És increïble que a qualsevol li diguin "expert en cinema", no?
Això d'aquí va per la tertúlia de dissabte a la com ràdio (si no l'heu sentida
http://www.com-radio.com/programes/programa.asp?id=17 i heu de seleccionar "Otakuvision 2: Gala 5: 16/12/2006").
Hi ha algunes coses que vull puntualitzar per no quedar tan friki com pugui semblar.
Estic d'acord en que les més regulars estan sent les de Spiderman, que junt amb XMen tenen el mèrit de ser les ressuscitadores del gènere de superherois, però jo destacava que les de Superman són les que pròpiament (ja fa més de vint anys) van posar davant la possibilitat de fer pel.lícules de superherois, i dic pel.licules perque es va fer més d'una i amb qualitat. A més triaven gent per fer no pas un producte efímer sinó una gran producció, com demostra que SupermanII fos durant molts anys la pel.lícula més cara de la història (principalment per les destrosses que provoca la batalla).
Un altre apunt és que per defensar una pel.li podia haver triat "El cuervo" una de le smeves favorites però crec que ja és prou coneguda i considerada de culte, per això vaig triar defensar La Sombra, una història més senzilla basada principalment en una ambientació fosca però amb molts colors i amb una estètica molt elegant. Pot semblar una mica "cutre-power ranger" però trobo que té un ambient de còmic antic molt aconseguit amb tots els seus defectes i virtuts...I amb una música impressionant
Per cert! només tancar el programa vaig caure que la pel.li de Terence Hill es "el Superpoderoso" no pas el todopoderoso o el superpoli com vam dir.
Igualment va tenir molta gràcia perquè no sabien si presentar-me com a col.laborador, contertuli o què sé jo i al final van optar per "expert en cinema"...A qualsevol cosa li diuen expert!Però, bé, ara qui em porti la contrària li diré:Calla i escolta un "expert en cinema", jarl!
Bé,com no sé quin tema més posar al blog i a falta de suggerències faig una reivindicació d'una gran pel.licula disfressada de comèdia de gags.
Qui no l'hagi vista, a més de dir-li que molt mal fet, pot llegir tranquil ja que no penso rebentar la trama, "Com?pel.li de riure amb Pablo Carbonell i té trama?" Doncs sí, a més m'encanta el final i la cançó de la pel.lícula que defineix perfectament què ens trobarem al llarg de la història.
Per picar la curiositat de qui no l'hagi vista diré que explica com PabloMiralles/Carbonell viu passant de tot i més, fins que el seugermà –l’home responsable i encarregat de l'empresa familiar- el truca per un negoci fosc i després desapareix, la qual cosa porta a Pablo a investigar què passa, més aviat perquè el deixin tranquil que no pas per un autèntic interès en el negoci o el germà.
Amb aquest punt de partida hi haurà una sèrie de situacions que podrien ser de novel.la negra si no fos pel caràcter d'autènticanti-heroi del protagonista i uns diàlegs surrealistes(-papá se ha roto una pierna -¿para qué?).
La pel.li comença amb el personatge passejant a la nit i les primeres paraules són d'una prostituta que li diu "hola guapo, te chupo los huevos?" i pablo carbonell que obre la boca per contestar "no, gracias, ya los traigo chupados de casa"...Després comença la cançó que diu "Para no vivir en este mundo y desaparecer... Prefiero no pensar y luego no existir".
És precisament aquest el punt que més m'agrada de la pel.lícula, deixa anar moltes ximpleries i acudits però gairebé darrera de cada parida hi ha una certa amargor i fàstic pel món que l'envolta, per això aquesta transformació de "cogito ergosum" en una filosofia de vida diguem que d'un hedonisme resignat però que mira de cua d'ull a la resta per comprovar que no aprova el que veu.
Dic que la pel.lícula es disfressa amb els gags perquè trobo que la definició que més justícia li fa és la de comèdia agre-dolça, si ens la mirem amb uns ulls atents en una segona visió i analitzem què representa socialment cada personatge i què diu com el barman amb les insinuacions o el germà ("yo no me drogo,me medico que es distinto").
Destaco l'escena del próstibul en un ambient entre oníric (amb mostres vivents de quadres com laPrimavera de Botticcelli) i malaltís (tot el que es veu o s'intueix com aquell tub fluorescent) conduïda per una cançó perfecta com és Lullaby de The Cure que ens acompanya en aquesta atmosfera marciana i un diàleg final d'absolut menyspreu pel que acaba de presenciar.
De debò, és molt recomanable i va més enllà de fer riure amb acudits de caca-culo-peo-pis...
Si algú l'ha vista i li ha agradat li recomano una novel.la del mateix estil "Qui paga, mana" de Xavier Moret i la seva continuació, no tan bona, "Zanzíbar pot esperar"; si algú no l'ha vista que ho faci d'immediat!
Com ha suggerit chack, obro un nou tema sobre la champions.
La primera cosa que diré és que el sorteig no em preocupa, els dos equips més forts, no es poden torna a enfrontar:Barça i Chelsea, no vol dir que la guanyin però són els dos equips que semblen estar per sobre de la resta.
El tercer podria ser un lyon però la veritat si t'ha de fer fora un equip amb Carew com a davanter centre no et mereixes la copa d'europa. Igualment els dos més forts serien pel Barça el Lyon i el Manchester, perquè la resta són més aviat fluixos comparativament (Liverpool o Arsenal) o ja no són la gran potència que eren (Milan post-shevshenko o Bayern); així que els qui han d'estar preocupats són els altres equips amb que no els toqui el barça (com ja ha dit kaká) i el madrid, que ha de témer que li toqui el Chelsea i la veritat és que és el creuament que més m'agradaria, tant se val qui passi després però només per disfrutar de Drogba i Mourinho contra els del Madrid, ja pagaria la pena.
Per últim un apunt ara que ha passat el barça, com pot ser que en un grup de quatre hi haguessin tres "campions" de les quatre lligues més potents?No és just que per decidir els caps de sèrie es facin servir punts d'anteriors participacions en lloc de mirar qui ha sortit campió del seu país, si se suposa que no és un sorteig "pur" el que s'hauria de prioritzar és evitar els enfrontaments dels autèntics campions i se'ls ha de reconeixer el mèrit com a caps de sèrie per haver guanyat en països com alemanya o anglaterra o la pròpia lliga espanyola...Si algú li veu sentit que m'ho expliqui
