No rebentaré res de l'argument, no hi ha res pitjor que aquells que tenen per costum explicar les sorpreses però he de dir que m'ha agradat força "Hancock", no és perfecta,li falten moltes coses, entre d'altres metratge, però té prous punts positius com perquè m'hagi agradat més que les darreres de superherois (spiderman3, 4fantasticos2, IronMan...Em falta veure Hulk2).
Hancock presenta un superheroi a qui no li han sortit bé les coses, malgrat el seus poders acostuma a fer-ho tot malament. Aquest punt és el més interessant de la pel.licula, tot i que només ocupa la primera meitat de la història, ja que dibuixa un personatge poderós però trist, les circumstàncies personals i els errors comesos han passat factura. Pot fer tot allò que els altres no poden, però malviu d'una forma miserable i se li reconeixen més els desastres que no pas els encerts.
Tot i que la pel.li busca de forma innegable la comèdia i l'acció, no em deixa de cridar l'atenció la mirada trencada i estupefacte del protagonista quan algú li dóna les gràcies en lloc de retreure-li els danys causats o que podia haver actuar de manera més intel.ligent. Will Smith ja fa temps que és alguna cosa més que una màquina de fer diners o el príncep de Bel Air, com ja demostrava a "Ali".
També m'ha sorprès favorablement un tema que comparteix amb els còmics de Supeman. En diverses ocasions (malgrat el que es pugui pensar per la identificació Superman-perfecció-amèrica), als còmics és el propi kryptonià qui reconeix que la seva aptitud es basa en el poder i que no és massa llest, gairebé sempre fent la comparació amb Batman, en algunes històries fins i tot s'arriba a ridiculitzar. Recordo una en concret amb Ra'as al Ghul (no se ben bé com s'escriu però era el Liam Nesson de la pel.li) en la que es troba amb Superman després que aquest hagi superat una sèrie de trampes on ha estat manipulat i el que li diu és que "el detective se hubiera dado cuenta mucho antes"...
En aquest sentit Hancock pateix del mateix mal, té molts poders però no és excessivament intel.ligent o reflexiu, només actua confiat que pot resoldre tot llançant-se a la valenta, ja que es indubtable que en qualsevol persecució amb armes ell no es veurà afectat però tot el que es llenci es converteix en un projectil per al qui va darrera, estigui en el bàndol que estigui. A propòsit d'això, quan s'adona que hi ha alguna cosa que funciona, no té prou idees per anar més enllà, li donen una frase que veu que causa un estímul positiu i només la repeteix! Més enllà del riure que provoca aquesta escena tambe fa evident com el personatge està ferit en la seva confiança, ja que sols es refia del que li han donat els altres.
A més, l'alcohol l'ha entorpit prou com per ser ell un altre perill més, que no pas una ajuda, per això trobo encertadíssimes els primers minuts que reflecteixen alguns llocs comuns que s'obliden pel que fa referència a la física del superherois, ja que aquests desastres són més raonables que no pas que no succeeïxin; si qualsevol pot generar un desastre amb gots, plats, el pot de ketchup que rellisca, etc, què no ha de passar quan tot és augmentat amb superforça, objectes de tones i supervelocitat o volant, sense punts suport? Aquests aspectes queden molt ben definits a la primera persecució i després amb la qüestió de l'aterratge: és un objecte invulnerable, superfort i va a gran velocitat... De debò es creïble un aterratge sense que saltin les pedres de la vorera?
Com dic, per mi almenys té moltes idees interessants Hancock, la llàstima, és que el que he comentat només ocupa una primera part de la pel.lícula i la següent l'interès decau de forma alarmant; a més, suposo que alguns es quedaran pensant si hem vist la mateixa pel.lícula...
Comentarios
la verdad despues de ver a este superheroe , piensas que superman y compañia son unos superheroes para niños ,perfectos con sus trajes elasticos,no se despeinan y siempre quedan bien, ya era hora que hicieran una pelicula de superheroes apta para el publico adulto. Ya vereis como de Hancock no sacan bote de colonia :)
En part tens raó, ja que la majoria de vegades a les pel.lis com només fan una història no s'acostuma a veure el que es veu a HAncock, algú amb poders tocant fons, en canvi als còmics és més habitual, penso en els problemes amb la beguda de tony stark, els estats semibestials de lobezno, la jungla escarlata de superman...etc i aixo sense parlar en aquells que ja busquen la part mes fosca amb supeherois addictes a les drogues o que directament es prostitueixen, ja que criden mes l'atencio, mes o menys com diuen dels famosos, doncs el mateix
Todo lo bueno de lal pelicula lo has visto en el anuncio.
Para cuando una seccion sobre Dexter.
Aquest chack no era fora?d'on escriu?Doncs no és una mala idea, suposo que l'estàs seguint per Cuatro o és per vies il.legals?
Sobre l'anunci de Hancock, el que són escenes espectaculars les més bones ja les has vistes, és veritat, i en alguns cinemes el tràiler també rebentava més acudits... Però almenys han estat prou cautelosos amb alguna sorpresa.
Igualment com comentava el que més m'ha agradat no és pas això, sino les coses dures de ser superheroi
Ostres, jo estic intentant baixar-la de manera totalment il·legal i de moment només he aconseguit tres o quatre pel·lis porno! Després diuen que els nens estan exposats a veure pel·lis d'aquestes...no m'estranya, si les acabes veient encara que no vulguis!!
Per cert, avui han ensenyat les primeres imatges de la penúltima pel·li del Harry Potter, que sembla que estrenaran al novembre...a veure com sortirà, aquesta...
Que si hombre, que si, que las palabras estan muy bien, pero que no es tan profunda como quieres aparentar, que pareces tu el productor, cojones. Ademas te crees critico de cine, y si lo fueses, escribirias en fotogramas o cinemania, pero no llegas ni a la seccion de cine de la revista del carrefour
si, estoy fuera pero tengo wifi con mi portatil.
Sergio MP no te pases ni un pelo con el dueño de este blog que es la persona mas lista de este mundo que mala que es la envidia ehhh
A veure per al.lusions, tot i que en algun cas és per "il.lusions"...
-selene: el pitjor que poden veure els nanos no és el porno, la tele a la tarda és més impúdica i les pel.lis no es poden descarregar fins que no surt el dvd, que si no es veuen com una castanya, a més ara a l'estiu l'aire condicionat del cinema ve molt de gust,no?
Em preocupa la pròxima del Potter el llibre és molt interessant però cinematogràficament té poca "acció",oi?
-chack: ja m'estranyava perquè t'havia trucat divendres passat i no t'havia agafat. El pròxim tema és Dexter, s'està cuinant
-el del pseudònim críptic-cabalístic, et recordo que segons la tertúlia de la ràdio sóc un ""expert en cinema", el fotogramas ha recollit algunes cartes i ENCARA NO M'HAS GUANYAT AL BUZZ HOLLYWOOD!!!Que n'aprenguin!je,je
Ara, he de reconèixer que en algunes pel.lis m'agrada més mirar unes coses que unes altres, em va interessar molt la mirada i actuació al principi de will smith, més que no pas els acudits
-Admiradora, gràcies per la defensa, sniff, sniff, m'he emocionat
Claro claro, hay que decirle a esa admiradora secreta que despues de casi 3 años de convivencia, te dicen que busques el salero de la cocina, CUANDO NUNCA HAS TENIDO SALERO... y tu vas a buscarlo mientras la otra se rie
son 4 no casi tres y yo nunca me rio de el me rio con el ;)
Sí, el sisè llibre del Potter té poca acció, que no vol dir que no hi passin coses, perquè jo trobo que es dóna molta informació, però ja veurem com surt al cinema...
Ara estic esperant Batman la setmana vinent i suposo que et faré cas i aniré a gaudir de l'aire condicionat del cine, que fa temps que no trepitjo...clar que potser hauré d'agafar algun jersei de màniga llarga, perquè segons quins aires, buf...
Igualment "El príncipe mestizo" és un dels llibres del Potter que més interessant he trobat, perquè s'explica molt del passat, especialment del voldemort però també fa conèixer alguna cosa del veritable caràcter o motivació de Dumbledore o Snape...Però és que això és molt de llibre i poc de pel.li, de debò que desconfio i molt de l'adaptació
M'agrada que la J.K Rowling hagi escrit pensant en el llibre que estava fent i no en com en farien després la pel·lícula, si no segurament hauria sortit força més "visual" i, per tant, amb molt menys contingut.
me parece que os equivocais aqui se comentan cosas de hancock , sois un poco pesaditos con harry potter , hay mas temas de conversacion en el mundo ,de verdad ,intentadlo
para temas relacionados con harry potter escribid aqui : bloginfantiltengomenosdedoceaños.com
Ok, doncs tornant al tema de Hancock, finalment he aconseguit veure-la (de manera totalment il·legal) i trobo que està força bé. Estic d'acord amb el que dius, tot i que a mi m'ha agradat més el fet que la gent de la ciutat es queixi per la trencadissa que fa i els diners que costarà arreglar-ho tot plegat.
Això és una cosa que sempre m'ha molestat molt de les pel·lis d'acció: es carreguen tot el que troben al seu pas (cotxes, paradetes de mercat, ponts, edificis sencers...), maten a qui faci falta i encara resulta que tothom els aplaudeix i són els grans herois!
Sí, los superheroes cometen destrozos en el transcurso de sus heroicas intervenciones, y qué? ¿Qué preferirías, que el Joker degollase a tú bebe, a tus padres y a tus abuelos y que los usase a modo de macabra decoración para su guarida, o que Batman destrozase el asfalto de tu calle y te rompiese la ventana para impedirlo? Los superheroes son admidados porque dejan de lado preocupaciones políticas o economicas que constriñen a los gobiernos en aras de proteger a los ciudadanos y detener a los criminales.
La originalidad de Hancock consiste en que el supuesto héroe lleva al límite este comportamiento al actuar bajo los efectos del alcohol y completamente desmotivado debido en parte a su propia incompetencia. Eso hace que en ocasiones, a ojos del público, su actuación parece comportar más daño del que está evitando, lo que contribuye a aumentar su desmotivación y su crisis de alcoholismo. Un círculo vicioso del que el protagonista no parece poder salir por sí mismo. Aquí es interesante que el héroe no es necesariamente un ser ni moral ni intelectualmente perfecto a pesar su superioridad física. Hancock se comporta como una tipo cualquiera en el mundo contemporáneo que siente que debe ayudar a los demás con sus superiores habilidades, pero que está tan sujeto a cometer errores como todos los demás, por muy éticas o loables que sean sus intenciones. Hancock sólo es un dios entre hombres en el sentido de que es totalmente incapaz de relacionarse con los demás, de establecer vínculos, de aceptar los puntos de vista de los demás o de transmitir el suyo propio; un handicap que es la verdadera causa de su infelicidad y de su frustrante incapacidad como héroe.
A veure, una cosa és ignorar les destrosses per salvar algú i una altra no tenir en compte que aturant així un tren pots matar el conductor (algú recorda un cop de puny de hellboy que fa la volta a un cotxe?) o que per lluïment personal pengi el cotxe dels dolents on poden fer més mal despenjant-los, però com dius precisament és l'atractiu del personatge, no ho fa per maldat sino per enfonsament
