MARATÓ A SITGES 3D (TRES DOLENTES) 2010
Aquests any a sitges van decidir que l'auditori faria dues maratons: una de matí (a les 10h) i una altra a la tarda (a les 16h). Com no se saben les pel.lis fins un parell de dies abans, vam triar en funció de l'horari la del matí, ja que dilluns toca treballar.
La llàstima és que veient les pel.lis, és evident que ens vam equivocar, ja que a la tarda van fer una marató amb varietat i al matí va ser una marató exclusivament de pel.lis en 3D.
A mi el 3D m'és igual, ni em molesta ni em fa il.lusió, però és que sembla que s'està utilitzant per a no res, total perquè sembli que una mà s'allarga cap a tu! Tampoc és una aportació excessiva en una pel.li. En tot cas, l'autèntic problema de la marató no va ser el 3D: va ser que les tres pel.lícules eren d'un nivel baixíssim, refregit d'altres pel.lícules amb un marcat esperit de sèrie B que els faria carn de videoclub però que aprofiten el 3D per voler semblar més del que no són. A més, la mala sort va fer que el nivell anés decaient i l'última fos la pitjor. Aquesta marató penso que no es consolidarà, ja que amb la gran quantitat de butaques buides (els laterals eren sense ningú quan sempre se'ls ha vist plens) i els comentaris de rebuig al facebook del festival, es va deixar ben palès el disgust existent.
Les pel.lícules van ser:
Hybrid: un cotxe assassí amb l'habilitat de canviar de forma intenta escapar d'un recinte tancat municipal on el volen capturar. El refregit de "tiburón" o "deep blue sea" es feia evident a més d'un munt d'escenes d'ensurts o tòpiques que només tenien l'encert de respirar cinema B i semblar que ni ella mateixa s'agafava seriosament per presentar mecànics parlant d'espècies de calamars evolucionats i d'altres acudits... En fi, mitjanament divertida per passar l'estona i si un és generos. En tot cas, va tenir alguna escena 3D prou aconseguida llançant un paraxocs al públic o els trossos dels vidres
The Shock Labyrinth: Extreme (Senritsu Meikyu) : una japonesa que va donar molt menys del que es podia esperar. D'entrada el principi m'agradava, ja que presentava un grup de nens que deixen darrere en un túnel del terror tancat una integrant del grup, pel que sembla en mans de fantasmes. Ja adults, tres d'ells es reuneixen i sobtadament apareix la nena desapareguda a la casa de la reunió també adulta. Irremediablement acabaran al parc d'atraccions on va tenir lloc la desaparició i fent front als errors i crueltats que van fer de nens. La llàstima és que el que acabo d'explicar podria haver donat peu a alguna cosa molt més interessant i és nomes el punt d'arrencada per posar escenes que remeten al tradicional terror japones amb fantasmes (The ring) i tot els llocs comuns de la saga "la Maldición" (no és casualitat que sigui del mateix director) com espais dels que no es pot sortir, acostaments lents, repetició d'escenes, sortides d'objectes... Per si això fos poc, tenia a més unes quantes escenes que directament en lloc de semblar gracioses o terrorífiques eren ridícules, fent que es perdés qualsevol pretesa tensió. En resum, un producte fallit que podria haver estat molt millor
Amphibious 3D: què dir? Si algú ha patit/vist autèntiques poca-soltades com "Arachnid" de la fantastic factory, amb ninotets i efectes especials que només poden fer gràcia a una serie b 100% casposa, és com si ja hagués vist aquesta. una biòloga es topa amb una casa flotant a Tailàndia on sembla que estan retenint uns nens, interessant-se per ells, acabarà enfrontant-se amb un escorpí gegant... Va de debò, és com esteu imaginant de dolenta per no tenir més que tòpics i escenes que poden recordar els efectes especials antics tipus "Jasón y los argonautas" i similars. Una sèrie b moooooooooooooolt dolenta!
Fa ràbia perquè la marató de les quatre presentava una oferta molt millor
Fase 7: sobre una epidèmia i com aquesta fa sorgir el pitjor del caràcter humà
Tucker & Dale vs. Evil: pel.li de sang però amb marcat sentit de l'humor
The Last Exorcism: atenció amb aquesta ja que promet moltíssim segons les crítiques, té una primera part amb un to de riure's dels exorcismes i una segona on et treu totes les ganes de riure llançant directament els personatges contra l'espectador
Monsters. una curiositat que recorda a "dictrict 9", però en aquest cas travessant una zona que no s'aconsella per estar sota control dels monstres
Secuestrados: una de les que deia que recomanava per ser del tipus "funny games"
Violència, terror, ciència-ficció, thriller... Una bona marató quan al matí s'oferien dues pel.lis de monstres amb massa punts en comú i una japonesa que no aportava res de nou, una autèntica decepció de la que només queda el consol de pensar que totes les de la marató de la tarda tenen pinta d'arribar als circuits comercials i es podran veure.
