UN PROGRAMA CURIÓS: EL ÚLTIMO SUPERVIVIENTE
Tenint en compte que només engego la tele per veure o futbol o "Los simpson" (són les dues úniques coses de les que conec l'horari amb els telenotícies) ja és casualitat l'estona de trossos (mai n'he vist un sencer) que he arribat a veure d'aquest programa semidocumental que és "El último superviviente".
Suposo que el coneixeu, un paio que està com un llum salta generalment d'un helicòpter en el pitjor lloc per perdre's i ens ensenyarà com sobreviure en les condicions més adverses.
Ara han començat als zappings a passar imatges on se'l veu envoltat de set o vuit persones com per treure mèrit a la seva aventura. Jo no hi estic d'acord, el programa té moltes ximpleries però el fet d'anar amb més gent no canvia res. De fet, qualsevol amb una mica de coneixement ja ha de veure que es recull el so de manera prou bona (ja diria que són un minim de dues persones quan no tres) i que hi ha imatges de la mateixa acció amb diferents angles (dues o tres persones més) i a mi em sembla que serà obligatori que els acompanyi un metge, a més del fet que segurament hi haurà una furgoneta/helicòpter no gaire lluny amb equip mèdic i provisions.
Però això no fa que sigui absurd o menys bo el programa, al cap i a la fi no surten en imatge i és com voler dir que els equilibristes no actuen quan hi ha xarxa, és més segur però continuen actuant.
Al meu parer hi ha altres elements molt més discutibles al programa. La primera qüestió seria plantejar-se a qui s'adreça aquest programa. Se suposa que es parla de sobreviure en un ambient extremadament advers i com has d'actuar, però realment el seu públic pot trobar-se en aquesta situació? Jo crec que més aviat té un públic curiós i sedentari que mai no baixarà d'un hotel de dues estrelles (sent generós) quan viatgi, per la qual cosa com a molt llegint una novel.la o veient una pel.li es trobaria en un escenari semblant (com a seguidor de televisió descarto la seva pròpia imaginació).
En realitat, sembla només el cas en el que es trobaria un superespia o soldat en terreny enemic perquè en l'actualitat el 99.9% dels casos el millor consell per sobreviure és aquest: espera que arribi el grup de rescat a prop del vehicle sinistrat. Prou. He acabat amb els seus programes. O sigui, de debò, si no és en un accident per quin motiu ens podríem trobar amb aquesta panorama? Per quina raó no ens hauríem de quedar al mateix lloc? Només en el cas de ser el soldat/superespia dins de terreny enemic dels dolents contrabandistes/terroristes no veig per què no he d'esperar el grup de rescat.
Però es que amb aquest argument també rebento molt del que acostuma a fer.
Són inoblidables les imatges menjant la cosa més repugnant que se li posa a les mans i, si calculem que el teu avió no ha caigut al mig del mar, penso que el grup de rescat pot trigar tres dies per localitzar-te, un temps que pots aguantar sense menjar o amb qualsevol resta que quedés on venies, però en quin segle es creu que viu aquest per no esperar un rescat relativament aviat? Vull recordar que l'avió sinistrat que anava a Brasil aquest estiu, malgrat estavellar-se enmig de l'oceà, es va trobar en set dies
Què més? Doncs que hi ha coses absurdes que aconsella fer que per mi només es justifiquen per donar un espectacle davant de la càmera, no pas ser un bon consell de supervivència (dit des del meu criteri de sofà) com pot ser el fet d'anar tota l'estona corrent... Quina pressa hi ha? Seria molt pitjor entrebancar-se i fer-se una petita ferida o estrebada que no es podrà curar o farà més lenta la marxa que no pas anar a un ritme que et permeti veure on poses els peus, ah! Potser és que et persegueixen els dolents contrabandistes/terroristes.
Per últim suposo que per aquest fet de voler-se fer el milhomes davant la camèra, ja que només parant-te a esperar el rescat un no s'acaba de lluir, té dos consells que reitera i que em semblen un autèntic assasinat.
El primer és que en el cas de caure en una illa deserta recomana fer una embarcació i apa, cap a l'aventura, però quina bogeria és aquesta??? Si precisament és més difícil trobar algú al mig del mar (recordo de nou l'avió de Brasil) i les nul.les possibilitats de creuar-te per "casualitat" en la ruta d'un vaixell, i això sense tenir en compte la poca capacitat de càrrega de queviures que tindrà la teva embarcació feta manualment.
El segon és el meu consell favorit "si vols guanyar temps travessant el camí, vés a través d'una cova"... Au, vés-hi tu! Torno amb la meva esperança de rescat que quedaria al 100% impossible de fer si em fico en una cova, però és que a més no hi ha cap garantia de camí de sortida, és a dir, si se segueix el cabdal d'aigua o similar acabará sortint, però li vull recordar que un cabdal d'aigua pot passar per una esquerda o forat de 5cm o per vuitanta forats, cosa que ell no farà, com pot ficar-se en una cova pensant que hi ha una garantia total d'un camí del seu tamany de sortida???
En fi, suposo que el programa s'ha d'agafar com una curiositat o com un repte per al presentador, però em molesta que vulgui ser una "guia de la supervivència".
