Aprofito que hi ha un període de tranquil.litat a la feina per col.locar un fil més que es troba condemnat a ser efimer, ja que ràpidament s'oblidarà aquest capitol de la lliga 2008-2009 quan no hauria de ser així.
L'agressió que dimarts va protagonitzar Pepe del Madrid al partit contra el Getafe la trobo de les més greus de la lliga espanyola.
Hi ha algunes infraccions que em fan molta ràbia, com per exemple la que se li va fer a Maradona o com quan van trepitjar a Junihno de l'Atlético de Madrid, perquè en tots dos casos em sembla que hi ha una intenció d'espatllar el crack per afectar el resultat de la competició, no només el partit en qüestió. Tot i això, admeto que aquesta hipòtesi és molt difícil de demostrar i per aquest motiu entenc que les sancions no poden ser espectaculars, ja que també significaria entrar en un joc de si no es pot colpejar a, posem per cas, Messi o Robben, però hi ha barra lliure per fer-ho a Sylvinho o Heinze.
Deixant de banda això, cal abans d'analitzar el cas de Pepe, recordar unes agressions "similars",però només similars, perquè les que recordo com a molt greus són trepitjades com la de Ayala a Simao, però entrem en l'anàlisi de fins a quin punt es premeditat i li van caure tres partits tot i que les imatges eren esgarrifoses... Però tres partits sense ser reflectit a l'acta.
Un altre cas, que penso que és dels mes greus, és el cop de puny de Kluivert a Cota del Rayo vallecano. Una jugada a traició, per darrera i li dóna un cop de puny. Cinc partits i no era a l'acta... Pero sí que ell era el davanter centre d'un equip que jugava pel títol.
L'ultim cas que citaré és més recent quan Luis Fabiano del Sevilla i Diogo del Zaragoza que es van posar a estomacar-se l'un a l'altre. Aquí almenys era entre tots dos i de cara, tant un com l'altre llançaven cops de puny a l'aire i van ser cinc partits.
Dic això per posar uns antecedents davant d'un espectacle que supera el que he citat i amb una diferència molt important amb els dos primers exemples, tot queda reflectit perfectament a l'acta de l'àrbitre:
>--Fue expulsado por empujar por detrás a un contrario. Después le dio una patada en el suelo y un puñetazo a otro rival. Al abandonar el campo le dijo al cuarto árbitro: "Sois todos unos hijos de p...". Tras el tercer gol apareció en el campo para abrazar a sus compañeros--<
Doncs l'angelet de Pepe podem dir que fa tot això:
1º-Comença amb una empenta però com era l'últim jugador i veu la vermella, ja ha de ser un partit. Ara, un partit només, és una jugada com de les que n'hi ha 150 a la lliga
2n-No puc fer justícia amb paraules a les imatges, recomano veure el video per youtube o també és a videios de yahoo, però és que Casquero, el jugador que empeny, cau pla al terra, la pilota va cap a un altre costat i Pepe el segueix i l'engega dos cops de peu al cos, que si arriba Casquero a aixecar el cap no vegis com acaba l'assumpte. Aquesta és l'agressió més greu i no és com les trepitjades que comentava abans o un cop de puny irreflexiu, són dos cops de peu en el més pur estil d'skin amb el tio a terra i amb les botes que porten no es cosa de broma. Per mi, si el màxim vist fins ara són 5 partits, amb un jugador al terra ja hauria de ser com a mínim de 7 o 8 o servirà d'excusa per atenuar qualsevol agressió posterior.
3r-El separen i amb jugadors d'un i altre equip pel mig, engega un cop de puny a Albín, un altre jugador del Getafe. He llegit que Pepe podria tenir la sort de considerar-se una única agressió els cops de peu i el de puny... Si al final és així que m'ho expliquin. És a dos jugadors diferents i quan ja l'han separat de Casquero. Valorant-la com a independent considero que com als casos anteriors ha de ser entre 4 o 5 partits.
4t-Surt del camp llançant flors als àrbitres, segons el reglament per "actitud injuriosa" poden ser d'un a tres partits i amb el circ que ja ha muntat aquí suposo que ja aniran per la mínima sancio i serà només un partit.
5è-El final de festa és que torni a entrar per celebrar el gol al camp amb els seus companys com si no hagués passat res, ell és el rei del "chiringuito" i pot fer el que li roti, que total ha estat broma...Només com a gest per mi també ha de significar un o dos partits més.
Així que, sent generós, hauria de ser 1 per la jugada, 7 pels cops de peu, 4 pel cop de puny, 1 pels insults i 1 més per tornar al camp: un total de 14 partits.
Potser de 38 partits deixar-lo fora gaibé la meitat pot sonar fort, però si es veuen les imatges són impactants i sobretot són a l'acta (és important, no es fa d'amagat) i el més greu que el diferencia de tots els antecedents: no parlem d'un únic fet, és la suma de cinc, o sigui que no admeto com diu l'AS que es quedi en 6 o 8 partits algú que ha actuat de forma "puntual" en cinc ocasions.
Per últim, el més vergonyós seria que el Madrid presentés recurs per no complir la sanció i mirar d'ajornar-la per fer-la a la següent temporada
Com de nou no sé sobre què escriure aprofitaré un llistat que han fet a Yahoo sobre 100 pel.lícules imprescindibles. Deixo aquí l'enllaç per si algú vol llegir-se'l sencer
http://es.movies.yahoo.com/blog/article/1036/100-pelculas-que-debes-ver-antes-de-morir/.html
Com qualsevol llistat hi ha pel.lis que hi sobren ("Vacaciones en Roma" o "La fiera de mi niña" em semblen comedietes del tot intrascendents) i unes altres que hi falten ("La noche de los muertos vivientes"!!!), evidentment, però com la majoria de vegades que fullejo un llibre de cinema quedo amb una mala impressió: es valora excessivament l'aportació d'abans dels 60.
Si mirem en números el llistat, el 38% de les pel.lícules són d'abans d'aquest any i en canvi els últims deu anys tenen un trist quatre per cent amb "Matrix" (em sembla bé), "Tigre y Dragón" (també), "Deseando amar" (massa avorrida i insustancial, almenys el seu clon "2046" tenia algunes propostes narratives i visuals més interessants) i "El señor de los anillos: La comunidad del anillo" (indiscutible la seva presència com a representant de la saga, tot i que m'agrada més "Las dos torres").
Entenc que a l'hora de fer una llista de pel.lícules "obligatòries" es tingui en compte el que podríem anomenar aportació a l'evolució del cinema o el fet de mostrar un camí perquè els altres l'explotin, és a dir, des d'un punt de vista tècnic o d'estudiós del cinema no pots deixar de veure-les com qui no pot desconèixer la Bíblia per parlar de literatura a Europa. Per això, es justifica la presència de "King kong", "Blancanieves" o "Cantando bajo la lluvia" pel que poden representar com a pioneres en els efectes especials, dibuixos o musicals... Però realment són imprescindibles? No han estat superades de manera clara? No parlo només de possibilitats tècniques sino en el fet de la història, com transmetre-la, actors, música... És a dir, quantes d'aquest llistat d'imprescindibles permeten fer una marató sense caure fulminat per una son mortal i la sensació d'avorriment?
Compte! No vull dir que com no hi ha trets i explosions no siguin interessants, algunes com "Sopa de Ganso" dels germans Marx poden veure's a dia d'avui i disfrutar-les, com "Ciudadano Kane" o "Casablanca" (pel.lis amb mil detalls) però la majoria no i és el que trobo que també s'hauria de valorar: l'interès que poden generar per al seu visionat "pur", de només entreteniment per un espectador actual sense tenir en compte quina és la seva aportació al
cinema (una mica per això criticava la presència de comedietes).
Jo, en aquest tipus de llistat, donaria més importància al fet de poder dir ara em poso a veure la pel.li i tot i que me la conec, em continua interessant en el seu conjunt, actors, diàlegs, història...Trobo completament injust que s'incloguin pel.lis que actualment no aporten res, perquè si mantenim el criteri que posin com a imprescindible la sortida de la fàbrica o qualsevol ximpleria o semidocumental només perquè presenten una innovació, què diem llavors "The blair witch project"? Obre un camí per fer creure en una experència de terror més real o "Instinto Básico" que presenta un tipus de thriller molt concret que altres segueixen, hem d'incloure "Polar Express" per ser de les primeres pel.lis de dibuixos fets sobre actors? De les que he dit com a molt, i sent generós, només hi inclouria "Instinto Básico" ja que per actors, diàlegs, trama, música i direcció resulta una pel.lícula rodona.
Penso que precisament a l'hora de fer una llista tenim una visió de conjunt i no trobo que sigui imprescindible una pel.li que avorreix o que hem vist superada àmpliament. Si mirem algunes "indiscutibles" com serien "El padrino", "Lawrence de Arabia","Tiburón" o "La guerra de las galaxias" malgrat que després s'han fet moltes similars o continuacions no arriben a la seva alçada (en el cas d'algunes com la guerra hi ha potser una valoració personal o el fet d'agafar la trilogia com una mateixa pel.lícula) i no pas per una qüestió tècnica, sinó per haver aconseguit fer una pel.li imprescindible que aquesta tarda pots posar-te a veure
amb total curiositat i convençut de passar una estona entretinguda per la creació d'un univers particular, deixant la "història del cinema" de banda.
Per cert, del llistat de 100 n'he vist 79...
Com sembla que el fet d'anar fent un fil per ronda està acompanyant les victòries del barça, m'animaré a fer-ne un altre.
En aquest cas, a diferència de l'anterior, no cal parlar de possibles sortejos ja que els creuaments ja quedaven determinats a l'anterior ronda i els emparellaments són:
Manchester United - Arsenal FC
Anada a Old Trafford 29/04 i tornada a l'Emirates Stadium 5/05
F. C. Barcelona - Chelsea
Anada al Camp Nou 28/04 i tornada a Stamford Bridge 6/05
En el cas del barça s'ha col.locat com a màxim favorit al títol no només per anar líder a la seva lliga i seguir viu a totes les competicions, sinó per la contundència que ha demostrat durant tota la champions. A més, l'eliminatòria contra el Bayern ha posat en avís als altres rivals de com va l'equip, ja que el 4-0 (i la sensació que en podien haver estat un parell més) davant d'un equip amb uns jugadors de primera línia i que venien de fer 12 gols en l'anterior ronda, farà que el rival surti clarament a defensar a camp contrari.
En front tindrà el Chelsea, podria dir que sorprenentment, pèrque el Liverpool es troba en un molt bon moment i venia amb les piles ben carregades després del "chorreo" al Real Madrid però com cada any el chelsea demostra que és un gran d'europa. Jo admiro aquest equip per basar-se en un futbol físic (per això tremolava quan deien que potser fitxaven Robinho, no per dolent sinó per trencar amb aquesta filosofia d'armaris encastats) tot i que des de la marxa de Mourinho han anat perdent empenta.
En aquest punt crec que els seguidors del barça podem estar contents, ja que l'estil de joc del Liverpool és el que menys convenia el barça, més ràpid i menys de tocar la pilota; malgrat això, el partit amb el Chelsea no serà fàcil i poden quedar eliminats, a més, el Chelsea ja ha vist amb el Bayern de Munich que no poden relaxar-se al partit d'anada, ja que els pot deixar sense opcions a fer res a la tornada.
A l'altra banda tindrem l'Arsenal que continua jugant bé, sobretot amb el retorn després de lesió de Cesc, malgrat que no inspira un especial terror com el Manchester o el Liverpool. De fet, aquest equip seria més impressionant si tingués més gol, ja que depenen en excés d'Adebayor (un davanter que tampoc em sembla dels millors) i si ell no funciona han de fer els gols walcott o Van Persie, que són jugadors bons però no estarien en un nivell de definició davant porteria com Messi, Etoo, Tevez, Cristiano Ronaldo, Rooney... Tot i això, no és tampoc un regal en una possible final, però trobar-se un Mónaco o Porto a l'últim partit passa molt poques vegades. D'altra banda, és un equip que deixa jugar, per la qual cosa seria una final oberta amb el barça.
Davant de l'Arsenal hi ha classificat, tot i que per la mínima i després d'empatar a casa, el Manchester. Indubtablement és el rival a batre per joc d'equip i jugadors. De fet, des del punt de vista culé, a un sol partit penso que l'Arsenal és assequible i en canvi si la final fos amb el Manchester podria passar qualsevol cosa, bona i dolenta, tant guanyar el barça com perdre i fer-ho per golejada. Com surt amb el desavantatge de jugar la tornada a fora i contra un equip fort, espero que caigui contra l'Arsenal. En cas de no ser així, no es poden queixar els amants del futbol ja que la final de la copa sera jugada pels dos equips que millor futbol estan fent: barça i manchester.
Semifinals i encara no arriba el "chorreo" del madrid...Quan serà?
Per als qui no ho sàpiguen, aquest club de la lliga anglesa va esdevenir protagonista del futbol mundial perquè en un any de pocs fixatges mediàtics, quan s'esperava moviment de davanters (Abrahmovic,Etoo,Adebayor, Benzema, etc), va aparèixer com un "nou ric" del futbol disposat a fer saltar la banca i en un principi, abans de començar la temporada 2008-2009 a Anglaterra, ho va fer.
El motiu era que arribava per fer-se càrrec del club una injecció de diners en petroli de nom Mansour Bin Zahid Al Nahyan que amb 42 milions d'euros feia que Robinho aterrés al city, una cosa sorprenent ja que deixava un lloc de titular en un equip "gran" com el Madrid que jugava la Champions i que acabava de guanyarla lliga per un de Uefa lluny dels "clàssics" aspirants al títol. Això no era tot, fitxava un jugador interessant com Zabaleta de l'Espanyol i Wright-Phillips del Chelsea, tot i que aquest dos eren més lògis ja que l'Espanyol havia de vendre i el Chelsea tenia la posició coberta.
El curiós del cas és que el club amenaçava amb convertir-se en un gran d'europa a cops de talonari i parlava de fixatges com Messi, Kaka, Etoo o Ibrahmovic, vaja! Que junt amb Robinho podia començar a sonar com un equip de playstation. Però no va ser així. Cap d'aquests fixatges es va concretar i al setembre la sorpresa era que només hi era Robinho. Segons deien hi, havia pasta de sobres però la injecció d'efectiu havia arribat tard, al mateix setembre i quan Mansour s'havia fet amb el control de l'equip ja no hi havia temps per negociacions, una manera de dir que al desembre, amb l'arribada del mercat d'hivern que posibilita els fixatges a la resta de lligues, seria el moment de pujar el nivell de l'equip.
I què ha passat? Doncs podem dir que res o gairebé res. Han fet fixatges i bons però cap d'aquests que prometien. Hi ha arribat Given (porter del Newcastle), Bellamy (davanter titular del west ham), De Jong (habitual amb Holanda, ex-Ajax i que ara es trobava a l'Hamburg) i Bridge (defensa del Chelsea)... De tots aquest qui més m'agrada és el porter però és que cap d'ells és un fixatge per posar-se a tremolar, són els propis d'un equip de la Uefa i no pas de champions i malgrat això cada setamana surt que van darrera de gent com Iniesta o el kun Agüero, el que fa pensar que o són uns fantasmes o els grans jugadors no veuen cap mena de futur en aquest equip i no hi volen anar; és adir, no va ser tant una qüestió de temps. A més la situació té tots els números per repetir-se al setembre, ja que malgrat que tinguin més temps un cop acabada la temporada, no tindran res per atraure (excloent la pasta que ja és un reclam per alguns com Robinho) els grans cracks dels equips de primera fila. Ho dic perquè aquesta setmana es troben a 23 punts de la zona champions i a 8 de començar amb la zona de descens.
Per si això no fos poc per desanimar algú, s'ha vist com la presència d'un sol crack no ha aportat el que s'esperava, ja que el seu crack, Robinho, no ha fet cap gol aquest any i en tota la temporada només en porta 12, cosa que ha fet que aquest cap de setmana ni tan sols entrés a l'equip titular.
Com dic, al final el Manchester City ha estat només foc d'encenalls...
Ja que encara se'm cau la baba amb Watchmen aprofitaré per fer algun comentari sobre la pel.li a més de l'inicial.
En aquest, cas hi ha alguns encerts en l'adaptació del Watchmen que s'han de destacar, ja deixant fora tot el que aporta el material original, pensant més en el que hi ha de nou i diferent respecte el còmic.
Començo per una de les coses més evidents que és la música, un element que no podem tenir al còmic, tot i que s'hi intenta amb vàries referències musicals prou explícites. A la pel.li la tria musical és tot un encert ja que al meu entendre mira directament "Forrest Gump" i excepte en comptades ocasions busca cançons conegudes per ambientar l'època o el moment i no una banda sonora de fons. Genials els moments de Bob Dylan i el "Sound of silence", moooolt fàcil la cavalcada de les valkiries, però com a referent cinematogràfic està bé. A més, el tema musical de quan Jhon és a Mart és també encertadíssim.
Una altra millora és l'adaptació de la conspiració, ja que l'amenaça extraterrestre de l'original pot resultar una mica abstracte o fins i tot aïllada del marc social del moment i, en canvi, la que proposa queda a més molt ben introduïda per les contínues referències a les feines de col.laboració entre Manhattan i Veidt, experiments, recerques, entrevistes.. Que no hi havia al còmic. És a dir, ho millora i fa els canvis necessaris perquè quedi ben presentat.
Potser hi ha una escena que passa per alt però supera l'original i és el fet del pres a qui tallen els braços, ja que és un bon exemple de millora. Al còmic, queda tapant el pany de la cel.la i li tallen el coll els companys presos, cosa que al cap i a la fi no resol el tema de l'accés al pany. Ara bé, a la pel.li, els presos van directament als braços per tenir lloc per maniobrar. Com deia és un canvi senzill però demostra que han estat atents per evitar possibles errors que en un còmic es justifica per la informació que es pot perdre entre vinyeta i vinyeta i no s'accepta segons com en pantalla.
No deixaré d'esmentar l'inici ràpid que amb quatre pinzellades posa un marc de fons perfectament raonat i en aquest punt aplaudeixo l'encertat diàleg de Hollis, que no era al còmic, explicant que els primers disfressats eren policies que per evitar ser identificats imitaven les bandes que anaven tapades, fent així gairebé lògica l'aparició dels superherois.
Per últim, agraeixo que treguin la història del pirata perquè ja és al còmic força avorrida (per molt relat paral.lel i parabòl.lic o de parabellum que sigui), algunes imatges on la càmera agafa la mateixa posició que les vinyetes fent alguns homenatges a les portades com el de l'estàtua del cementiri i per acabar aplaudeixo la caraterització dels actors ja que són clavats a les seves versions en paper com comentava també al fil anterior selene.
Si tinc temps en faré un altre per parlar dels errors, però cada vegada tinc més ganes de veure la versió que sortirà en dvd amb més metratge i extres. Ah! I també hi ha un dvd amb el documental sobre el llibre "Detrás de la máscara" i la història del pirata en dibuixos... No cal dir quina sembla més interessant!
