ALGUNES MARCIANADES PER DESCOBRIR... O NO
Aprofitant el temps d'estiu estic recuperant pel.lis per veure una mica singulars, en molts casos sol perquè algunes d'elles són d'una espessor o lentitud que farien que la meva representant tanqués els ulls per dormir sense ni tan sols seure, a més algunes les he de veure amb subtítols per no haver estat editades aquí.
Tenen en comú ser estranyes, en cap cas comercial o almenys prou reconeguda com per tenir un públic de masses. Amb això vull dir que no les recomano perque siguin bones, la majoria no passa d'entretinguda, sinó pel fet de presentar una proposta diferent, allunyada de la majoria de pel.lícules que ens arriben, una acció que recomano fer de tant en tant encara que sigui només per desintoxicar-se de productes típics o per poder assaborir completament una autèntica bona pel.lícula quan toqui veure-la.
Si teniu el valor de veure alguna d'elles, ja em direu què en penseu!
La edad de la ignorancia. Explica la vida d'un paio que treballa en una mena de servei de reclamacions de la seguretat social i que porta un vida tan avorrida que només fa que fantasejar amb actrius, periodistes o similars, fins que arriba al punt que les seves fantasies s'enfaden amb ell de tant penós que és. Podríem dir que és una mena Woody Allen depriment i deprimit, sense humor, i com arriba a dir ell mateix és un home sense interès. Es fa una mica llarga però sembla tan diferent a altres pel.lis que només per això la vaig veure, marciana per no tenir argument més enlla d'un gag i buscar un humor deprimit.
A snake of june. De l'autor de "Dragonhead", una pel.li molt recomanable de com uns nanos queden atrapats dins d'un túnel i no poden sortir perquè segons sembla fora s'ha acabat el món. Després de veure aquella, esperava que aquesta història d'una dona assatjada per unes fotos compromeses i les trucades de l'autor, anés cap a alguna banda més original i resulta ser només un argument ximple amb tocs de Hitchcock o De Palma. Això sí, és de marcians una sèrie d'escenes de segrest/al.lucinacions que no s'arriben a explicar ni a saber si són reals i ficades a la trama amb calçador.
Sitcom. Vaig descobrir Françoise Ozone fa temps com un autor habitual de festivals amb pel.lis com "Los amantes criminales","5x2" o "SwimingPool". Aquesta és de l'inici i feia temps que anava darrera de veure-la per trobar-me al final amb una total decepció. És un reflex de les idees habituals del director que pretenen generar polèmica i ja les tinc vistes, com una defensa de l'homosexualitat com a opció molt més sana que qualsevol altra i de com són de dolents i mal bitxos els que volen aparentar que són normals, quan en realitat són rates. Ximple i tan subtil com una escopinada a la cara. El toc marcià seria per les relacions establertes i reaccions entre els membres de la família, la mare embolicante-se amb el fill, la filla intentant-ho amb el pare...
The Broken. De l'autor de "Cashback", Sean Ellis, que ens presenta com una dona s'obsessiona amb algú que creu haver vist com el seu doble exacte després d'un accident de cotxe. És marciana perquè per moments sembla que vulgui ser una pel.li de drama psicològic i passsa a ser (o no) una pel.li de terror amb invasió d'ultracossos o pels moments amb el que semblen ser criatures de l'altra banda del mirall, recordant a "El príncipe de las tinieblas" de Jhon Carpenter
The birthday. Una pel.li que comença amb un marcat to de comedia, fins i tot ridícula prop de "El guateque" de Peter Sellers o "Mr. Bean", però sobta per tenir un ambient que no sembla l'idoni: un gran hotel sinistre mig abandonat (fosc i deslluït) i ocupat només per una festa familiar dels amos també de caràcter llòbrec. La història tracta d'un noi que va a conèixer els sogres durant una festa d'aniversari i no te límit a l'hora de fer el panoli, com si fos "Los padres de ella" però com dic amb un atmosfera diferent fins convertir-se (o no) en una pel.li de sectes satàniques i possessions, un canvi de gènere massa brutal com per no considerar-la marciana
