UNES QUANTES PEL.LIS DE NIVELL BAIX
Per no parlar només de recomanacions aquí va un petit recull de productes més aviat decebedors, en la majoria de casos perquè pintaven millor del que eren o per cometre errors que enfonsen gran part de la pel.lícula. Si aneu necessitats de cinema de nivell, no les veieu. Per cert, estan ordenades de millor a pitjor
Shutter island: Val la pena veure-la perquè està ben feta, al cap i a la fi és de Martin Scorsese, però, fora del que seria tècnicament, resulta ridícula per la resolució, sent una de les mes barroeres que he vist darrerament. Malgrat això, comença bé i presenta una trama que es complica per moments per fer finalment un desastre que desprestigia el que has estat veient, una autèntica decepció
The road: vaig llegir la novel.la i em va semblar entretinguda, a més l'estil de frases curtes feia que s'avancés ràpidament i en un llibre no és el més habitual. Malgrat això, l'adaptació en cinema és tot el contrari, hi ha una mena de lentitud que fa que el relat s'allargui i sembli no avançar de cap de les maneres, els protagonistes ensopeguen més que avançar i acabes amb una sensació d'esperar la següent ensopegada més que no pas que hi hagi alguna sorpresa del guió. L'única cosa que m'ha agradat (a més de colors i fotografia o el sempre compromès Viggo Mortensen), tot i que potser és una interpretació incorrecta meva del llibre, és que la pel.lícula marca com més equivocada la manera d'actuar del pare per la seva paranoia i no em va fer aquesta impressió quan el vaig llegir, especialment per les últimes ensopegades del film.
El soplón: la història d'un treballador d'una important companyia que es fa col.laborador de l'FBI i no sap ni quan menteix als altres o a ell mateix. M'agrada Matt Damon però el seu treball no és prou per omplir la pel.lícula i més aviat reforça la idea de com està de sobrevalorat Steve Sodenbergh ("Ocean's"... i següents, "Erin Brokovich" i per mi l'única que val la pena "Traffic"). És entretinguda pel personatge perquè no deixa veure del tot què és exactament, si un geni de les mentides, un ingenu o un malalt, però la pel.li es fa llarga i no acaba sent rodona, tens la sensació que hi falta quelcom més amb suc
Superfumados: llarga per ser una comèdia que es descriu en quatre paraules: una pel.li de Hitchcock -tema de fals culpable perseguit- amb els protagonistes erronis per anar tota l'estona fumats. La veritat és que d'entrada no està malament però quan veus que la pel.li dura dues hores i estan allargant l'únic gag que tenen (fan això perquè estan fumats) doncs amb 45 minuts ja n'hi ha prou, no dic ja dues hores
Vicky Cristina Barcelona. Sé que és culpa meva per intentar-ho, però ja no és que sigui la més fluixa de les darrerament-totes-fluixes woody Allen, és que hauria de procurar fer alguna cosa més que amics que li facilitin estades gratuïtes a Oviedo i Barcelona quan fa turisme, perquè és això. Té un argument que podria ser d'obra de teatre amb dos escenaris (obra per cert molt pobra) i es converteix en un "visítenos, tenemos mucha cultura que ofrecer" que penso que avorrirà qualsevol seguidor d'Allen per molt permissiu que sigui. Si algú s'atreveix a veure-la, que ho faci en versió original, que almenys amb els canvis entre castellà i anglès passa millor
