No és pas un secret que m'agrada molt aquest jugador. Tinc unes quantes samarretes de futbol (del Celtic, Ajax, Manchester, Chelsea...) i ja he vigilat per no portar cap nom a l'esquena; ara en tinc una que no necessita nom: la de Camerun.
Però malgrat això, entenc perfectament que Guardiola vol renovar vestuari per mantenir la fam de títols, la tensió/competivitat de l'equip i de fet em fa més por perdre una referència dalt, el que és un autèntic killer i que moltes vegades no hi ha hagut al Camp Nou, que no pas perdre a Etoo.
Per mi els dos grans davanters blaugrana abans d'Etoo han estat Romario i Ronaldo, però tenien tots dos el defecte d'esperar massa la pilota al peu. El camerunès en canvi lluita i pressiona per ella, no només aconsegueix gols dels companys o fabricats per ell, aporta més coses a l'equip. Però si Romario-Ronaldo són un aspecte positiu, el costat fosc que hem patit molts anys seria exemplificat per Patrick Kluivert. Compte, no pas perquè fos un mal jugador sinó perquè era molt més tècnic que no pas killer, és un jugador per fer servir un esquema amb un altre davanter com a mínim. És cert que va fer bons números, però tenia uns companys que arribaven molt a la línia de fons (penso en Rivaldo o Cocu), malgrat ser migcampites, i ell era l'única referència en atac o gairebé, quan ara s'està jugant amb tres puntes i les pilotes queden més repartides.
Tot i el que estic dient sóc del parer que era un bon moment per a la marxa d'Etoo, ja que a diferència de fa un anys (recordo a Ronaldinho, Luis Enrique i Saviola fent de davanters centre) tothom sembla tenir clar que es necessita un davanter i per això es fitxa a Ibrahimovic. A més, penso que hi ha alternatives per a aquest lloc amb Henry o Bojan (sobretot el segon ha de demostrar si és jugador per al barça), no com en les altres ocasions que comentava o fins i tot es pot pensar en Keirrison, que ja en fa un any que se sent parlar d'ell.
El punt trist en la marxa d'Etoo (a més del fet que pugui o no agradar com a jugador o per caràcter) és que penso que és el millor davanter actualment per al barça per les seves característiques. Sé que alguns pensen que només empeny la pilota, però els davanters de gol és la sensació que transmeten habitualment, es pot dir el mateix de Van Nistelrooy o Larsson i són jugadors indiscutibles.
Ara, no és pas que sigui aquest factor l'únic que s'ha de tenir en compte en un davanter, també és veritat que hi ha gent com Cristiano Ronaldo o Messi que poden decidir el partit per desbordament, o gent que s'obre camí com si fossin camions tipus Drogba o Benzema, però el que aportava Etoo era una pressió i moviment que obligava a fer circular la pilota tant al contrari com al propi, i això no ho veig en cap dels davanters esmentats... I em temo que tampoc a Ibrahimovic
Adéu a Etoo, trobaré a faltar la sensació de confiança en fer gol que es tenia quan arribava a ell la pilota, sobretot després dels anys sense davanter que dúiem.
Per últim, hi ha un fil al blog de febrer de 2007, que ara resulta curiós, en el qual parlàvem de substituir Etoo per Villa o Huntelaar.
La veritat és que porto un seguit de pel.lis sense la menor gràcia o directament decebedores i per això n'he frenat el meu consum, que suposo que ara amb l'epòca de vacances es tornarà a accelerar afavorit per la calor que dificultat dormir.
Tot i això he de dir que estic de nou amb una sensació de mediocritat que ja s'acosta perillosament a l'avorriment. És veritat que he vist pel.lis que ja et conviden des del títol com "Una novia para dos" (va de comèdia escatològica/agressiva per seguir després els tòpics de sempre) o "El placer de la caza" (de jovenets assassinats per la muntanya, sense res de nou), no són res i no t'esperes gaire, però tampoc ha estat molt diferent del que m'he trobat (augmentant el meu desgrat per ser de dues hores) a "Siete Almas" (Will Smith i un argument que es veu de més d'una hora lluny, sembla prefabricat per generar bons sentiments i la llagrimeta oportuna... Quan no l'oscar o almenys la nominació!) o "Slumdog Millonaire" de la que tothom estava enamorat i un cop vista em sembla entretinguda però es fa llarga i lluny d'altres bones pel.licules de Danny Boyle com "Trainspotting" o "28días después" o fins i tot "Tumba abierta"; de debò, és només una pel.li normaleta que em recordava una mica aquest realisme màgic de García Márquez o Shalman Rushdie, sense arribar a extrems del fantàstic però sí té aquesta reminiscència per les casualitats, ara, globalment no és pas una gran pel.lícula: entretinguda i justeta. Suposo que m'han pesat negativament les bones crítiques que m'havien arribat d'ella, perquè me n'esperava més.
Això sí, la palma a l'avorriment i déu-meu-que-acabi-ja és per "Import-Export" que gairebé hauria de ser "no m'Import-a, ni Es-porta", pel.lícula a la que em vaig veure arrossegat per bones ressenyes de "Fotogramas" per trobar-me amb un drama de la vida que és molt dura tant per als qui arriben a creuar la frontera en una dirrecció, com per als que marxen precisament d'aquest lloc per trobar una altra vida... Avorrida al màxim, estones de silenci i paisatges buits amb gent que camina o espera (el final son uns iaios asseguts al llit, suposo que ells també estaven esperant que acabés la pel.li per dormir). En fi vol ser un drama amb missatge i es queda en lentitud llarga de més de dues hores.
Davant d'aquest panorama només faré tres recomanacions:
La sombra del reino. Potser s'ha vist afavorida als meus ulls per no tenir cap rival de pes durant una temporada, però el fet és que es tracta d'una pel.li d'acció barrejada amb investigació/espionatge que no enganya ningú, la prioritat és l'acció, tot i que intenti amanir-ho amb els altres elements.
La trama és de com a Aràbia Saudí hi ha un atemptat amb interessos americans però no permeten la investigacio de l'FBI per no donar la imatge que els autòctons son inútils, malgrat això un equip de quatre persones aterra per "donar suport" a la investigació només durant uns dies.
Com dic la vaig trobar molt més que entretinguda i especialment amb un final encertat. Suposo que molts faran la lectura que és força proamericana en el sentit que ells van a imposar la llei, resoldre el misteri i matar els dolents siguin on siguin. Però deixant de banda aquest fet (que jo crec destrossat amb la frase final) no avorreix en cap moment, a més jo sempre he trobat natural que si posen la pasta els americans, siguin els qui millor retratats en surten, no hem d'oblidar que la majoria de produccions busca el seu públic, no el mundial.
American Gangster. També llarga però interessant. Explica el naixament i caiguda d'un gangster i la història del poli que el seguirà. M'ha agradat el contrast de poli de vida desordenada en front de gangster més que centrat i fins i tot discret. Malgrat això, camina molta estona pels tòpics i trobo una mica ridícula la manera d'establir la relació de "bon rotllo" entre els dos personatges principals. Ara, per mi el millor de la pel.li ha estat la frase "esa cola también da la vuelta a la esquina" que no rebentaré per si algú no l'ha vista.
Martyrs: atenció. Tros de pel.lícula. Molt recomenable. Adverteixo que és una d'aquestes que va fer sortir la gent vomitant de la sala al festival de Sitges, però és una exageració, té tres o quatre coses bèsties però res de l'altre dijous. La història explica com una noia s'escapa d'un captiveri on l'estaven torturant i anys després es planta armada a la casa d'una família d'aspecte normal, que està esmorzant amb els seus fills, mentre busca el suport de l'única amiga que ha fet al llarg d'una vida marcada pels traumes que no ha pogut superar.
Aquest és el punt de partida però el millor no és pas la sang sinó com el guió et sorprèn. Tota l'estona estàs pensant que la idea no dóna per gaire, que això no avançarà i llavors la pel.li fa un salt i canvia de manera brutal, després tornes a creure que ja està i és com si comencés una nova història. De debò, m'ha semblat una meravella de guió i situacions, a més, en aquest tipus de pel.li el més difícil és posar un bon final, que no desmereixi tot el que has estat veient, i en aquest cas acaba tenint-lo.
No vull explicar res més perquè viu dels girs argumentals, però sí que demanaria que els d'estómac fluix tinguessin una mica de paciència amb ella perquè val i molt la pena.
