Demà és el sorteig i els vuit equips classificats són: Oporto, Bayern de Munich, Barcelona, Villarreal i els quatre anglesos Arsenal, Chelsea, Liverpool i Manchester united.
He llegit que part de l'afició blaugrana no vol el Villareal, suposo que perquè no fa ambient de copa d'europa. Jo, en canvi, sóc del pensament que el pròxim rival a semifinals no serà cap regal sino que tocarà un equip dels importants i com encara en aquest sorteig hi ha un parell d'oponents més assequibles que la resta, millor tenir un partit fàcil mentre es pugui. Per això els meus preferits per al barça serien l'Oporto o el villareal, com equips amb menys potencial i tradició europea.
Després penso que el millor que podria passar seria que s'eliminesin alguns dels favorits i així beneficiar el barça de cara a la següent ronda amb enfrontaments com Liverpool-Bayern i Chelsea-Manchester. Malgrat el que pugui semblar, el tipus de joc del Chelsea crec que és el que més perjudica el Manchester (que amb el barça són els dos grans favorits al títol) i el poc atreviment del Bayern pot frenar i molt el Liverpool.
Parlant del cas contrari, a qui no prefereixo contra el barça, ho tinc molt clar: ni Manchester ni Liverpool. Guardiola ha dit que s'estima més evitar l'Arsenal perquè juga de manera similar a ells, però jo em refio menys del Manchester que, com l'any passat, amb dues jugades en té prou per guanyar un partit, recordem que va passar contra el barça amb només un gol i de xut llunyà, no és que fos un "chorreo" precissament
El liverpool no el vull tampoc perquè em sembla un equip que viu més dels errors del rival que no pas dels encerts propis i en aquest aspecte el barça acostuma a tenir sempre l'estona de desconnexió, amb un regalet de la defensa, una indecisió al mig camp que deixa una autopista o un refús innecessari... En copa d'europa es fa molt difícil recuperar-te dels gols encaixats. A més, en el moment que només n'aconseguís un o cap, es conformaria amb tancar-se i esperar, cosa que veient el joc del barça de tocar-tocar seria qüestió de temps que els arribés l'oportunitat, ja fos en el partit d'anada o en el de tornada.
Així espero que siguin els emparellaments:
Liverpool-Bayern Chelsea-Manchester
Barça-Oporto Villareal-Arsenal
Ups!He oblidat el madrid, com encara hi ha una part meva asseguda al sofà davant de la tele esperant el "chorreo", jarl!
Feia temps que no anava amb tantes ganes al cinema, potser des de "Superman Returns" i és que per aquells que no coneguin el còmic "Watchmen" se l'acostuma a qualificar com el "Ciudadano Kane" dels còmics.
Realment no sé cronològicament i històrica la importància que pot tenir al món dels còmics, però a mi em va sorprendre quan el vaig llegir ja que estava acostumat als "XMen" i de cop i volta em trobava amb un món de superherois molt trist (tots es trobaven jubilats o bojos) que s'atrevia a tractar temes com la religió, la física, la percepció del temps, el sexe i una sèrie de crueltats no vistes fins aquell moment en una història de superherois (o almenys no vistes per mi) com l'assassinat fred d'una embarassada, nens morts, etc.
Per això anava amb moltes ganes al cine i mitjanament tranquil ja que el director, Zack Snyder, havia dit que per sobre de tot havia volgut ser fidel al còmic i hem de tenir en compte que aquest només té dotze números, no és un cas com Batman o els Xmen que han pasat al llarg de més de 40 anys per moltes etapes i interpretacions, no hi ha més d'on treure. També el fet que la pel.li arribés gairebé a les tres hores era un senyal que no s'havia eliminat més del necessari. Sempre s'ha de fer algun canvi perquè són mitjans diferents el còmic i el cinema, però l'essència s'ha de mantenir. Per això, la por principal era que canviessin coses petites però importants com les morts d'alguns personatges.
Ara, als deu minuts d'estar assegut davant la pantalla ja havien desaparegut aquestes incerteses. Era evident que hi havia modificacions, però el director intentava mantenir tot el possible: els enfocaments de la càmera representaven les vinyetes i els diàlegs no eren similars, eren exactes. Podia repetir perfectament el que deien els personatges ja que recordava frases com "¿Qué esperabas?El comediante ha muerto"
Només hi ha petits sacrificis per no augmentar el metratge, com les sessions d'anàlisi psicològica que al còmic en són més i aquí es redueix a només una, o l'eliminacio de la trama policial, que ajudava a veure millor el món del dia a dia i com es veien pressionats els personatges per la investigació, ja que descobrir-los era condemnar-los per estar prohibit actuar com a superheroi. Però com dic són detalls acceptables per evitar un metratge excessiu.
Per mi és una obra mestra simplement perquè reflecteix una obra mestra. Analitza la psicologia i el preu que s'ha de pagar per intentar "salvar el món", un món real, cruel no pas el de l'atracador del banc típic sinó coses molt pitjors. No és casualitat que a la majoria dels personatges els podem qualificar de bojos o almenys amb alguna disfunció.
Com dic, vaig sortir-ne encantat però trobo que l'intent de condensar tot el món de matissos del còmic ha afectat negativament la pel.li i és que sembla que si no has llegit l'original no el pots disfrutar o representa fisn i tot un excés d'informació; a més, hi havia gent a la sala amb nens, suposo que atrets per l'associació superheroi=infantil (un retret que per cert fa Adrian a Daniel a la pel.li), quan aquesta història va molt més enllà.
Aquest, però, no és l'únic punt negatiu que suposo que pesarà sobre l'adaptació. També penso que s'han equivocat en la caraterització d'Adrian Veidt/Ozzymandias ja que l'actor transmet una sensació d'altivesa o fins i tot esnobisme que no hi ha a l'original. De fet, és un personatge força trist ja que la conseqüència de ser l'home més llest del món és que no pot ignorar res, pot veure les pautes i saber com acabarà de malament la història. En canvi, en pantalla sembla un presuntuós que en moments fins i tot recorda a un personatge repentinat de "Polònia". L'última errada espero que sigui corregida en la versió estesa que s'anuncia de cara al DVD... D'on treu la pistola la Laurie? Acudits no, gràcies.
Bé, com dic s'ha de veure Watchmen encara que sigui només per saber que hi ha més superherois que els de colors brillants i finals feliços.
