UNA NOVA MARATÓ A SITGES 2009
Aquest any almenys vam veure una excel.lent pel.lícula, no com a l'edició anterior. L'ordre va ser el següent:
Zombieland: meravella per com utilitza el sentit de l'humor i els ensurts però sobretot per ser una proposta original des del segon 1. Deien que era comparable a "Zombies Party" i no hi ha color, és molt millor aquesta, especialment pel ritme, no deixa que t'avorreixis i boníssim l'ús dels crèdits amb música canyera i l'aparició de les regles sobreimpresses.
Mr Nobody: comentava abans d'entrar que aquesta història on un nen es planteja si anar a viure amb la mare o quedar-se amb el pare i les possibles realitats alternatives que se'n derivaven podia ser molt avorrida, per sort hi havia dues o tres cosetes de ciència-ficció que distreien (al futur es convertia en l'últim mortal o el vaitge a Mart), però és que en realitat eren això, una distracció per un argument ja vist anteriorment ("Slighting doors/Dos vidas en un instante" de Gwyneth Paltrow i Jhon Hannah o "Morir (o no)" de Ventura Pons), només focs d'artifici que ja sonen i elements ja vistos com la relació entre germans ("Los amantes del círculo polar") o trobar-se per casualitat com a objectiu d'assassins ("Échele la culpa al botones") o històries imaginàries ("La fuente de la vida")... Per mi poc interessant i només destaco l'ús dels efectes especials "infantils". Em va encantar l'avió que creuava un mapa amb la mà del nen o els cotxes de joguina entre la gent real.
Solomon Kane: fàcil, excessivament fàcil. La història d'aquest mata-monstres del creador de Conan no va donar cap sorpresa i només va ser un seguit de situacions ja vistes pels amants dels videojocs i de les partides de rol, ja no dic si comparem amb "Van Helsing" o referents de "El señor de los anillos" a quin nivell queda. Les úniques escenes bones són la de la trampa entre els zombies o la de l'inici amb els miralls, semblava que anava a donar més joc però no deixava de ser una partida típica, que digui pel.li.
Summer wars: un món virtual al que tothom hi està enganxat, tipus "Sims" o "Secondlife" és atacat per un virus que el corromp i comença a afectar al món exterior amb la manipulació de les xarxes elèctriques i similars. Els únics que el poden aturar són una família en plena celebració de l'aniversari de l'àvia. Crec que és una idea desaprofitada sobre la dependència tecnològica o els lligams món real/virtual i més quan hi ha una infecció en un món de coloraines de Pokemon. Suposo que pesa negativament la voluntat de fer una pel.li de bons sentiments on triomfa la unió de la família, en lloc d'anar cap a alguna banda molt més lletja i "humana", ja que al cap i a la fi el món alternatiu de colors vius és bonic fins que arriba una amenaça del món exterior. De totes maneres, em van agradar les escenes de lluita, potser pel contrast amb l'ambient familiar, perquè resultaven molt impactants amb el conill repartint llenya i veure com sagnaven aquells pikachus.
La marató s'acabava amb dues joies que no permeten saber com es fa la seleccio i em manté en la meva promesa de trencar les cames al programador, ja que el mateix públic que veu coses "senzilles" com una pel.li d'aventures molt a prop de la comercialitat de "Van Helsing" i una de dibuixos a prop del bon rotllo de Miyazaki, per postres s'havia d'empassar una pel.li d'esquetxos sense diàlegs "Amer"i seguidament una pel.li grega sobre incest i monstres imaginaris "Dogtooth". Doncs no acabo de veure que s'adreci la marató a un mateix tipus d'espectador! O potser volia que la gent marxés ja?
Ah! Menció especial el fet de tenir una entrada que posava la 13h com a hora de començament i que es va iniciar amb (la millor) pel.li a les onze i a veure si escrivint-ho recordo de cara l'any vinent una cosa: QUINA CALOR!!!! Que portavem amb les entrades esgotades en una sala des de les onze i havent de menjar allà dins, l'olor i calor d'humanitat anava creixent!
