Ja que he deixat anar la mala llet sobre l'última marató a sitges i que no sé què posar al blog, perquè malauradament tinc poc temps per veure pel.lícules o no en veig cap que em sobti especialment, aprofitaré per fer un petit repàs de les maratons dels altres anys a Sitges.
L'any 2003 va ser el primer any que vam provar a fer una marató i en aquell cas vam anar al Retiro, en lloc de l'Auditori, ja he explicat la meva teoria que la marató del retiro és més de sang que no pas la de l'auditori, però igualment trobo que vam tenir molta sort per veure tres pel.lícules que tot i ser de sang no van ser especialment fastigoses i que, a més, van ser molt diferents entre sí; per acabar d'adobar-ho, totes tres duraven hora i mitja, potser això no és molt important si la pel.li és bona, però quan veus més d'una pel.lícula seguida, et fa més gràcia que sigui curta, per dir "va, vinga,
la següent".
La selecció va ser:
Wrong Turn KM666: Una pel.li americana en la millor tradició de "La matanza de Texas" o "Las colinas tienen ojos" en la qual uns nois de viatge són atacats i esquarterats. La proposta no és gens original, però s'ha de reconèixer que té molt ritme i no resulta avorrida, a més hi ha prou escenes interessants com la persecució pels arbres o quan estan amagats veient com treuen els budells als seus amics morts sense poder dir res, és força recomanable si teniu ganes d'una pel.li d'aquest estil. Tampoc deixo de banda l'aplaudiment general del públic en el moment que el cap d'un policia és travessat per una fletxa, Sitges té un públic força freak!
La maldición 2: Quan encara no havien arribat els remakes americans, ja podíem veure la segona part d'aquesta sèrie, que per cert he vist del tot desordenada i que trobo força angoixosa, la sensació de por és real, si t'hi fiques en aquest tipus d'història. El defecte és que totes les parts repeteixen llocs comuns, aquí només resulta més interessant per una estructura narrativa força fragmentada. Destacaria alguna escena com la noia que intenta sortir de la casa maleïda i es troba també en un lavabo intentant sortir al mateix temps, com si l'acció succeix en tots dos llocs a l'hora o intentés despertar a mitges d'unsomni, una escena difícil d'explicar però que està prou ben feta.
Haute Tension: UNA MERAVELLA. Una pel.li francesa amb bones actrius i una història amb moltes lectures i influenciada per un terror més propi del giallo de Dario Argento i similars. La història explica com una noia va el cap de setmana a la casa de camp de la seva amiga per estudiar i un boig mata la familia i segresta la noia, per la qual cosa l'amiga intentarà no perdre de vista la furgoneta del boig per aconseguir rescatar-la. Insisteixo, moooooooooolt recomanable, reconec que hi ha escenes de sang que poden no ser agradables, com quan arrenquen el cap a un arrossegant un moble, però hi ha alguna com la final amb una serra elèctrica pel mig, un cos i molta sang on malgrat això més que fàstic hi ha la tristesa produïda pel fracàs del desesperat "heroi" i recolzat per la música. Com es pot notar una de les meves pel.lis favorites de terror.
És a dir, aquell any es van veure tres pel.lis, una americana fàcil, una de les típiques de terror oriental (tot i que fa cinc anys tampoc eren tan típiques) i una joia francesa, i sobretot eren pel.lis per un públic de fantàstic, molt diferents entre si, d'esquarteraments, de fantasmes i d'assassins... No com aquest 2008. La llàstima, potser, és que totes tres han arribat a circuits comercials i no han estat tampoc joies amagades, per dir-ho d'alguna manera, si no productes molt accesssibles, penso que la marató és el lloc idoni per fer passar una pel.lícula desconeguda perque comenci a correr la veu.
Potser hauré de tornar al Retiro en lloc d'anar a l'Autidtori?
Aquesta tercera entrega se situa com sempre a l'inici d'un nou curs però en aquest cas Harry és qui abandona la casa dels Dursley emprenyat i un cop a Howgars s'assabentarà que hi ha una situació greu per la fugida d'un pres d'Azkabah, Sirius Black, relacionat amb la mort dels seus pares.
En l'apartat tècnic, hi ha un canvi de director, Alfoso Cuaron que substitueix Chris Columbus i aprofitarà per donar una estètica molt més fosca que les seves predecessores, cosa que es farà notar, i molt, en l'ús d'uns colors gairebé apagats o dominats pels tons grissos o apagats. Alfonso Cuarón és el responsable d'una pel.lícula molt recomenable com "y tu mamá también" o "Hijos de los hombres" on també fa servir uns colors similars, dues mostres allunyades del cinema més infantil del director anteiror, Chris Columbus.
Aquest canvi en la realització coincideix amb un gir del personatge no diré cap a la maduresa però sí un to més allunyat de l'aventura del descobriment del món màgic que era present a la primera i segona. Això fa veure que es comença a notar que l'edat dels actors no coincideix amb la dels persontages i cada cop es farà més evident, esencialment a la següent on no poden participar en la competició del calze si no tenen l'edat...Per mi és un error de plantejament, s'haurien d'haver rodat més seguides o optar pel canvi d'actors, però no aquesta via de mantenir-los que em sembla la pitjor, veure que un noi que ja sembla prop dels divuit diu que té tretze anys... Ja sé que molta gent és contrària als canvis d'actors però per exemple per batman han passat unes quantes cares i no és un drama, pitjor o millor actor el que se salvava era la pel.li...
Destacaria l'aparició dels dementors, com a element fantàstic i que en ocasions aporten molta presència a l'escena però és inevitable parlar de Gary Oldman, que com sempre que fa de torturat està genial, sobretot a les fotos en moviment on sembla que realment està boig, molt allunyat del comissari gordon dels darrers batman. A més, el seu personatge marca l'allunyamnet del to infantil, no tant en aquesta part sinó més en les següents, ja que en cert sentit és un personatge marcat pel romanticisme, enyora una gent i una època que no tornaran, el de les aventures amb els pares del harry, i en cert sentit vol recuperar aquest temps a través del seu fill, com si fos possible recrear el passat, una idea abocada al fracàs.
Pel que fa al llibre es fa molt lent, fins que comencen a passar les coses del final, quan només queden 70 pàgines de més de 300, com si de cop s'hagués adonat que l'ha d'acabar; a més, causa una sensació estranya l'escena on els personatges comencen a fer preguntes per saber sobre la rata Babaw, com si fos mirant de justificar les preguntes que es pot fer el mateix lector, admetent la mateixa autora que és molt difícil de fer empassar aquesta idea.
En resum és una bona pel.lícula dins de la saga i marca un punt d'arrencada ja diferent a les anteriors, tot i mantenir aspectes com les rivalitats amb Draco o que sembli un joc un objecte amb tant potencial com el gira-temps.
Com cada any les pel.lis de la marató no es van donar a conèixer fins un parell de dies abans però de nou la sang va quedar més concentrada a la Marató del Retiro mentre que la de l'Auditori, on anàvem nosaltres, rebia un fantàstic amb menys hemoglobina.
Igualment la tria va ser horrible, ja que penso que com no sabem les pel.lícules no es pot dir que hi hagi un públic diferent a les maratons, són seguidors del gènere "fantàstic" i tirant cap el terror, per això trobo increïble que uns veiessin una pel.li com "Martyrs" per fer vomitar per la tortura i els altres l'última de Miyazaki amb peixos de colors, l'acció brutal de "Crows Zero" amb les seves baralles i els altres veint "Synechdoque", que només es pot entendre com a cinema d'autor, en fi.
Vam veure:
"Ponyo on the cliff by the sea"
La nova història de Hayao Miyazaki tracta de com un peix es converteix en nena...Evidentment torna al to més infantil de "Mi vecino Totoro" per la qual cosa arribava a ser repetitiva. Visualment no podia superar "El viaje de Chihiro", tal i com passava amb "El castillo ambulante" però en aquesta, tot i que també era més del mateix, alsmenys veies intents d'innovació visual (alguna transformació, el mateix castell...); en canvi, "Ponyo" no té res de nou, tothom és entranyable, i tampoc presenta una complexitat d'història o personatges com la "Princesa Mononoke". Queda la sensació com d'una pel.li fàcil, sense esforç per part de l'autor, però encara és pitjor pel fet que si Totoro es feia graciosa i durava poc (no arriba als vuitanta minuts!), cosa que afavoria la seva acceptació, Ponyo té una duració de dues hores, eliminant, almenys per part meva la possible indulgència d'un públic adult i provocant que segurament els nens tampoc se l'acabin d'empassar.
Igualment, crec que tot i ser de miyazaki és una pel.li massa infantil per un públic de "Viernes 13" o similars, no la crec la més encertada per a una marató sorpresa
"Synechdoche, n.y."
Abans d'entrar jo advertia que "Como ser Jhon Malkovich", "Olvídate de mí" o "Adaptation", són bones però es mouen pel límit de l'avorriment, tenen moments que dius o avancem o m'avorreixo, tot i que se solventava poc abans de tenir aquesta sensació, per la qual cosa em feia més por que una altra cosa aquesta pel.li.
Malgrat això, si els meus comentaris eren dolents amb Miyazaki, aquí directament penso ser cruel: la pel.lícula és una autèntica presa de pel pretenciosa on domina un guionista encantat d'haver-se conegut i que té com a objectiu no explicar una historia, sinó fer una exhibició de focs d'artifici per celebrar com és d'intel.ligent amb l'esperança que els seus acòlits venerin l'adveniment com a intel.lectuals que són... Però l'única cosa que vaig veure que la gent celelebrava era el fet que acabés, a la fi, la pel.li.
La "trama" tracta d'un autor en crisi personal que gràcies a una beca pretén fer una obra realista que de debò representi la vida. L'unic encert és el joc de com aconsegueix duplicar personatges ja que representen a l'obra personatges de la mateixa pel.lícula i com aquest fet arriba al punt màxim que es canvien els papers quan són substituïts. Com a idea podria haver estat més interessant, però l'autor es queda tan content de la seva joguina que comença a repetir-se fins cansar (dues llarguíssimes hores sense anar enlloc!) i que amaneix amb acudits de caca-peo-culo-pis per demostrar com és de transgressor perque és capaç d'enfocar una merda, un pit o dir una paraulota...Pels americans ha de ser potser l'òstia, però a mi no em convenç que amb l'excusa del metallenguatge i el modernisme s'arribi a creure que està fent una pel.licula; una opinió, per cert, que em sembla que compartien tots els actors, ja que feien una cara de no entendre res del que deien (lògic) però sobretot de tenir pressa per agafar el xec i acabar la feina per no tornar-hi mai més, excepte Phillip Seymour Hoffman que es lliura a l'espectacle sense concessions.
A més de tot el que he dit, tampoc penso que un públic de fantàstic-terror se li hagi de col.locar una pel.li que només pot ser entesa com a cinema d'autor...i no precisament bo. De fet, a la marató hi havia gent que havia vist la pel.li durant la setmana, és a dir, que la van triar sabent què era i van optar per abandonar la sala i esperar la segÚent projecció.
Del zero al deu el guionista m'hauria de donar els punts a mi a la sortida...
"Let the right on in (déjame entrar)"
Ja portavem quatre hores decebedores i la següent pel.lícula sobre un nen que maltracten els seus compamys i que es fa amic d'un a nena "misteriosa" podia anar de nou cap un to massa infantil, per sort no va ser així i vam tenir la millor pel.lícula de la marató, cosa no gaire difícil tampoc i evidentment es va veure afavorida per unes expectaives baixes (no oblidem que les anteriors eren d'autors de renom) i unes predecessores del tot avorrides.
Aquesta sí que és recomenable, a més tracta un dels punts menys tocats al cinema dels vampirs, la necessitat de tenir permís per poder entrar, recordo "jovenes Ocultos" i pocs mes i el tema de la violència ja present des de l'edat més inicial, no només pels agresssors, sinó també pel desig de violència de la pròpia víctima.
Tot això dirigit amb un bon ritme i un interès especial en les sensacions de l'espectador, amb la presència tàctil del fred però també de les olors. No m'enganyo, no és una gran pel.lícula però després del baix nivell i el tedi de les anteriors, almenys l'última va resultar prou entretinguda
La marató es complementava amb "vinyan" sobre els fantasmes del tsunami a tailandia i "the good, the bad, the weird" que segurament va ser la millor exhibida, però totes dues massa tard, a veure si tornen a fer les maratons els dissabtes o ens haurem de demanar festa al dia següent, ja que és l'any que he marxat amb el pitjor gust
Ja que s'han jugat dos partits de la lliga de campions es poden fer unes primeres valoracions, separades de la lliga, perquè moltes vegades no coincideix la trajectòria en una competició o una altra. Recordo, per exemple, que un any va guanyar la copa d'europa el Real Madrid i precisament en lliga no s'havia classificat ni per la Uefa.
Ordeno els equips per com crec que acabaran les classificacions, ja direu si hi esteu d'acord i comprovarem com és de fàcil equivocar-se en futbol
Els grups són aquests:
Grup A Chelsea-Roma-Girondins-CLuj
A la segona jornada la Roma sembla pletòrica amb Baptista i el Chelsea no ha passat de l'empat, tot i que anava amb força suplents. Igualment suposo que seran aquests dos equips els que passaran; ara, no crec que cap dels dos arribi a la final, ja que la Roma em sembla més fluixa que un Liverpool, per exemple, i el Chelsea paga el peatge de la lliga anglesa i el veig un pel més justet que l'any passat, suposo que també per la nova lesió de Drogba, per la qual cosa no m'estranyaria que passés com a segon... Continuo desitjant un Chelsea-Madrid!
Grup B Inter-W. Bremen-Anorthosis-Panathinaikos
Aquí de nou no hi ha color i no crec que salti cap sorpresa, passaran els equips de les lligues més potents. L'Inter sembla una mica com el chelsea que tampoc acaba de trepitjar el rival però a diferència dels anglesos em transmet la sensació que poc a poc va a a més; per la seva banda, el Werder el veig molt conjuntat, es basa molt en el joc d'equip i en un Pizarro amb el peu a punt, no em sorprendria que arribés lluny
Grup C Barcelona - Sporting Lisboa - Shakhtar - Basilea
Per mi aqui sí que hi ha un candidat al titol(ambperdó de Mourinho), tot i el patiment amb el shaktar (es paga la relaxació) el barça té equip per guanyar, l'únic que em preocupa és aquesta facilitat per encaixar gols. Recordo una eliminatoria amb el Liverpool que es va perdre per tres errors puntuals tot i guanyar el partit de tornada, els errors a la champions es paguen molt cars però per sort, quan arribin els creuaments, el barça pot haver-los corregit. L'equip que l'acompanyi a la següent ronda serà un regal per al seu rival, segurament l'sporting però no descartaria el shaktar
Grup D Atlético - Liverpool- Marsella - PSV
Aquí tambe hi ha un altre candidat, no pas l'atleti, que passarà primer de grup però caurà després eliminat, sino el Liverpool, que sembla que es trobi més còmode fins i tot en la champions que en la premier, a més, Gerrard sembla en estat de gràcia, als dos partits ha fet uns gols increïbles de xuts llunyans. L'atleti s'acabarà fent el harakiri en dues errades o un gol en pròpia porta i quedarà fora.
També destacaria el mal moment del psv, que tampoc rutlla a la lliga holandesa i que el farà fora no només de la champions sino també de la uefa
Grup E M. United - Villarreal - Celtic - Aalborg
També tinc molt clar els que passen, però no crec que el Villarreal arribi gaire més lluny, juga bé però el trobo curt de banqueta (tret de dues o tres posicions); el Manchester en canvi sí arribarà lluny però mantinc el que he dit anteriorment, aquest any no podrà repetir títols
Grup F Bayern Lyon Fiorentina Steaua
El Bayern tinc clar que passa malgrat les últimes estomacades que ha estat rebent a la lliga alemanya, algunes força rídicules com la golejada amb el Werder, però una mica com el Lyon estan pensant més en la champions que en la lliga, així que penso que passaran aquests dos pero veig fluix, més que l'any passat al Lyon, i com va empatats a punts amb la Fiorentina no seria del tot improbable que quedés fora. Penso que el Bayern pot ser el "tapat" d'aquesta champions, un rival que no sembla que ha d'arribar a la final i la guanya, ja ho veurem!
Grup G Arsenal - Oporto - Dinamo Kiev - Fenerbahçe
Poca cosa a dir, el grup ara mateix es troba com crec que acabarà i no em sorprendria veure a la final els anglesos, dependrà en gran part de les lesions o no dels jugadors claus, però tenen molt bona pinta. L'oporto és un rival assequible per qualsevol amb qui es creuï
Grup H Real Madrid - Juventus - Zenit - BATE Borisov
El Madrid passarà, de fet és un dels motius pels quals no havia fet el fil al blog, ja que creia que el partit clau era el Zenit-Madrid, una derrota del madrid els hagués posat en posició de caure, però la victòria als últims minuts pel gol de Van Nistelrooy (quin tros de davanter) els farà classificar-se, encara que dubto si de primer o segon amb la Juventus. Ara, tant un com l'altre tenen equips que els veig amb més tradició que qualitat real, penso que passaran en funció del rival que els toqui, si és un Oporto o així endavant, però han de caure enfront d'un Arsenal, Liverpool o Bayern de Münich
En principi a la fase de grups no veig gaires sorpreses, per això es fan els sortejos tan teledirigits, ara és fer turisme i veure un o dos enfrontaments interessants (Juve-Madrid, Manchester-Villarreal, Atletic-Liverpool), però l'autèntica pressió arribarà amb els creuaments.
