robocop...Doncs és la millor d'aquest recull però trobo que no acaba de ser rodona, potser esperava més l'humor d'Starship Troopers o els missatges amb segones de Robocop; en tot cas aquesta sí que aprova i la recomano, si la poso aquí és per que no passa de normaleta quan m'esperava molt més d'ella
-Fast food nation: se suposava que era una crítica sagnant a les cadenes de menjar ràpid després del descobriment d'excrements de rata en unes hamburgueses i les històries no passen (n'hi ha més d'una) de ser una mena retrat des de difernts punts de vista, tipus pel.li de Robert Altman com "Vidas Cruzadas"
-En compañía de hombres: una mica com la d'abans, és de Neil Labute i se li suposa una mala llet que no li acabo de veure. Tracta de com dos companys de feina decideixen venjar-se de les dones fent creure a una companya que tots dos estan enamorats d'ella...Només té un parell de coses bones (l'actor Aron Eckhart, de qui recomano "Gracias por Fumar") i li falta més litres de mala llet, que només es concentra en una o dues escenes
-La maldición de la flor dorada: a mi aquestes ja em cansen, com "Tigre&Dragón" cap ni una, aquesta és igual que "Hero" o "La casa de las dagas voladoras" molt llargues per només trobar-te amb la recerca de l'espectacularitat mitjançant l'exageració i el color inomés una idea que exploten i allarguen com un xiclet
-Ladrones: Salva Ballesta (fent de noi del carrer, ohhhhhhh) i María Valverde (fent de nena bona, ooooooohhh) volent ser Brad Pitt i George Clooney a Ocean's Eleven i no passa d'història tirant a ridícula (les classes de robatori són nomes "fes-ho sense dubtar") de jovenets 100% previsible
-La vida abismal: pel.li de Ventura Pons que explica la vida d'un jugador empedreït. la volia veure per Oscar Jaenada (on més llueix és a "Noviembre" que no pas a "Camarón") però té moments de gairebé "Cuéntame" i continua amb la mania de Ventura Pons de necessitar un narrador-veu en off, com a "Amor Idiota"
Bé, ja sé que és culpa meva, no cal que em llanceu pedres per la tria
