HARRY POTTER I EL CALZE DE FOC
Continuo amb la meva intenció de fer un fil per a cadascuna de les parts de Harry Potter. En aquest cas toca la quarta part i el que és el meu llibre (i de moment pel.lícula) favorit.
A la cadira de director ens trobem amb Mike Newell autor de "Donnie Brasco", "La sonrisa de Mona Lisa", "Cuatro bodas y un funeral" i la més recent "El amor en los tiempos del cólera", és a dir, un director en qui no penses per una pel.li de dracs, nens i encanteris.
La història se situa de nou a Howgarts on tindrà lloc un torneig de macs i en el qual no hi poden participar els menors, cosa que alegra en Harry per no ser el centre d'atenció. Però finalment, sense ell voler-ho, el mateix calze decideix els participants (en principi un de cada escola) i l’obliga a participar-hi, ja que ha estat manipulat per Voldemort amb la intenció d'aconseguir fer-se un cos.
El llibre i la pel.lícula segueixen gairebé els mateixos camins tot i que la pel.li té l’encert de fer més curtes algunes parts com la del ball; això sí, es manté una de les escenes més ben fetes, la prèvia a l’enfrontament dels dracs. Al llibre té molta gràcia perquè no “es veu” què està passant, sinó que Hermione ho explica un cop ha passat al Harry, de la mateixa manera, a la pel.lícula tampoc es veuen els altres enfrontaments per centrar-nos i transmete l’ansietat del Harry, el seu nerviosisme creixent a mesura que s’acosta la prova: un encert respectar aquesta forma de narrar.
Un altre element que m'agrada d'aquesta història és que el Harry agraeix quedar apartat de la trama, ell no pot participar al torneig de macs del calze per una qüestió d'edat i respira alleugerit per aquest fet, però després se li gira en contra, perquè als ulls de molts alumnes semblarà que sempre vol ser el protagonista encara que sigui fent trampes i robant importància a la residència que no havia acoseguit destacar Hufflepuff, d'on és el representant de Howgarts: Cedric. A diferència del primer llibre o el segon en el qual es convertien (ell i els altres) en els investigadors dels misteris, aquí es busca un paper més passiu però no s'aconsegueix. Salvant les distàncies és una mica també com Frodo al senyor dels anells que no vol buscar les aventures de Bilbo, sinó que s'hi veu obligat i accepta les conseqüències. En aquest sentit el caràcter del Harry es va fent més complex amb l'edat, també amb moments d'ira i amb un retrat de personatge no gaire llest, ni tan sols el millor bruixot, només que es troba al mig de tot per les circumstàncies, no pas l'ingenu buscador d'aventures més pròxim al caràcter tafaner dels nens que havíem vist anteriorment.
Però, principalment és la part que més m'agrada per una qüestió: Cedric Diggory. A la majoria de pel.lícules, especialment les infantils però també als slashers ens ho trobem sovint, abans de matar un personatge es mira de trencar l'empatia amb l'espectador, es presenta un aspecte negatiu del personatge perquè resulti antipàtic i en cert sentit el públic desitgi la seva mort o la trobi justificada, una mena de càstig per com és o el que acaba de fer. En canvi, Cedric Diggory, el representant de Howgarts al torneig, és tot el contrari. De bona planta, tracta bé el Harry al torneig, però també a Hogwarts quan tothom li ha girat l'esquena, malgrat que molts creguin que li està restant el protagonisme que es mereix com a representant "oficial" de l'escola, continua ajudant-lo. És el seu rival al torneig però actua amb noblesa... Això es recompensat amb la mort. Sé que a la saga de Harry Potter hi ha més morts (he acabat els llibres) però cap em sembla més cruel que aquesta, ja que a les anteriors moren els dolents o els adults, no és fins ara que mor un jove (les de després són en el marc d’una guerra i perden dramatisme); una crueltat reforçada pel fet de veure com l'espèrit de Cedric un cop mort demana que no deixi el seu cos allà, que el porti amb el seu pare... Una idea que en absolut em sembla infantil, impròpia d'aquest gènere. A més, aquesta escena final és coronada amb la reaparició de Harry amb el cos de Cedric que no el vol deixar anar mentre que els altres han de convertir els seus crits de festa en crits d'horror davant la presència de la mort.
És evident que parlo d'una escena en lloc de quedar-me en el global de la pel.li però malgrat això, tota la pel.li en general està bé, és prou entretinguda i amb ritme, en tot cas fa mal la festa i el ball que és d'aquelles escenes que quan veus la pel.li per segon cop, directament la passes però només per aquest final tan antifestiu, em sembla molt recomanable.
Ah! Un últim detall els diners del premi que guanya Harry amb el calze, els dóna als bessons Wesley per fer la seva botiga d'objectes de broma. Sembla una ximpleria però així s'entén que deixin l'escola al curs següent (els va bé el negoci) i d'on surten els fons per als artilugis, quan sempre s'ha insistit en el fet que són pobres. D'aquesta manera s'explica d'on treuen els diners i queda perfectament raonat al llibre, però no s'arriba a veure a la pel.lícula.
