UNA MARATÓ AMB MILLOR CRITERI: SITGES 03
Ja que he deixat anar la mala llet sobre l'última marató a sitges i que no sé què posar al blog, perquè malauradament tinc poc temps per veure pel.lícules o no en veig cap que em sobti especialment, aprofitaré per fer un petit repàs de les maratons dels altres anys a Sitges.
L'any 2003 va ser el primer any que vam provar a fer una marató i en aquell cas vam anar al Retiro, en lloc de l'Auditori, ja he explicat la meva teoria que la marató del retiro és més de sang que no pas la de l'auditori, però igualment trobo que vam tenir molta sort per veure tres pel.lícules que tot i ser de sang no van ser especialment fastigoses i que, a més, van ser molt diferents entre sí; per acabar d'adobar-ho, totes tres duraven hora i mitja, potser això no és molt important si la pel.li és bona, però quan veus més d'una pel.lícula seguida, et fa més gràcia que sigui curta, per dir "va, vinga,
la següent".
La selecció va ser:
Wrong Turn KM666: Una pel.li americana en la millor tradició de "La matanza de Texas" o "Las colinas tienen ojos" en la qual uns nois de viatge són atacats i esquarterats. La proposta no és gens original, però s'ha de reconèixer que té molt ritme i no resulta avorrida, a més hi ha prou escenes interessants com la persecució pels arbres o quan estan amagats veient com treuen els budells als seus amics morts sense poder dir res, és força recomanable si teniu ganes d'una pel.li d'aquest estil. Tampoc deixo de banda l'aplaudiment general del públic en el moment que el cap d'un policia és travessat per una fletxa, Sitges té un públic força freak!
La maldición 2: Quan encara no havien arribat els remakes americans, ja podíem veure la segona part d'aquesta sèrie, que per cert he vist del tot desordenada i que trobo força angoixosa, la sensació de por és real, si t'hi fiques en aquest tipus d'història. El defecte és que totes les parts repeteixen llocs comuns, aquí només resulta més interessant per una estructura narrativa força fragmentada. Destacaria alguna escena com la noia que intenta sortir de la casa maleïda i es troba també en un lavabo intentant sortir al mateix temps, com si l'acció succeix en tots dos llocs a l'hora o intentés despertar a mitges d'unsomni, una escena difícil d'explicar però que està prou ben feta.
Haute Tension: UNA MERAVELLA. Una pel.li francesa amb bones actrius i una història amb moltes lectures i influenciada per un terror més propi del giallo de Dario Argento i similars. La història explica com una noia va el cap de setmana a la casa de camp de la seva amiga per estudiar i un boig mata la familia i segresta la noia, per la qual cosa l'amiga intentarà no perdre de vista la furgoneta del boig per aconseguir rescatar-la. Insisteixo, moooooooooolt recomanable, reconec que hi ha escenes de sang que poden no ser agradables, com quan arrenquen el cap a un arrossegant un moble, però hi ha alguna com la final amb una serra elèctrica pel mig, un cos i molta sang on malgrat això més que fàstic hi ha la tristesa produïda pel fracàs del desesperat "heroi" i recolzat per la música. Com es pot notar una de les meves pel.lis favorites de terror.
És a dir, aquell any es van veure tres pel.lis, una americana fàcil, una de les típiques de terror oriental (tot i que fa cinc anys tampoc eren tan típiques) i una joia francesa, i sobretot eren pel.lis per un públic de fantàstic, molt diferents entre si, d'esquarteraments, de fantasmes i d'assassins... No com aquest 2008. La llàstima, potser, és que totes tres han arribat a circuits comercials i no han estat tampoc joies amagades, per dir-ho d'alguna manera, si no productes molt accesssibles, penso que la marató és el lloc idoni per fer passar una pel.lícula desconeguda perque comenci a correr la veu.
Potser hauré de tornar al Retiro en lloc d'anar a l'Autidtori?
