He esperat veure un partit almenys de cadascuna de les seleccions per dir com pinta realment, ja que els partits de preparació serveixen per poc en la majoria d'ocasions.
Especialment volia saber si de debò es pot esperar alguna cosa dels africans i veient el poc nivell de per exemple els anifitrions o Cameron, no m'espero ni tan sols un bon paper, ja no dic que arribin a guanyar. L'espectacle del "9" de sud-àfrica i com es veu de tocada alguna que altra selecció sense la seva estrella com Ghana sense Essien o Costa d'Ivori sense Drogba (al 100%), em fa pensar que no arribaran a res, malgrat jugar-se al seu continent.
La principal pregunta llavors és: pot Espanya guanyar el mundial? Tot iq ue començar amb derrota? Doncs penso que sí per dues raons. La primera és el bon moment d'Espanya que arriba després de guanyar l'Eurocopa, cosa que els fa veure com possibles guanyadors; però a més, cap dels altres clàssics a aquesta competició sembla arribar en un bon moment. Brasil té com a grans estrelles Robinho-Luis Fabiano-Kaká que fora de dir si t'agraden o no, si es troben al seu millor moment o no, és indiscutible que no poden comparar-se amb aquells Ronaldinho, Ronaldo, Rivaldo, Roberto Carlos o Romario que arribaven en altres ocasions. El mateix es pot dir d'Argentina, França o Itàlia ja que penso que altres anys han arribat amb millors equips, menys envellits i amb tres o quatre autèntics cracks a totes les línies.
Tot i això, d'aquest grup l'únic que té alguna cosa diferent és Argentina, ja que compta amb el millor jugador del món i pot fer que no es notin tant les línies fluixes, igualment segueixo pensant que com a bloc no estan millor que altres anys, no oblidem que arriben al mundial gràcies a un gol de Palermo!!
Dit aixo, de moment crec que els grups ja estan preparats perquè passin els de sempre (Brasil, Itàlia, Alemanya, Holanda...) i després aniran caient fins deixar els que jo considero els quatre favorits.
-Alemanya: pensava que la pèrdua de Ballack seria un pes massa important però veient com han jugat el primer partit, obvien l'elaboració ja que per això caldria tenir un "cervell", toquen amb paciència fins ficar una pilota o fer una internada més o menys perillosa... Bé, fan un futbol senzill però efectiu que és el que més els va. A més, si Klose està crescut, com sembla ser, tenen molt guanyat, ja que un davanter que veu amb facilitat porteria et resol el 70% dels partits d'aquest tipus on tothom juga a no equivocar-se. Tenen el defecte de no disposar d'un cervell i que de vegades la línia defensiva dóna algun ensurt en forma de regal, però si no s'equivoquen al moment precís (com el porter d'Anglaterra) tenen números per ser a la final
-Espanya: és qui millor toca i qui a diferència dels altres equips (menys un) pot dir que té qualitat a totes les línies sense que cap dels seus jugadors sigui un destorb en comparació amb els seus companys d'equip. Si mires per exemple EEUU o sud-àfrica veus molta diferència quan passa la pilota per un jugador que és en un equip europeu que quan arriba a algú que no juga a Europa. Ara, això no és cap garantia en partits d'eliminatòria quan un petit error et pot fer fora, com la ximpleria de Sergio Ramos trepitjant una pilota a l'àrea petita a la copa confederacions o la mala sort del primer partit amb Suïssa, en tot cas com és el primer partit i el grup no és difícil pot ser un bon toc d'atenció
-Argentina: ha entrat al mundial pels pèls (altres anys alguns equips han entrat per repesca i han arribat a la final), no té un gran porter, la defensa té tendència als regals i porten un entrenador que pot transmetre de tot menys calma... Malgrat això, tenen excel.lents jugadors i el crack per sobre de tots que és Messi, a més, la seva manera de jugar no acaba de necessitar un equip i pot carregar-se ell sol un partit, per això els situo entre els favorits.
-Anglaterra: deia que hi ha un equip a més d'Espanya que té bones totes les línies i és aquest. Malgrat el succeït contra EEUU penso que el porter ja ha fet l'error d'escàndol que havia de fer, la resta serà normal i prou. Però tenen bons defenses amb Cole i Terry, el migcamp Lampard-Gerrard és un luxe i la davantera Rooney és garantia o sigui que no pinta gens malament. A més, a diferència d'Argentina el seu entrenador, Fabio Capello, és dels que si aporta molt a l'equip i els exigeix el resultat per sobre de tot.
De moment he d'admetre que estic difrutant força el mundial perquè a tots els partits (els que fan en obert, és clar) hi ha almenys un o dos jugadors interessants i el que s'estan jugant fa que siguin emocionants almenys pel marcador, a més, tal i com s'està veient tots els xuts resulten perillosos, cosa que fa pensar que com es rumorejava la pilota fa estranys, ja que no és normal veure tants gols on hi ha errades dels porters o la sensació que podien haver fet alguna cosa més
Per començar he de dir que no s'hauria d'oblidar que el primer tram de la lliga l'aguanta ell més que no pas Messi, amb una mitja espectacular de gols i apareixent en partits importants, una cosa que s'advertia que no passava abans d'arribar al Barça, com al camp de l'Arsenal i al Camp Nou contra el Madrid, un gol que ha estat d'or durant tot el campionat per marcar distància.
Dic això perquè no crec que se l'hagi de vendre i molt menys malvendre´l, s'ha de pensar que és una inversió molt forta i es tracta només del seu primer any en un campionat diferent. S'ha tingut molta més paciència amb Henry que no pas amb ell i jo no sóc sospitós de ser pro-Ibra, ja que des del principi he dit que era més d'Etoo perquè el perfil de joc del suec no era l'idoni per al barça, no aportava el moviment ni la pressió del camerunès; malgrat això, l'inici de campanya i ser el primer any, per mi comporta prou confiança com per pensar que pot variar i adaptar-se una mica (és evident que no és ni ha de ser Etoo) com per acabar sent prou important per al barça.
És cert que Ibrahimovic no aporta una mobilitat que ha de ser vital per un davanter al barça ara mateix, ja que basant-se en la combinació, no pot esperar la pilota i aquestes caracterísitques les presenta més el nou fixatge, Villa, que no pas el suec.
Ara, no estic dient que l'arribada de l'asturià obligui a fer-lo fora, el fixatge de Villa ha de ser per tapar la marxa d'Henry, no pas la d'Ibra, ja que recordo que un dels temes de debat d'aquesta temporada és el de tenir una plantilla curta. Doncs si fas fora dos jugadors i te'n quedes només un, no l'estàs ampliant. A més, Villa no juga només de davanter centre sinó que arrenca moltes vegdes des d'una posició de banda, de manera similar al que se li estava demanant a Henry.
Això no treu que miri amb certa gràcia les alternatives que s'estan estudiant. La primera és l'arribada de Juan Mata, una idea que em sembla horrible, ja que ens tornem a quedar amb un únic davanter centre i el seu únic suplent (Villa-Bojan). L'altra és l'oferta que sona del Milan amb 35 quilos i Huntelaar; no em sembla cap bogeria, ja que els 35 quilos permetrien fitxar un altre jugador (no sé com va el quilo de Mata) i cobrir una mica més la banqueta de cara a una possible lesió, que aquest any només hem perdut Iniesta i això no és la norma, és l'excepció jugant tres competicions, a més l'holandès sí que presenta un estil de mobilitat, tot i que no ha fet bones temporades ni a Milà ni a Madrid.
No puc acabar sense comentar que em faria molta gràcia que en el cas de marxar Ibrahimovic el seu destí (com està sonant) sigui el Chelsea i no pas el Manchester City o la Juventus, ja que a més de jugar champions penso que sí té un bon perfil per a aquest equip: corpulent i només una o dues passes abans de rematar, és on millor pot funcionar, acompanyant Drogba; en canvi, per exemple al City resultaria massa similar a Adebayor.
Ah!I això del canvi Ibrahmovic-Robinho: NOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!Si presentava els meus dubtes al desembre i només pagant (hi ha un fil al blog), desfent-nos d'Ibrahimovic és que ni en broma.
Potser és la deformació dels estudis però acostumo a parar atenció a com s'ha fet la traducció dels títols en les pel.lícules i trobo força coses molestes, no perquè em consideri més coneixedor de la llengua que la persona que ho ha fet, sinó perquè en molts casos la deformació és intencionada (amb una intenció molesta) o penso que es perd un matís perquè no s'ha vist la pel.lícula.
Sobre aquesta pèrdua de matisos penso en el cas d'una de les meves pel.lícules favorites: "El talento de Mr Ripley", que limita el significat del títol "The talented Mr Ripley", ja que quan dius "el talento..." és com si tingués només un talent o habilitat, quan en realitat el personatge destacava per tenir-ne moltes, era talentós.
Una altra mala traducció, en una excel.lent pel.lícula, la trobem a "El americano impasible". Aquesta era la traducció de la novel.la "El americano tranquilo" de Graham Greene que com tenia una versió anterior en pantalla, es va traduir amb aquest títol. És una pel.li amb Brendan Fraser i Michael Caine, per mi molt recomenable, però penso que el títol no li fa justícia perquè impassible fa pensar en una persona que és capaç de veure un conflicte davant seu i mantenir-se fred, inalterable i precisament el que pretén dir el personatge, quan li pregunten com era, és més aviat que no era pas un superhome sinó que era un americà qualsevol, tranquil, silenciós, gairebé anodí... Perquè pretén amagar moltes coses que ha descobert. El títol original era "The quiet american" tranquil, silenciós, no pas "impassive"; això és una mala traducció ja que traeix l'esperit de la pel.li i la tria de paraules de l'autor, potser per fer la traducció sense veure la pel.lícula? Per no mostrar prou interès en l'escena que es diu?
Ara, en el camp de les traduccions també s'ha patit algun exercici d'enginy que mereix la mort. De vegades es tradueix el títol per buscar atreure un possible espectador o intentar que no s'espanti. Per exemple, "Dos hombres y un destino" era el títol aquí per "Butch Cassidy and the Sundance Kid", el nom dels dos pistolers protagonistes, però suposo que van pensar que no eren prou coneguts aquests noms i podia fer que la gent s'allunyés d'un retrat més històric d'una figura que desconeixien, per això obtarien per canviar el títol, una mala traducció però premeditada.
Tot i aquesta intenció, n'hi ha algunes que ja canten en excés com "Curdled" (siginifica coagulat) que la van posar com "Tú asesina, que nosotras limpiamos la sangre" o coses tan curioses com posar-li un títol en anglès al costat del castellà "En lo profundo del bosque" i al mateix pòster hi posava ("Deep in the woods")... Res de curiós? La traducció és bona? Doncs resulta que la pel.li és francesa i el títol "Promenons-nous dans les bois", per què posen el títol en anglès? Evidentment per mirar d'enganyar algú que només anirà a veure una pel.li de terror si és americana. Aquest intent d'atreure com sigui darrerament ha provocat que una pel.lícula anomenada "Summer's blood" (la sang de summer) hagi passat a ser "El crepúsculo de Summer" perquè una de les actrius de "Crepúsculo", Ashley Greene, hi surt, em trenco de riure.
Un altre en la mateixa línia de buscar enganyar el possible públic seria "Cuatro mujeres y un destino". Eren quatre protagonistes a l'oest i el títol original "Badgirls", però quan veies que eren gent com Drew Barrymore fent de cowboy i atracadora de bancs ja és que et descargolaves de riure, i si li sumes que pretenien remetre a la pel.li de Robert Redford i Paul Newman ja feia venir basques
També he de parlar d'unes quantes on el títol et provoca ganes d'escanyar algú, ja que creus que amb un retoc acompanyaria molt més el que ofereix la pel.lícula, com "¿En qué piensan las mujeres?" que hauria de ser "¿Por qué no piensan las mujeres? perquè Mel Gibson llegint la ment les deixava a totes de ximples i podia fer amb elles el que volgués; per cert, malgrat això, va ser etiquetada com comèdia femenina, difícil de dir, ja que semblava mes aviat que s'estava rient d'elles
Un altre exemple: un cop que veies totes les estupideses i bejenades, ja no parlo del que podem admetre en una comèdia romantica, sinó d'autèntiques vergonyes que es convertien en pretesos números musicals, deixava de ser "La cosa más dulce" per convertir-se en "La cosa más tonta" i "La joven del agua" de tan bleda es converteix en "La tontà del agua"
I ja com a retoc del títol, penso que s'han oblidat d'una paraula o dues més per definir millor l'esperit de la història com a "La huérfana" que seria "La huérfana de ideas", perquè la falta de sorpreses i originaliat és elevadament espectacular i "Arrástrame al infierno" hauria de continuar "Arrástrame al infierno o donde sea pero fuera de la sala" ja que qualsevol lloc sembla una millor opció que continuar veient la pel.lícula de com és de ridícula
Acabo amb una que no és meva però és tan perfecta que no puc deixar de recordar-la. Després de veure una selecció d'esquetches on només surten (amb més o menys roba) els actors de moda a la tele i pensant que amb això n'hi havia prou per fer una pel.lícula, ja no era "Mentiras y gordas", per haver-hi mentides seria necessari que els personateges parlessin i potser tenir un argument, allò és "Mierda y de las gordas"
