Ha estat un lliga molt ajustada i evidentment penso que és més just que l'hagi guanyat el Barça ja que trobo que fa un millor joc que no pas el Madrid. A més, crec que el Madrid s'ha vist afavorit pel nivell baix de la lliga espanyola i no em referixo a la distància del Madrid i Barça de la resta d'equips, em refereixo a la distància que hi ha hagut entre els mateixos equips en comparació a uns altres anys. M'explico: penso que equips com Getafe, Sevilla, Villareal o Racing han tingut un pitjor euqip i joc que altres anys. Per exemple, el racing fa un parell d'anys amb Munitis i Zigic feia goig i aquest any malgrat tenir l'aparició de Canales no han estat prou bé i han patit per evitar el descens.
Aquest fet de tenir uns rivals més dèbils ha fet que s'afavorís el tipus d'atac del madrid, ja que generant més ocasions de gol, amb la feblesa i poc nivell, s'aconseguia un gol, independentment que se n'encaixes algun altre en contra, i psicològicament molts equips han notat el cop baixant els braços només que rebien un gol, pocs han cregut que podien aixecar un marcador advers davant dels blancs, una situació que vaig poder veure molt clarament amb el Mallorca a les últimes jornades.
La tercera plaça per al Valencia és merescudíssima, ja que no només per números sinó per joc ha estat el tercer equip i en la baralla Sevilla/Mallorca per la quarta plaça, prefereixo aquest resultat perquè el Mallorca ja va quedar fora una vegada en la prèvia i el Sevilla té equip per fer un milor paper a la Champions.
Respecte la Uefa per Mallorca i Getafe és per no fer comentaris. Trobo que són dos equips molt justets que gairebé haurien d'haver estat lluitant per evitar el descens, però torno amb la meva teoria d'una lliga amb nivell baix on han pogut situar-se per sobre de "millors" equips amb jugadors de més qualitat com l'Atlético o el Villareal.
El descens ha estat mes o menys just ja que han tornat dos dels tres equips que venien de segona, Tenerife i Xerez i que havien demostrat molt poc. Penso que el Zaragoza ha tingut més pressupost i fixatges de més nivell (Suazo, Arizmendi o Edmilson no són cracks però suposen una important diferència si es compara amb els jugadors d'altres equips com el Gijón) i aquest fet els ha salvat, tot i que tenia equip per fer alguna cosa més que no només estalviar-se una jornada de patiment
El Valladolid no trobo que tingui un pitjor equip que Sporting de Gijón o Málaga, però ha patit el fet d'enfrontar-se l'última jornada contra el Barça jugant-se la lliga. Recordo com Camacho l'altre any va dir que es podia veure afavorit per jugar les últimes jornades contra Madrid i Barça amb l'Osasuna jugant-se el descens perquè el titol podia estar decidit... Així va ser, com ja s'havia donat el títol, l'Osasuna va guanyar tots dos partits. El vallaodlid no ha arribat amb la lliga resolta i ho ha pagat.
Per últim el millor jugador ha estat sense discussió Messi del Barcelona, ja que ha fet el seu equip campió amb partits on semblava que només ell rebentava el partit, una mica també com Cristiano Ronaldo, però aquest amb pitjor sort, i també el suport d'Higuaín, no ha estat tan decisiu.
El jugador revelació seria per Pedro del Barça que ha estat capaç de fer gols en moments molt oportuns i en una lliga tan ajustada s'ha de parlar de gols importants com el que va fer al Bernabéu o amb el Tenerife; ara també s'ha d'esmentar a De Gea a l'Atlético de Madrid, tros de porter!
La gran decepció crec que ha de ser compartida entre Chygrinsky al Barça i Benzema al Madrid, tot i que en tots dos casos, la cosa pot ser molt diferent l'any vient. Penso que han pagat l'aclimatació i les excel.lents temporades que han fet la gent que tenien davant, ja que no oblidem que el defensa havia de competir amb dos dels millors centrals del món com Piqué i Puyol i el davanter blanc amb Higuaín que ha fet uns números incontestables, fet que ha provocat que no tinguessin cap dels dos prou minuts com per agafar confiança.
Per si no la coneixeu es tracta d'una sèrie de televisió anglesa amb només cinc capítols de 25 minuts (tret del primer capítol que en té 45), ràpida de veure, sobre el típic atac de zombis però aquesta vegada vist des de l'òptica dels concursants del "Gran Hermano" britànic.
Aquesta punt de partida permet que arrenqui de manera interessant ja que fa gràcia comprovar com el patró del programa és el mateix. Tot i que no es conegui el funcionament amb les quatre pinzellades dels zàppings o dels inveitables programes de zàppings, un s'adona que és la mateixa **** a tot arreu: perfil de concursants, ximpleries, etc. Encara avui em sorprèn que aquest programa hagi passat de quatre edicions, sense més interès que veure si s'acaba el Cola-Cao i qui s'encarrega de rentar els plats, però... Compte, que em desvio del tema.
Bé, "Dead set" comença quan en una nit d'expulsió esclata una epidèmia de zombis i la casa de "gran hermano" resta prou aïllada com per ser un bon refugi en un primer moment, ja que es troba protegida de l'assatjament dels possibles fans (això tampoc ho entenc, fans de què? de quant Cola-Cao posa? de com renta els plats?em torno a desviar) i per això no hi poden accedir els zombis.
Fan gràcia el parell de fletxes enverinades que hi ha envers el concurs, sobre com són de falsos i teledirigits els muntatges o com d'artificial se saben els propis concursants mentre tenen càmeres per mirar de guanyar el concurs, però tampoc acaba de ser del tot bo. Penso que se centra tota la part negativa en la figura del productor del programa perquè així rellisqui la crítica al mateix concurs. La veritat és que m'esperava molta més mala llet sobre el programa en si i acaba sent un punt de partida original per allargar el temps sense entrar al terreny conegut, malauradament acaba dirigint-se als llocs més comuns de les pel.lis de zombis.
Fora d'això, la sèrie evita el gore més cru però sí que deixa anar alguna que altra escena de budells i gent menjant-se'ls, una qüestió que al final resulta sorprenent, ja que els protagonistes que són atacats pels zombis se'ls suposa mossegats i "canibalitzats" però després se'ls veu passejant convertits en zombis pràcticament sencers, nomes amb sang i poca cosa més quan alguns havien estat atacats i destrossats per grups de gairebé vint zombis...
En resum la sèrie no està malament, especialment per la seva duració, però no arriba a ser gran cosa perquè no s'atreveix a ser una crítica directa al programa i aquest només serveix per augmentar el temps sense arribar als tòpics de les situacions de zombis; dit això, els fans d'aquest tipus de pel.lícula quedaran satisfets i més veient quin nivell han tingut les dues darreres de George Romero "La tierra de los muertos vivientes" i "Diario de los muertos vivientes"
Fa poc que ha aparegut al mercat del dvd, no ha passat pas per sales i això ja fa veure que no és gran cosa, el llargmetratge de dibuixos animats "Superman/Batman: enemigos públicos". La tècnica dels dibuixos no presenta res de l'altre dijous i per això em centro en la trama i la veritat és que resulta decebedora per molt poc que demanis.
La història se situa als EEUU sota el manament del president Lex Luthor que ha aconseguit que el país surti de la crisi econòmica i per això rep el suport de la majoria de superherois, se suposa, perquè només se'n veuen set o així i no precisament pesos pesats.
En aquest marc entra en joc l'amenaça d'un meteorit, cosa que Luthor aprofitarà per convertir Superman i Batman en enemics públics.
Dit això, la trama sembla que no avanci i mira que és senzilla, només resulta ser una excusa per veure baralles entre els personatges. De fet, el que més destaca és la inconnexió, a partir de la primera baralla amb Metallo es perd de vista la trama, ja que tot sembla més fruit d'una topada que no pas un autèntic enfrontament, els personatges deambulen per la pantalla sense cap finalitat més que poder intercanviar cops amb els protagonistes. Aquí especialment hi ha dues baralles que no acabes d'entendre, la primera és amb un grup de villans que no té sentit que es produeixi i que no comprens per què lluiten, si total no aconseguiran res i tenen unes altres preocupacions, per què no desapareixen? Una altra és una topada quan volen aconseguir la informació sobre el meteorit, que fins i tot arribes a pensar que amb qui s'enfronten no són els autèntics de tant poc que s'aguanta que siguin allà.
Per últim la solució de la història és de les més barroeres i fàcils possibles dient que tot es resol perquè hi ha un geni que té un robot preparat per l'ocasió. Pot semblar que estic rebentant la pel.lícula, però és que tampoc tens la impressió que sigui important.
Dit tot això, mereix la pena veure-la? La veritat és que no, només els malalts dels superherois serem capaços de notar l'encant que té veure els dos personatges junts i la relació de respecte que tenen als còmics malgrat les seves diferències d'estil, podem disfrutar amb petites coses com la manera de combinar les seves habilitats i els retrets de Batman, però això al cap i a la fi és més aviat poc i ja sense tenir en compte que desaprofiten un marc tan interessant com la presidència de Luthor.
És curiós, no he llegit la història original però és d'un guionista habitual de còmics que ha fet trames bones amb tots dos personatges, per això em pica la curiositat veure si de veritat ha estat capaç de fer una història tan simple que pels lectors habituals de còmics serà més aviat el tipic especial que no aporta res. D'altra banda em fa pensar que si hi ha una col.lecció de còmics Superman/Batman... De debò que en cap número de la sèrie no hi havia una història amb més suc?
En resum, com a dibuixos de superherois continua sent molt més recomenable agafar-se la sèrie de dibuixos de la Liga de la Justicia.
