UNS COMENTARIS SOBRE EL BARÇA-ESPANYOL DEL DISSABTE
La primera cosa que he de dir és que continuo pensant que el barça guanyarà la lliga i que espero que aquest no sigui l'únic títol, per joc, disposició i banqueta. Crec que seria injust si al final hi hagués un altre campió, però el partit de dissabte mereix una petita anàlisi.
No crec que la derrota afecti el fet que el barça sigui campió al final i l'espanyol estava molt necessitat de punts, he de dir també que a diferència de molts culés jo no sóc antiperiquito. Alguns parlen de la participació de l'espanyol en la lliga que va perdre el barça fa dues temporades i per mi és responsabilitat del propi barça, a més, la lliga es perd més amb el betis, quan mig equip deixa treure una falta sense mirar la pilota per manca de tensió. Amb aquesta introducció el que vull dir és que no era un partit que fes falta especialment de guanyar i que no desitjava la humiliació del rival amb una derrota contundent: simplement volia que guanyés el barça.
Ara, penso que la derrota no és per posar al madrid al capdavant de la lliga. Només es perd 1-2 davant d'un rival que necessita els punts com l'aire i gràcies a dos elements puntuals: una errada de l'àrbitre i una altra del porter.
Crec que l'expulsió de Keita és completament injusta, no el toca amb la cama amb la que fa l'entrada, com a molt és groga i condiciona el fet de jugar gran part del partit amb un home menys. Fora d'això, també penso que és un error la manera de perdre els papers dels jugadors del barça que davant de qualsevol falta muntaven un circ de protestes que només significaven més targetes, quan s'havien d'haver dedicat al futbol.
L'altre error important és de Valdés, ja que no es tracta d'una cessió compromesa ni difícil, és ell qui ho fa malament, quan precisament ja Tamudo li havia fet algun gol pels seus refusos. Ara, això no justifica que es vulgui de nou penjar Valdés, és potser l'únic error greu de la temporada, però la llàstima és que el fa el dia que es perd 1-2 i no quan el barça ha guanyat per golejada.
Dit això, hi ha més repsonsables. Per mi Messi hauria d'haver-se carregat el partit a l'esquena i en 90 minuts no va fer gairebé res, Etoo arriba xutar o espantar en alguna ocasió i Henry fa una mala rematada amb el cap (un altre que es molt a la vora d'error no forçat, però tampoc era un gol fàcil), en resum la davantera no va funcionar i precisament el crack juga el partit sencer i ni se'l veu.
Però, a més, hi va haver un fet desconcertant per mi i que va empitjorar la situació: els canvis des de la banqueta.
Si dic que no van tenir el dia ni Messi ni Valdés, tampoc va encertar Guardiola. En el moment que es lesiona Abidal, el canvia per Puyol, quan penso que és un canvi molt justificat si anessin guanyant, però no al moment que va zero a zero. Sylvinho almenys t'assegura un parell de centrades i Puyol va intentar pujar per banda amb molt cor però poc èxit.
El segon canvi és a la mitja part amb el marcador a zero d'Henry per Busquets, cosa que entenc causada per l'expulsió de keita, vol guanyar joc al migcamp, però després no acabo d'entendre que acabi treient Etoo per Gudjhonssen. Si a Guardiola li preocupava que Etoo fos expulsat perquè tenia una groga, ja a la mitja part era millor canviar-lo a ell en lloc d'Henry, i així el canvi final de l'islandès podria haver estat per un mig campista quan ja s'anava perdent.
La meva lectura particular és que un cop que el parit ja pintava perdut a Guardiola no li anava tan malament perdre'l i va pensar millor en el fet que era un bon toc d'atenció que permetria estirar les orelles de cara als pròxims partits de lliga i al següent partit de champions.
Tanmateix, com dic va ser necessari que ningú no brillés, que l'àrbitre els perjudiqués, el regal del porter i els errors dels canvis per una derrota mínima: la conclusió és que no passa res, pocs partits tots aquests elements es tornaran a presentar al mateix temps.
