Feia temps que no anava amb tantes ganes al cinema, potser des de "Superman Returns" i és que per aquells que no coneguin el còmic "Watchmen" se l'acostuma a qualificar com el "Ciudadano Kane" dels còmics.
Realment no sé cronològicament i històrica la importància que pot tenir al món dels còmics, però a mi em va sorprendre quan el vaig llegir ja que estava acostumat als "XMen" i de cop i volta em trobava amb un món de superherois molt trist (tots es trobaven jubilats o bojos) que s'atrevia a tractar temes com la religió, la física, la percepció del temps, el sexe i una sèrie de crueltats no vistes fins aquell moment en una història de superherois (o almenys no vistes per mi) com l'assassinat fred d'una embarassada, nens morts, etc.
Per això anava amb moltes ganes al cine i mitjanament tranquil ja que el director, Zack Snyder, havia dit que per sobre de tot havia volgut ser fidel al còmic i hem de tenir en compte que aquest només té dotze números, no és un cas com Batman o els Xmen que han pasat al llarg de més de 40 anys per moltes etapes i interpretacions, no hi ha més d'on treure. També el fet que la pel.li arribés gairebé a les tres hores era un senyal que no s'havia eliminat més del necessari. Sempre s'ha de fer algun canvi perquè són mitjans diferents el còmic i el cinema, però l'essència s'ha de mantenir. Per això, la por principal era que canviessin coses petites però importants com les morts d'alguns personatges.
Ara, als deu minuts d'estar assegut davant la pantalla ja havien desaparegut aquestes incerteses. Era evident que hi havia modificacions, però el director intentava mantenir tot el possible: els enfocaments de la càmera representaven les vinyetes i els diàlegs no eren similars, eren exactes. Podia repetir perfectament el que deien els personatges ja que recordava frases com "¿Qué esperabas?El comediante ha muerto"
Només hi ha petits sacrificis per no augmentar el metratge, com les sessions d'anàlisi psicològica que al còmic en són més i aquí es redueix a només una, o l'eliminacio de la trama policial, que ajudava a veure millor el món del dia a dia i com es veien pressionats els personatges per la investigació, ja que descobrir-los era condemnar-los per estar prohibit actuar com a superheroi. Però com dic són detalls acceptables per evitar un metratge excessiu.
Per mi és una obra mestra simplement perquè reflecteix una obra mestra. Analitza la psicologia i el preu que s'ha de pagar per intentar "salvar el món", un món real, cruel no pas el de l'atracador del banc típic sinó coses molt pitjors. No és casualitat que a la majoria dels personatges els podem qualificar de bojos o almenys amb alguna disfunció.
Com dic, vaig sortir-ne encantat però trobo que l'intent de condensar tot el món de matissos del còmic ha afectat negativament la pel.li i és que sembla que si no has llegit l'original no el pots disfrutar o representa fisn i tot un excés d'informació; a més, hi havia gent a la sala amb nens, suposo que atrets per l'associació superheroi=infantil (un retret que per cert fa Adrian a Daniel a la pel.li), quan aquesta història va molt més enllà.
Aquest, però, no és l'únic punt negatiu que suposo que pesarà sobre l'adaptació. També penso que s'han equivocat en la caraterització d'Adrian Veidt/Ozzymandias ja que l'actor transmet una sensació d'altivesa o fins i tot esnobisme que no hi ha a l'original. De fet, és un personatge força trist ja que la conseqüència de ser l'home més llest del món és que no pot ignorar res, pot veure les pautes i saber com acabarà de malament la història. En canvi, en pantalla sembla un presuntuós que en moments fins i tot recorda a un personatge repentinat de "Polònia". L'última errada espero que sigui corregida en la versió estesa que s'anuncia de cara al DVD... D'on treu la pistola la Laurie? Acudits no, gràcies.
Bé, com dic s'ha de veure Watchmen encara que sigui només per saber que hi ha més superherois que els de colors brillants i finals feliços.
Comentarios
se tiene que ir a ver watchmen si quieres estar aburrido casi tres horas, es un petardo de pelicula
Uy, si a tí te a gustado y a Cris no, eso es que seguro que es mala...todos sabemos que ellla tiene mucho más criterio que tú.
Nosaltres la vam anar a veure ahir i ens va encantar.
Sobretot s'ha de felicitar la gent de càsting, perquè han sabut trobar actors clavats als dibuixos del còmic. Ara, estic d'acord amb tu que si algú no coneix el còmic en la pel·lícula hi ha un excés d'informació, sobretot durant la primera mitja hora.
Trobo molt encertats els canvis que han fet respecte el còmic, com, per exemple, eliminar tota la pesada història del còmic dins del còmic, tot el rotllo del nàufrag aquell, o els problemes psicològics del psicòleg de la presó.
I jo a l'Adrian Veidt ja el veia amb aquesta altivesa en el còmic, així que el personatge m'ha semblat encertat.
Mira que quan van començar a veure's les primeres imatges de la pel·lícula, fa cosa d'un mig any, em van fer molta por (igual com me'n fan les que he vist de Bola de drac), però ara he canviat totalment d'opinió!
A la que pretén desconcertar amb el pseudònim: no seria que estaves pensant més en menjar japonès després que en la pel.li? si pensaves que era el final quan eren a mart!
A l'heroi de pa sucat amb oli: vigila amb la capa i les portes giratòries... I en les recomanacions de segons qui, que jo sóc "expert" en cinema i que digui el contrari qui em guanyi al buzz hollywood
A ...per cert m'has d'explicar d'on ve el pseudònim perquè no recordo cap esment al blog, només relacionat amb la lluna, no? Doncs selene, jo no crec que al còmic fos un personatge altiu, de fet em semblava un dels més tristos precisament pel seu grau de coneixement, representava l'extrem del "feliç ignorant", potser és que no em va caure tan malament al còmic. És veritat que les cares dels actors (especialment la de Daniel) fa por del que s'assemblen. De totes maneres no et facis il.lusions, Bola de drac pinta ser un trumfo de drac més pròxim al video de certa persona que porta els "cubates" sense mans que no pas una altra cosa... Només que els actors aniran millor afaitats
Ui, de Bola de Drac no n'espero res de res. Té pinta de ser un Street Fighter o alguna cosa així d'aquelles insufribles. Ara que s'haurà de veure per poder opinar, no?
I Selene és la deessa grega de la Lluna. I per què utilitzo aquest pseudònim? Doncs primer perquè m'encanta veure la Lluna, sobretot quan està ben plena, i segon, per motius personals que no t'explicaré en públic... :-p
Ostres, ara que dius això del que porta cubates sense mans, fa un parell de dies que amb el Mohawk parlàvem d'ell! Ens saps alguna cosa, tu? Jo no n'he tingut més notícies des de la boda (encara tinc les seves fotos aquí esperant-lo...)
Por he visto la peli y ya puedo decir si estoy de acuerdo o no con el 3 veces campeón mundial de Buzz Hollywood.
Debo decir, que en contra de lo que pensaba, la peli me gustó. No pude evitar un ligero sabor a decepción provocado por cada ligero cambio en la historia, propio de mi pequeña mitomanía y de la ferviente reverencia que uno no puede evitar sentir por esta gran obra maestra de la cultura pooular. Aún así, la peli, sin ser excesivamente buena, sí que es estética e ideológicamente fiel al original. Más, si esto es así, ¿porqué el comic es una obra de arte y la película simplemente entretenida?
En primer lugar, supongo que, el hecho de que el guión no pueda sorprender a alguien que casi se sabe la historia de memoria es un factor importante, aunque eso no me impidiese disfrutar de como el film reproducía fielmente dialogos, escenas, y personajes que encuentro magníficos. Por otro lado, siento que la película muestra defectos de factura que la empequeñecen; siendo el principal, en mi opinión, las escenas de acción frenéticas calcadas de 300, con innecesarios acelerones y camaras lentas que desvirtuan, no sólo el ritmo de la historia, sinó la naturaleza de los personajes. Uno apenas puede creerse el impacto de la llegada de un auténtico Superhombre cuando por la cinta pululan todo tipo de superhéroes con habilidades físicas inconcebibles realizando posturitas que se me antojan, en este escenario, completamente artificiales e innecesarias. Creo que una de las claves de la calidad y la importancia del cómic fue, por encima de todo, la naturalidad, realismo e humanidad de los héroes, a los que hasta ahora sólo habíamos visto realizando proezas extraordinarias, sin que su faceta de seres humanos tuviese demasiada relevancia. Y todo eso, plasmado perfectamente en ese Danniel panchudo, desaparece de repente al verle saltar por tejados y romper huesos a supervelocidad al ritmo de música rock.
Que conste, que no estoy en contra de los cambios por que sí; de hecho, encuentro todo un acierto el hecho de que el Dr Manhatan pueda leer la mente de Laurel, pues permite al director mantener el extraordinario capítulo de Marte en que Laurel descubre que el comediante es su padre; sin embargo, siento que la escena no está del todo bien hecha, le falta elaboración, el descubrimiento es demasiado rápido, demasiado fácil, y a diferencia del cómic, no juega con los diferentes recuerdos interponiendolos unos sobre otros cada vez de forma más fugaz y frenética hasta formar esa extraordinaria frase "es que un hombre no puede hablar con...ya sabes...su hija?" en el momento en el que todas las piezas del rompecabezas que encajan en la mente de Laurel. El otro cambio importante, el del plan maestro del Veidt, tampoco parece mala idea, sin duda resulta, a día de hoy, un poco menos idiota que el plan original. Sin embargo, sin encuentro un error imperdonable, que prácticamente desde el minuto uno de la película, Jon haga público que va a haber un holocausto nuclear, pues desde mi punto de vista, supone una salida fácil para el director que, de otra forma, debería haber sido capaz de crear una atmósfera de alarma y condenación creciente conforme los personajes se van dando cuenta de que el fin es inminente y no hay nada que sus heroicas intenciones puedan hacer. De hecho es ahí donde nace el dramatismo de Watchmen, en ese darse cuente de que todos los actos de esos supuestos héroes carecen de todo sentido, y al final, ni siquiera el Dr Manhattan, ni siquiera el Superhombre, o el ser más listo de mundo pueden cambiar el destino.
A selene:El senyor dels cubates no respon, però he de parlar amb ell ja que ja hi ha data per al saló del còmic. Compte amb el pseudònim també era una de les dolentes habituals dels Xmen als còmics!
Al sr Bill: gairebé d'acord amb tot tret del fet de la imminència de la guerra, a mi em sembla que també està bé però com la majoria de coses que dius són punts negatius ho deixo pel filque faré sobre això mateix
