DUES PERLES AMAGADES: DEADGIRL I 20TH CENTURY BOYS
Parlo de dues pel.lícules que penso que són absolutament desconegudes, ja que jo vaig saber d'elles pel festival de Sitges i no han tingut cap mena de vida comercial, tot i que la de "20th..." està anunciada, directament al mercat del dvd, per aquí poc més d'un mes, així que potser val la pena esperar una mica i veure-la doblada, en tot cas adverteixo que no estic parlant de cap meravella ni obra d'art, només que són dues pel.lícules diferents al que s'acostuma a veure i penso que això precisament és el que s'ha d'agrair.
Deadgirl és interessant per no saber cap a on va. És d'aquestes pel.lícules on el millor és no saber ni de què va, perquè així des del primer moment ens està sorprenent, com passava a la pel.li "Martyrs". Ara, en relació amb aquesta, he de dir que també es de gènere fantàstic i de por perquè aguanteu almenys 15 minuts, no sigui cas que algú l'aturi pensant que és una mena de porcada o que anirà cap a les zones fosques de l'american pie.
També he de dir que malgrat ser una pel.lícula de fantàstic té un to d'humor molt marcat que dóna peu a escenes prou gracioses (com l'assalt a la benzinera) però si he disfrutat alguna cosa es el fet de sorprendre'm, ja que la majoria de vegades les pel.licules resulten tan òbvies i fàcils de predir que l'argument deixa de tenir interès. En aquest cas no és així, la pel.lícula arrenca amb una premisa que no està malament, dos nois decideixen saltar-se les classes i entrar en un antic manicomi on troben...UN PAIO AMB UNA DESTRAL!!!!No, és broma, es troben embolcallada en un plàstic una noia despullada damunt d'una llitera i que "sembla" morta. No explico més, que com dic l'interessant és anar descobrint cap a on gira la història.
El final està força bé perquè queda obert a la interpretació i als comentaris i no ho
mastega tot, queden coses sense explicar i això reforça l'aspecte paranormal, cosa que no em sembla gens malament.
Només un últim apunt, si la busqueu compte amb no confondre-la amb una altra de títol molt similar "The dead girl" i que feia Brittney Murphy del 2006, aquesta que dic és australiana i del 2008.
20TH century boys: no es tracta d'una gran pel.lícula però es fa molt entretinguda per ser una evident adaptacio d'un manga, tota l'estona tens la sensació d'estar veient vinyetes i personatges que provenen del paper. A més, està feta amb molt estil, es nota l'admiració pel material que està fent servir i defuig el que seria l'espectacularitat fins el que podríem dir que és el "massa tard".
Com al cas anterior és convenient no tenir gaire informació de la trama, però comença amb un home que és empresonat i a la garjola del davant hi ha un altre pres que no pot veure que li explica la història d'un heroi que va conèixer. El seu relat ens parla d'un grup d'amics de la infantesa que es reuneixen, ja grans, durant el funeral d'un que pertanyia a la colla i que creuen mort per culpa d'una mena de secta-grup terrorista que es relaciona amb fets que van tenir lloc durant un estiu de jocs en comú quan eren petits.
L'arrencada pot remetre a novel.les d'Stephen King com "It" i "The Dreamcatcher" però aquí es fa més complexa la narració encara perquè també deixa veure el pas dels anys des de la mort de l'amic i l'evolució dels personatges, tot i que evolució tractant-se d'un manga és potser dir massa. En tot cas, té molt encant el to de la narració per aquest aire d'infantesa que encara afecta la vida madura.
A més, per moments em recorda al manga "Monster" per construir molt bé un sistema
d'expectació constant que és recompensat descobrint noves dades sobre què va passar. És molt bo com aconsegueix construir els seus misteris com qui és la persona que està engabiada i que conta la història o qui feia què al grup. També és un encert veure la destrucció del món com un joc de nens i s'ha de reconèixer que visualment impacta el símbol o el personatge de la secta.
Ara, també té punts fluixos, a estones sembla infantil o ximple i de ritme lent (dura
gairebé tres hores), però jo diria que el pitjor de tot no és això, sinó que té mes parts, es tracta d'una trilogia. La primera pel.li s'acaba de manera abrupte i el final és bo perquè augmenta les preguntes però fa pensar que no sabran resoldre-ho prou bé.
