MIRANT ELS TRENS DE DANNY BOYLE
Segueixo amb els fils de directors que trobo interessants amb Danny Boyle, un director prou bo però que ha fet algunes coses decebedores, fent que de moment sigui molt desigual el nivell que ofereix. Igualment, se li ha de reconèixer haver fet productes notables com "Slumdog millionaire", de ciència-ficció com "Sunshine" o "28 días después" o films de culte com "Trainspotting"; no tot és bo pero té grans encerts
Tumba abierta (1994) és una pel.li on ja compta amb Ewan McGregor i explica com tres companys que comparteixen pis es troben un munt de pasta i se la queden amagada al pis. Evidentment això els farà entrar en un joc de desconfiances fins atacar-se entre ells pel botí mentre que els seus antics propietaris el busquen de manera poc amistosa. La pel.lícula està força bé, d'aquestes amb ambient gris més que no pas de cinema negre i situacions de tensió que ja demostren que sap explicar històries el senyor Boyle
Trainspotting (1996) Malgrat els premis d'Slumdog per mi aquesta és la seva millor pel.lícula junt amb 28días. Trainspotting deixa pel record escenes mítiques a la història del cinema com la capbussada al water o frases com "dentro de un millón de años no habrá ni hombres ni mujeres, solo gilipollas". La història presenta un grup d'amics amb relació molt directa amb les drogues i com passen les seves vides. A partir d'aquí un munt de situacions divertidíssimes i plenes de profunditat al mateix temps (¿quién necesita razones cuando tiene heroína?) amb bons actors (també hi ha Robert Carlyle) però on l'estrella és el ritme: tot és a gran velocitat i sobtades parades que demostren el domini en la narració de Boyle, per si això fos poc la selecció musical és encertadíssima i cada cop que la passen per televisió és inevitable almenys veure-la uns minuts. Una joia del cinema d'obligada visió
A life less ordinary/Una historia diferente (1997). Després de guanyar l'Oscar per guió adaptat amb Trainspotting, s'esperava que la següent pel.lícula, ja comptant amb el suport econòmic de Hollywood, el confirmés com un gran director, però la veritat és que no va ser així, ja que malgrat comptar amb més actors de renom (Cameron Diaz, Delroy Lindo, Holly Hunter i repetia Ewan McGregor) fa un producte digne d'una comèdia romàntica de dissabte de sobretaula... Evidentment no es Trainpostting 2. A més, molesta el titol en castellà ja que no és una història diferent, és la mateixa de sempre només que ara el tipus actiu és ella i qui necessita que el salvin és ell, per potenciar la comicitat -em trenco de riure-, però no té rés d'original més que un parell de personatges són àngels. Jo només la recomano pels seguidors de la comèdia romàntica que s'empassen qualsevol cosa, per a seguidors de Boyle, la deixaria
Alien Love Triangle (1999) Comèdia amb Kenneth Branagh, Heather Graham i Courtney Cox, que fa pinta d'intranscendent amb un home casat amb una dona que resulta ser extraterrestre que torna al seu planeta... O sigui que no l'he vista perquè el meu interès és zero. De vegades m'empasso pel.lis que sé que són dolentes només per veure com treballa algun director, però és quan penso que les carències estan justificades per la falta de mitjans (com "Pi" o "Following"), no pas si directament de sortida ha triat una història fàcil que no presenta cap mena d'atractiu o novetat.
La playa (2000). Aquesta pel.li suposava la confirmació de Danny Boyle dins d'un sistema més comercial ja que ara comptava amb el pes d'una estrella que desembarcava del gran èxit de Titanic: Leonardo DiCaprio, però la veritat és que suposa tota una estafa. La pel.lícula no és del tot detestable, en especial a l'inici quan fa una crítica salvatge del turisme i presenta el personatge de DiCaprio buscant una alternativa a la societat de consum. Malgrat això, la història es dirigeix massa ràpidament a un marc on pugui haver-hi banyes, caigudes i algun tret. Es deixa endur per un argument excessivament senzill amb traficants que acaben amb el suposat paradís que sembla haver estat escrit en un tovalló. En una ocasió vaig estar a punt de comprar-me el llibre només per la curiositat de saber si realment amb tanta velocitat s'oblidava del seu propi plantejament i optava per la part més bleda o si és només qüestió de l'adaptació
28 Días después (2002). Per mi la millor amb "Trainspotting", un virus s'esté per Londres convertint en bèsties assassines les persones, és una pel.li de zombies sense zombies, ja que no són caníbals i a més rebenta els tòpics de zombis com la transformació lenta en zombi o que aquests no fan més que caminar: aquí els zombis corren i la càmera també. Dic que la càmera també, perquè està magníficament dirigida, la tria musical (us recomano sortir a córrer amb la banda sonora per paratges solitaris: tens una velocitat més) i de colors és espectacular, i com entra en el terreny d'anàlisi de la humanitat a partir de la història, tocant un referent novel.lístic dels meus preferits ("El dia dels trifids" de Jhon Wyndham). També els actors estan genials (especialment Cyllian Murphy -el protagonista- per com reflecteix les diferents etapes per les que passa el seu personatge) i, per si fos poc, la pel.lícula és curta: només hora i mitja. Una altra d'obligada visió
Millions (2004). He d'admetre que tampoc he vist aquesta, ja que explicava la història d'uns nens que aconsegueixen una gran quantitat de diners. Segons he llegit la pel.lícula no acaba sent tan infantil i tendre com pinta d'entrada i va cap a zones fosques, però odio les pel.lícules amb nen graciós i la portada (estil "Solo en casa" veient caure bitllets) té molt mala pinta
Sunshine (2007) Si no fos pel fet de tenir ja "28 días después", que també era de gènere fantàstic, aquesta seria la seva pel.li més àtipica, ja que generalment treballa dins del drama o costumisme social. Aquí presenta la missió d'una nau espacial que té com a objectiu dur un mecanisme al sol que permetrà que continuï bombant calor, ja que la vida s'acaba perquè el sol s'està morint. La pel.lícula no té gaire ritme, a estones es fa lenta, però resulta interessant primer per la confirmació com a gran actor, almenys per mi, de Cyllian Murphy (l'espantaocells de Batman o la "víctima" d'Origen) i, en segon lloc, per l'ambient de suicidi-tristesa que respiren tots els personatges a mesura que es veuen encisats pel sol, com si fos una mena de divinitat a la que no es pot mirar directament sense pagar el preu de la bogeria.
Com a pel.lícula de ciència-ficció és prou recomanable
Slumdog millionaire (2008). La fins ara última pel.licula de Danny Boyle és la que més premis li ha comportat (l'Oscar entre ells) i la veritat és que està bé però tampoc mata. Explica com un noi pobre de la Índia comença a triomfar en el concurs de "¿Quién quiere ser millonario?" perquè, per casualitat, les preguntes que li van fent corresponen a moments claus de la seva vida, però ell no intenta guanyar el concurs sinó aconseguir recuperar l'amor de la seva infantesa. Com dic està bé però és que a més es pot entendre com una suma dels interessos de gran part dels treballs anteriors amb el drama dur que arrenca amb nens (Millions) però sense perdre el sentit de l'humor (Trainspotting) ni la màgia (Una historia diferente) tot i que aquí entesa com casualitat, a més de deixar una critica contra el sistema que fa de la televisió el nou paradís o qui et pot arreglar la vida (cosa que connecta amb la Playa). En tot cas, no deixa de ser una bona pel.lícula i m'encanta que la tanqui amb un número musical
"127 Horas" (2011) Acabada d'estrenar amb James Franco sobre un escalador que queda atrapat... D'entrada com la majoria de nominades als Oscars enguany, no m'atreu gens, però és que a més em veig venir que Boyle farà molts trucs d'artifici (curses de càmeres o al.lucinacions) per donar més ritme a una història que no en té i que convida al plànol fix, quan ell és de moure nerviosament la càmera. Segur que l'acabo veient pel desafiament tècnic que suposa però de la mateixa manera estic segur que no serà una de les seves millors pel.lícules.
Com deia és una mica desigual, però el mateix es pot dir de qualsevol que ha fet més de cinc pel.licules, és fàcil que entre aquestes n'hi hagi alguna força decebedora com David Fincher ("El curioso caso de Benjamin Button"), Guy Richie ("Barridos por la marea") o Quentin Tarantino ("DeathProof"); el més difícil de trobar és un Zack Snyder que només té tres pel.licules i són tres mites encara que sigui només de l'entreteniment/espectacularitat: “El amanecer de los muertos”, “300” i “ Watchmen”
