A totes les feines hi ha demostracions d'estupidesa però a aquelles en les que entres en contacte amb moltíssimes persones, com el cas dels teleoperadors, acabes veient que la gent és força ximple, no és que un es cregui astrofísic, sinó que el nivell intel.lectual mitjà se situa per sota d'un got d'aigua.
La meva cartera favorita m'explicava que ja desisteix d'indicar a la gent on ha de signar la recepció d'un certificat perquè, total, acaben fent el que els rota però el millor exemple d'estupidesa és quan pica a un timbre dient "cartero" i la resposta a l'altra banda és "se equivoca, aquí no vive el cartero". Un exemple, perquè també hi ha gent que respon però diu que no pot obrir perquè els han canviat l'intèrfon i no saben com funciona, pobrets, engabiats a casa seva.
Com dic, això permet veure que a totes les feines de "contacte" amb el client es descobreix el nivell però en el meu cas, al servei d'atenció al client d'una caixa, es pot veure que hi ha zones (jo l'anomeno "las estepas" però hi ha companys que parlen de Mongolia o "la españa profunda") on no toca prou el sol o hi toca massa.
En aquest cas recupero grans frases de clients a les oficines que més que una altra cosa el que il.lustren és que la gent no s'ha quedat amb el títol de la cançó, ni amb l'intèrpret o la lletra però que la música li sona i qualsevol oportunitat és bona per presumir de coneixements.
És el que explica que un client que no té diners arribi a dir "no me importa que me embarguen, no tengo nada, soy absorvente"... Sí, senyor, segurament absorveix els diners que li arriben però això el converteix en insolvent.
En el mateix sentit s'escolta gent que vol "un anticipo de la anónima" el que no entenc és que si és anònima a qui se la demana i el toc final sobre sóc un crack jugant a l'scattergories és aquell que diu "si no me dan el anticipo, cambiaré de identidad" que no sigui d'entitat senyor!
En aquest cas és que els sonen les paraules però molts demostren que directament no saben que signifiquen però les faig servir que segurament em donen un aire intel.lectual, per això es pot escoltar algú que diu "se me ha causado daños inmorales" i un altre que reconec que una mica més i m'escolta com ric a la seva cara quan va deixar anar que un empleat per una denegació de préstec havia tingut una actuació "despótica y altruista"... A punt de preguntar-li "vol dir que s'ha preocupat pels altres de manera desinteressada?"
No puc reproduir l'elegància en la parla de molta gent que ens truca capaç de convertir un lletra "G" en una "C" i s'enorgulleix de dir "zai" per un simple "seis" paraula que molts han de desconèixer potser pèr allo dels tres sisos, en fi, però a sobre et pregunten com és que no els entens...
Acabo amb la frase d'un crack que em va dir:
en la oficina son ESQUEROSOS con toas las letras
Clar, com totes les lletres les té l'oficina el pobret ha de parlar així!
Ah, recordo que si no l'heu llegit hi ha una mica més d'anècdotes d'aquest tipus al fil d'"Estupidesa Humana" (octubre/06) i "Grans respostes a les oficines" (gener/08).
Després de veure què ha fet yahoo amb el llistat de 100 pel.lícules imprescindibles he pensat que penjaré també un petit llistat per part meva. No tan nombrosa però si intentant pensar les pel.lícules que recomanaria a algú que no n'ha vist cap, pensant en com poden resultar d'impactants i que es vegi enganxat en la història.
Per no fer massa llarga la llista m'he limitat a parlar d'uns gèneres que com qualsevol etiqueta pot ser més o menys exacta i he deixat de banda de quin any són, aquests fets fan que quedin excloses grans pel.lícules com "El padrino", "la Naranja mecànica" o "Lawrence de arabia" simplement perquè no acaben d'entrar ben bé en cap categoria o perquè penso que un espectador actual disfrutaria més amb una d'aquestes.
Malgrat això he inclòs una recomanació personal, pensant potser en pel.lícules que no són tan grans ni conegudes, però que recomanaria com a representants del gènere.
En el cas que no hàgiu vist alguna d'elles us recomano fervorosament que ho intenteu
Aventures: Com a pel.lis d'aventures entenc aquelles on el que importa és el ritme i un entreteniment que no ha d'estar relacionat amb l'acció de tret i similars.
En aquest cas són imprescindibles les trilogies originals de "La guerra de las galaxias" i "Indiana Jones" (compte en tots dos casos només les tres primeres) i la tercera gran trilogia "El señor de los anillos". Són representants d'un cinema d'entreteniment molt apte per a tot el públic que tancaria amb la primera de "Piratas del caribe" una pel.li d'aventures amb uns diàlegs, actors i música increïbles. Com a recomanació personal per saber mantenir un ritme sense parar i voler fer de la pantalla un espectacle de moviment i bon humor he d'incloure una pel.li que m'encanta "La momia". Sé que recorda molt a Indiana Jones però trobo que acaba sent prou original bevent de fonts molt conegudes i sobretot per comprovar com és possible mantenir l'interès i el ritme durant tot el metratge, si potser té només dos minuts on no passa res!
Thriller: Com a pel.lícules d'intriga i no entrant tant en si és una de policies, robatoris o assassins crec que les més recomenables són "Sospechosos habituales","Seven" i "Saw" (tot i les escenes que l'acosten al cinema de terror penso que el principal encert són els girs d'argument i per aquest motiu la incloc aquí). També hi posaria una de les meves pel.lícules favorites: "El talento de mr. Ripley" (ja la defensava al fil del blog sobre el seu director Anthony Mingella) una pel.lícula enorme en la seva perfecció. Uns personatges molt complexos i perfectament retratats, cent mil insinuacions i detalls i prous girs argumentals com per mantenir l'atenció d'un espectador que només amb el color de la fotografia i la música que l'acompanya ja hauria d'estar obligat a a veure-la.
Acció: Aquí incloc aquelles mostres de pura testosterona, trets, cops i sang al màxim i per mi les més recomenables en aquest camp seria "Aliens" (compte, la segona que la primera és de terror), "La jungla de cristal" (també la primera però la tercera està força bé) i "300", perquè entenc que qui busca aquests elements es quedarà prou satisfet. Com a recomanació inclouria una pel.lícula amb molt ritme "Speed" i una que a més d'acció té una mala llet incontrolable "Starship troopers".
Humor: com a mostra d'humor visual m'encanta "El guateque" de Peter Sellers, "La vida de Brian" és la millor representant de l'humor absurd i una mostra d'humor més d'estar per casa seria "Las aventuras de Ford Farlaine, el detective rockanrollero"; malgrat això incloc una clàssica "Aterriza como puedas" com a exemple de pel.li de "gags" perquè les que es fan actualment son molt lluny d'aquesta amb dos acudits cada tres segons i alguns amagats. Una recomanació personal perquè la trobo genial "Lo mejor que le puede pasar a un croasan" de la que ja vaig fer un fil.
Terror: aquí hi ha una pel.li absolutament impactant "El resplandor", que tret pel doblatge és el mes gran que s'ha fet, no només pel que es veu sino per la gran quantitat de coses que queden sense explicar i com és capaç de canviar tots els tòpics de la casa amb fantasmes. Per fer una aproximació seriosa al gènere de terror s'ha de veure també "El exorcista" i per incloure una moderna amb sang i fetge però sobretot molt impacte visual "El amanecer de los muertos", que trobo la millor de zombies, ja que ara es veu superat l'encant per les limitacions que tenia "La noche de los muertos vivientes" de Romero. Per últim, la meva recomanació personal seria la francesa "Haute tension-Alta tensión", una pel.li senzilla i curta sobre com una noia intenta ajudar la seva amiga segrestada per un perillós assassí: lectures, detalls i sang amb força estil... També l'he comentada als fils sobre sitges.
Ciència-Ficció: aquí són molt clares. Passo de la pretesa gran obra "2001 una odisea en el zzzzzzzzz" que fa dormir i ni tan sols saps si ha acabat. Em quedo amb "Blade runner", "Matrix" i "Donnie darko" i qui no les hagi vistes no té pèrdó! I com a recomanació una pel.lícula que necessita de més d'un visionat per assaborir-la, de fet a mi al cinema no em va agradar gaire, "Minority report"
Drama: jo sóc més del terror o la ciencia-ficció, el fantàstic en general, per això em costa molt parlar de tres pel.lis d'aquest gènere que recomanaria i potser no són exactament el que es pot entendre com un drama. De totes maneres per mi les que haurien de ser-hi són "Lucía y el sexo" (una tristor a tota la pel.li i a totes les seves històries dins d'una altra història) i "American Beauty" on actors i diàlegs fan un retrat impactant de patetismes i limitacions humanes. Fico aquí dos drames "sui generis" però que no entrarien tampoc bé en les altres categories "El club de la lucha", una de les més grans històries del cinema, i "Trainspotting" ja que malgrat l'humor totes dues s'acosten més al relat costumista, no? Una recomanació personal, seria un drama amb elements de fantàstic: "Birth (Reencarnación)" de Jonathan Glazer, qui també té fil al blog
Dibuixos animats: en si no el considero un gènere, sino un mitjà, però evidentment si és alguna categoria trec de forma categòrica totes les merdes disney-pixar ("Los increibles buscando a wall-e") que ni tan sols em molesto a intentar diferenciar. Em semblen molt superiors "Akira" o "El viaje de chihiro", tot i que la més gran i complexa és "La princesa mononoke". Una recomanació seria el misteri, gairebé pel.li de por, que és "Perfect blue" i per posar una tendra amb encant "Mi vecino Totoro".
Western: Aquí hi ha tres grans pel.lis a molta distància de la resta. "Sin perdón" (per mi la millor), "Bailando con lobos" y "El bueno, el feo y el malo". De totes maneres recomanaria les dues de "Arma joven" que fa un western més de jovenets però interessant i "Infierno de cobardes" amb Clint Eastwood en un western de venjança amb elements sobrenaturals que no s'arriben a explicar, genial!
Superherois: és inevitable però per mi la millor és "Superman returns" ja que tracta la història de superman des del punt de vist melancòlic que és el que més m'agrada, malgrat que s'ha de reconèixer com de bé ha envellit la primera, sobretot les escenes de l'inici que ni tan sols sembla superman. Ara, com a pel.lis complexes les millors serien "Xmen2" i "Watchmen", deixo fora Spiderman que obre el camí de nou a les adaptacions amb èxit comercial però em resulten molt fluixes. Com a recomanació no em canso de veure "El cuervo" i "La sombra"
Per acabar, com deia no penso que siguin les millors en la història del cinema sinó que serien les que jo recomanaria a algú a qui no li importés què han aportat aquestes pel.lis a l'evolució narrativa de tècniques cinematogràfiques, sinó només passar una bona estona i quedar encantat amb una pel.li rodona sense sentir-se desplaçat per trobar-la massa antiga o lenta o pobre de mitjans.
Un últim apunt, no és premeditat però hi són totes les pel.lis de Zack Snyder: "Amanecer de los muertos", "300" i "Watchmen"... Haurem d'estar molt atents a aquest director
Continuo amb la meva intenció de fer un fil per a cadascuna de les parts de Harry Potter. En aquest cas toca la quarta part i el que és el meu llibre (i de moment pel.lícula) favorit.
A la cadira de director ens trobem amb Mike Newell autor de "Donnie Brasco", "La sonrisa de Mona Lisa", "Cuatro bodas y un funeral" i la més recent "El amor en los tiempos del cólera", és a dir, un director en qui no penses per una pel.li de dracs, nens i encanteris.
La història se situa de nou a Howgarts on tindrà lloc un torneig de macs i en el qual no hi poden participar els menors, cosa que alegra en Harry per no ser el centre d'atenció. Però finalment, sense ell voler-ho, el mateix calze decideix els participants (en principi un de cada escola) i l’obliga a participar-hi, ja que ha estat manipulat per Voldemort amb la intenció d'aconseguir fer-se un cos.
El llibre i la pel.lícula segueixen gairebé els mateixos camins tot i que la pel.li té l’encert de fer més curtes algunes parts com la del ball; això sí, es manté una de les escenes més ben fetes, la prèvia a l’enfrontament dels dracs. Al llibre té molta gràcia perquè no “es veu” què està passant, sinó que Hermione ho explica un cop ha passat al Harry, de la mateixa manera, a la pel.lícula tampoc es veuen els altres enfrontaments per centrar-nos i transmete l’ansietat del Harry, el seu nerviosisme creixent a mesura que s’acosta la prova: un encert respectar aquesta forma de narrar.
Un altre element que m'agrada d'aquesta història és que el Harry agraeix quedar apartat de la trama, ell no pot participar al torneig de macs del calze per una qüestió d'edat i respira alleugerit per aquest fet, però després se li gira en contra, perquè als ulls de molts alumnes semblarà que sempre vol ser el protagonista encara que sigui fent trampes i robant importància a la residència que no havia acoseguit destacar Hufflepuff, d'on és el representant de Howgarts: Cedric. A diferència del primer llibre o el segon en el qual es convertien (ell i els altres) en els investigadors dels misteris, aquí es busca un paper més passiu però no s'aconsegueix. Salvant les distàncies és una mica també com Frodo al senyor dels anells que no vol buscar les aventures de Bilbo, sinó que s'hi veu obligat i accepta les conseqüències. En aquest sentit el caràcter del Harry es va fent més complex amb l'edat, també amb moments d'ira i amb un retrat de personatge no gaire llest, ni tan sols el millor bruixot, només que es troba al mig de tot per les circumstàncies, no pas l'ingenu buscador d'aventures més pròxim al caràcter tafaner dels nens que havíem vist anteriorment.
Però, principalment és la part que més m'agrada per una qüestió: Cedric Diggory. A la majoria de pel.lícules, especialment les infantils però també als slashers ens ho trobem sovint, abans de matar un personatge es mira de trencar l'empatia amb l'espectador, es presenta un aspecte negatiu del personatge perquè resulti antipàtic i en cert sentit el públic desitgi la seva mort o la trobi justificada, una mena de càstig per com és o el que acaba de fer. En canvi, Cedric Diggory, el representant de Howgarts al torneig, és tot el contrari. De bona planta, tracta bé el Harry al torneig, però també a Hogwarts quan tothom li ha girat l'esquena, malgrat que molts creguin que li està restant el protagonisme que es mereix com a representant "oficial" de l'escola, continua ajudant-lo. És el seu rival al torneig però actua amb noblesa... Això es recompensat amb la mort. Sé que a la saga de Harry Potter hi ha més morts (he acabat els llibres) però cap em sembla més cruel que aquesta, ja que a les anteriors moren els dolents o els adults, no és fins ara que mor un jove (les de després són en el marc d’una guerra i perden dramatisme); una crueltat reforçada pel fet de veure com l'espèrit de Cedric un cop mort demana que no deixi el seu cos allà, que el porti amb el seu pare... Una idea que en absolut em sembla infantil, impròpia d'aquest gènere. A més, aquesta escena final és coronada amb la reaparició de Harry amb el cos de Cedric que no el vol deixar anar mentre que els altres han de convertir els seus crits de festa en crits d'horror davant la presència de la mort.
És evident que parlo d'una escena en lloc de quedar-me en el global de la pel.li però malgrat això, tota la pel.li en general està bé, és prou entretinguda i amb ritme, en tot cas fa mal la festa i el ball que és d'aquelles escenes que quan veus la pel.li per segon cop, directament la passes però només per aquest final tan antifestiu, em sembla molt recomanable.
Ah! Un últim detall els diners del premi que guanya Harry amb el calze, els dóna als bessons Wesley per fer la seva botiga d'objectes de broma. Sembla una ximpleria però així s'entén que deixin l'escola al curs següent (els va bé el negoci) i d'on surten els fons per als artilugis, quan sempre s'ha insistit en el fet que són pobres. D'aquesta manera s'explica d'on treuen els diners i queda perfectament raonat al llibre, però no s'arriba a veure a la pel.lícula.
Segueixo intentant oblidar la dolentíssima marató que vam patir a l'últim festival de Sitges i en aquest cas recordant la que si no és la millor Marató a la que hi he anat, gairebé, perquè em vaig trobar amb pel.lis de les que no esperava res que a més de ser molt bones, em van descobrir dos directors interessantíssims, per si això fos poc, van tenir l'encert de presentar unes temàtiques molt diferents i a més tenir una en castellà, cosa que encara que sigui només per variar, ajuda a passar l'estona quan portes unes quantes hores seguides. Crec que l'ordre va ser el següent però si no és Aixa, no crec que variés gaire...
"La memoria de los muertos". Una proposta curiosa americana sobre com en el futur s'organitzen als velatoris una mostra de videos de records estrets directament de la persona morta, cosa que converteix a qui els fa en una mena de capellà, perquè veu tot el que ha fet. Aquest és el punt de partida per seguir a Robbin Williams que s'encarrega del "video" d'un home ric del qui se sospita que estava molt lluny de tenir una pel.lícula honorable per a tots els públics, mentre rep la pressió de gent interessada a demostrar la corrupció del milionari i del sistema en general. A més, els traumes de Robbin Williams sobre un accident infantil permeten tractar el tema des del punt de vista de com és d'important la memòria, el cervell i qui és realment l'encarregat de jutjar els crims de cadascú. Lenta, però interessant.
”Birth (Reencarnación)”. Una de les pel.lis que més acostumo a recomanar malgrat els insults que rebo. L'argument ens explica com Nicole Kidman és a punt de casar-se per segon cop quan apareix un nen davant dels seus convidats dient que és la reencarnació del seu marit mort. El tema fantàstic dóna peu a una reflexió sobre el pes del passat i quant es capaç de suportar/acceptar un adult en front d'un nen fins perdre els nervis o el cap. A més, una direcció elegant i una excel.lent música; tot i que admeto que molts la detesten pel seu ritme lent, crec que és encertat per la historia explicada. Com he dit abans, aquesta pel.li em va fer interessar-me per Jonatahn Glazer de qui ja hi ha fil al blog i en recomano "Sexy Beast".
Quan portaven aquest ritme que podria ser lent però almenys en anglès cosa que facilitava el tema dels subtítols, per trencar la temàtica fantàstica va arribar "Promedio Rojo" una comedia xilena amb la participació de Santiago Segura (fent de pervertit, original ell) i referències frikies que va trobar el marc perfecte per fer riure només apareixent per pantalla dues persones disfressades de soldats de la guerra de les galàxies petonejant-se o diàlegs de "El rey león". No era una gran pel.lícula però sí un tall brutal que semblava el parèntesis més encertat per desconnectar de les pel.lis vistes. A més, totes tres si no recordo malament eren d'una hora i mitja, un fet cabdal quan es parla d'una marató, ja que si no t'acaba de fer gràcia o esperes la següent, ajuda a ser més lleuger.
Finalment va arribar el cop de la marató: "Old Boy". Si hi ha algú que no l'hagi vista el primer que ha de fer es donar-se un cop de cap contra la paret per haver-se-la perdut. Una vegada recobrat el sentit, que pensi que està editada en castellà i fins i tot a qualsevol videoclub, vaja, que no és de difícil accés per recuperar-la. La història ens parla de com un home corrent és segrestat i engarjolat durant quinze anys per ser posteriorment alliberat sense cap mena d'explicació. En aquest temps, la seva filla ha desaparegut i la seva dona ha estat assassinada amb evidències que l'apunten a ell com a culpable. Començarà així la recerca de la seva venjança... I aquest serà principalment el tema que tractarà el director Park Chan-wook a les seves altres dues pel.lis molt recomanables: "Simpatia por Mr. Venganza" i "Simpatia por Lady Venganza"; tot i que cap de les dues arriba a la complexitat d'old boy que a més tracta el concepte de la
culpabilitat i el càstig relacionant-los estretament amb el coneixement/memòria... Potser sí que hi havia punts en comú amb "Birth" i "La memoria de los muertos"…
