Tal i com he fet amb Guy Ritchie, faré un repàs a un altre director que és dels pocs que respecto ara mateix, d'aquests que penso veure la pel.li que facin, sigui del gènere que sigui. Potser en el cas de Christopher Nolan no té gaire mèrit ja que s'acostuma a situar entre el fantàstic i l'acció, dos gèneres fàcils de pair. En tot cas, és un director que es caracteritza per moure's dins un àmbit comercial però sense deixar que això impedeixi fer bones pel.lícules, a més, suposo que aquesta acceptada comercialitat li permet tenir uns repartiments d'escàndol. D'altra banda, en el pla narratiu, destacaria el seu gust per jugar amb allò que és real o no, ja estigui parlant de somnis, records o mentides i tractar de fer un tipus de narració no linial, tot i que no sempre sigui així per exigències de la història. També diria que en la mesura del possible intenta deixar forats o preguntes sense resposta a propòsit, amb la intenció que
sigui el propi espectador qui provi d'omplir-los de sentit, un joc que es pot veure a "Memento" o fins i tot a "Batman", però que té la seva màxima expressió a "Origen"
Following (1998). Aquesta pel.li té dues curiositats i és que un personatge es diu Cobb, com DiCaprio a "Inseption/Origen" i que a la porta de la casa del protagonista hi ha el símbol de Batman... Un element premonitori? Aquí ja juga al que posarà en pràctica a "Memento" fent la construcció del relat marcat pel temps, en aquest cas en tres temps diferents separats per l'aspecte físic del personatge de manera barrejada. La pel.lícula no és gran cosa, tracta d'un aspirant a escriptor que es dedica a seguir la gent i es topa amb un lladre. De fet, el que fa és com a "Memento", mitjançant la narració aconsegueix despertar més interès i atenció en l'espectador del que aconseguiria amb una narració linial. És només recomanable per a col.leccionistes, per veure tot el treball de Nolan.
Memento (2000). Aquesta pel.licula és la que li suposa premis i reconeixemnt. Amb un sòlid repartiment (Guy Pearce és el personatge principal i venia de "LAConfidential" però els altres dos de "Matrix") explica la història d'un home que busca l'assassí de la seva dona però com no pot recordar res que hagi passat en els últims minuts, es dedica a tatuar-se el que va descobrint. De nou, la manera de narrar és més important que la història que explica ja que té molt mèrit fer una pel.lícula com aquesta per estar ordenada al revés, moooolt difícil d'aconseguir i demana un espectador disposat a estar molt atent. A més, té un final brillant que deixa lloc a la interpretació de l'espectador sobre què és veritat i què no, o si és preferible una mentida, que et permet seguir vivint, a la veritat, un altre element molt propi de Nolan.
Insomnia (2002). Aquesta i "Following" són les seves pel.lícules més fluixes. De nou un repartiment de campanetes (Robin Williams, Al Pacino i Hillary Swank) per una història de policies que resulta massa senzilla. No és gaire interessant, però juga amb un dels elements que més agrada al director: la veritat/realitat, ja que tot gira entorn d'un fet amb diferents versions i si és convenient viure en una còmoda mentida o acceptar la realitat. En tot cas, una pel.li normaleta que no acaba de mostrar tot el potencial del director i a més fa dubtar de si ha quedat afectat per la necessitat de fer un producte eminentment comercial... Cosa que després, pel meu gust almenys, demostra que no és axí
Batman begins (2005). Doncs aquí arriben paraules majors: BATMAN. Les pel.lícules havien mort literalment per un cada vegada més clar acostament a la sèrie de televisio. Si en un principi Tim Burton havia fet un Batman molt urbà i fosc, adequat al seu univers visual, les següents havien triat els colors i l'acumulació de personatges fins fer envermellir qualsevol lector "seriós" de Batman. Nolan ressuscita l'heroi fent una pel.lícula d'acció amb una música espectacular i aconseguint un repartiment de luxe, no solament el protagonista sinó tots els actors. El director ara demostra un exquisit gust en els paratges triats per a l'ambientació i regala no només una gran pel.lícula de superherois sinó un entreteniment per als degustadors només de cinema d'accció i blockbuster sense que faci saber greu veure un producte dirigit a un públic majoritàriament devorador de crispetes. Com deia al fil de setembre de 2008, com a pel.lícula de Batman prefereixo aquesta, però és indubtable la qualitat i els encerts de la segona part, The dark knight.
Ara crec que s'ha de fer una aturada. M'explico: el seu primer treball, "Following", estava condicionat pel pressupost amb uns mitjans molt bàsics (als títols de credit es llegeixen fins quatre persones amb el cognom Nolan), "Memento" significa una presentació però no carta blanca, és una pel.li independent, i per això se li demana després un producte comercial que sembla allunyat del seu estil ("Insomnia") del que no se'n surt amb gaire bona nota. Però amb la confirmació de Batman ja se'l deixa treballar tal i com ell vulgui i per això, crec que dóna el millor de si mateix triant i fent seus els projectes. És veritat que no deixa de ser un autor independent "venut" al cinema comercial, però és que per mi el que demostra és que tenir un gran pressupost i estrelles, ser dins del circuit comercial, no és incompatible amb fer una pel.lícula amb un guió interessant o complex, sigui quin sigui el gènere
El truco final (El prestigio) 2006. Tornem a tenir repartiment de campanetes, ni més ni menys que Batman (Christian Bale) contra Lobezno (Hugh Jackman), però també Michael Caine o Scarlett Johansson i ara per narrar l'enfrontament al llarg dels anys entre dos mags per superar els trucs de l'altre o boicotejar-los. Aquí el truc, el que dóna prestigi, no és tan la sorpresa final tipus "Bruce Willis esta muerto!!!!", per mi és com a partir d'aquest argument és capaç de construir una pel.lícula de ciencia-ficció i marcar els límits del sacrifici o degradació per tal d'aconseguir "el prestigi". Evidentment també hi ha el seu tema preferit sobre la realitat/ficció ja que al cap i a la fi ambdos mags "juguen" a enganyar l'espectador, quan no són ells directament els enganyats. Malgrat això, la pel.lícula no arriba a ser rodona per una qüestió de ritme i algunes sorpreses que s'endevinen amb massa facilitat
Batman. The dark knight (2008). Sobre aquesta ja hi ha un fil al bloc (setembre 2008) així que no m'allargaré en excés. Només diré que és una obra mestra del cinema d'accio-superherois i confirma nolan com a director capaç de fer una obra de qualitat quan s'hauria d'esperar només un producte comercial i en un temps on falten productes de qualitat i els productors no tenen rebenta-taquilles se li ha de reconèixer el gran mèrit de fer totes dues coses alhora.
Origen (Inception) 2010. Última pel.lícula fins al moment amb un material molt propi on tornem a tenir els elements habituals del cinema de Nolan. Un repartiment de luxe amb Leonardo Dicaprio al capdavant, la no renúncia a l'espectacularitat (no només de trets i explosions, també d'efectes especials), la narració no linial, el punt excessiu sobre què és real i què no... En resum un producte "comercial" amb gran qualitat i profunditat. No puc dir res sobre l'argument sense espatllar-lo, només que tracta de gent que fa espionatge industrial a través dels somnis, per la qual cosa esdevé el marc perfecte pel seu joc entre què és real i si hi ha una cosa que m'ha encantat d'aquesta pel.lícula és la quantitat de possibles lectures i interpretacions que s'hi poden fer. En un primer visionat només es gaudeix i tens la sensació que hi ha moltes coses mal explicades o que directament no s'expliquen, però després penso que aquests forats són la manera de permetre que sigui interpretada de manera diferent: ÉS UNA AUTÈNTICA JOIA
Suposo que Nolan serà reconegut per reviure Batman o sorprendre amb "Memento", però pel meu gust la primera viu del material aliè dels còmics i la segona és només un exercici de forma sense gaire contingut, per mi queden superades per un relat tan obert a la interpretació i original (reconeixent que hi ha 50.000 fonts identificables com "Matrix" o la menys coneguda "La gran huida") com Inception. En tot cas, s'ha de reconèixer la gran qualitat d'aquest director per ser un dels pocs dels qui pots veure una pel.lícula sense importar-te el tema, només qui la dirigeix, que d'aquests cada vegada n'hi ha menys (David Fincher, Quentin Tarantino, Zack Snyder...)
Veurem cap a on es porta el pròxim tren de Nolan, però ja té assegurada la venda del meu bitllet
You're waiting for a train, a train that will take you far away...
Aquests any a sitges van decidir que l'auditori faria dues maratons: una de matí (a les 10h) i una altra a la tarda (a les 16h). Com no se saben les pel.lis fins un parell de dies abans, vam triar en funció de l'horari la del matí, ja que dilluns toca treballar.
La llàstima és que veient les pel.lis, és evident que ens vam equivocar, ja que a la tarda van fer una marató amb varietat i al matí va ser una marató exclusivament de pel.lis en 3D.
A mi el 3D m'és igual, ni em molesta ni em fa il.lusió, però és que sembla que s'està utilitzant per a no res, total perquè sembli que una mà s'allarga cap a tu! Tampoc és una aportació excessiva en una pel.li. En tot cas, l'autèntic problema de la marató no va ser el 3D: va ser que les tres pel.lícules eren d'un nivel baixíssim, refregit d'altres pel.lícules amb un marcat esperit de sèrie B que els faria carn de videoclub però que aprofiten el 3D per voler semblar més del que no són. A més, la mala sort va fer que el nivell anés decaient i l'última fos la pitjor. Aquesta marató penso que no es consolidarà, ja que amb la gran quantitat de butaques buides (els laterals eren sense ningú quan sempre se'ls ha vist plens) i els comentaris de rebuig al facebook del festival, es va deixar ben palès el disgust existent.
Les pel.lícules van ser:
Hybrid: un cotxe assassí amb l'habilitat de canviar de forma intenta escapar d'un recinte tancat municipal on el volen capturar. El refregit de "tiburón" o "deep blue sea" es feia evident a més d'un munt d'escenes d'ensurts o tòpiques que només tenien l'encert de respirar cinema B i semblar que ni ella mateixa s'agafava seriosament per presentar mecànics parlant d'espècies de calamars evolucionats i d'altres acudits... En fi, mitjanament divertida per passar l'estona i si un és generos. En tot cas, va tenir alguna escena 3D prou aconseguida llançant un paraxocs al públic o els trossos dels vidres
The Shock Labyrinth: Extreme (Senritsu Meikyu) : una japonesa que va donar molt menys del que es podia esperar. D'entrada el principi m'agradava, ja que presentava un grup de nens que deixen darrere en un túnel del terror tancat una integrant del grup, pel que sembla en mans de fantasmes. Ja adults, tres d'ells es reuneixen i sobtadament apareix la nena desapareguda a la casa de la reunió també adulta. Irremediablement acabaran al parc d'atraccions on va tenir lloc la desaparició i fent front als errors i crueltats que van fer de nens. La llàstima és que el que acabo d'explicar podria haver donat peu a alguna cosa molt més interessant i és nomes el punt d'arrencada per posar escenes que remeten al tradicional terror japones amb fantasmes (The ring) i tot els llocs comuns de la saga "la Maldición" (no és casualitat que sigui del mateix director) com espais dels que no es pot sortir, acostaments lents, repetició d'escenes, sortides d'objectes... Per si això fos poc, tenia a més unes quantes escenes que directament en lloc de semblar gracioses o terrorífiques eren ridícules, fent que es perdés qualsevol pretesa tensió. En resum, un producte fallit que podria haver estat molt millor
Amphibious 3D: què dir? Si algú ha patit/vist autèntiques poca-soltades com "Arachnid" de la fantastic factory, amb ninotets i efectes especials que només poden fer gràcia a una serie b 100% casposa, és com si ja hagués vist aquesta. una biòloga es topa amb una casa flotant a Tailàndia on sembla que estan retenint uns nens, interessant-se per ells, acabarà enfrontant-se amb un escorpí gegant... Va de debò, és com esteu imaginant de dolenta per no tenir més que tòpics i escenes que poden recordar els efectes especials antics tipus "Jasón y los argonautas" i similars. Una sèrie b moooooooooooooolt dolenta!
Fa ràbia perquè la marató de les quatre presentava una oferta molt millor
Fase 7: sobre una epidèmia i com aquesta fa sorgir el pitjor del caràcter humà
Tucker & Dale vs. Evil: pel.li de sang però amb marcat sentit de l'humor
The Last Exorcism: atenció amb aquesta ja que promet moltíssim segons les crítiques, té una primera part amb un to de riure's dels exorcismes i una segona on et treu totes les ganes de riure llançant directament els personatges contra l'espectador
Monsters. una curiositat que recorda a "dictrict 9", però en aquest cas travessant una zona que no s'aconsella per estar sota control dels monstres
Secuestrados: una de les que deia que recomanava per ser del tipus "funny games"
Violència, terror, ciència-ficció, thriller... Una bona marató quan al matí s'oferien dues pel.lis de monstres amb massa punts en comú i una japonesa que no aportava res de nou, una autèntica decepció de la que només queda el consol de pensar que totes les de la marató de la tarda tenen pinta d'arribar als circuits comercials i es podran veure.
Ja m'he estudiat una mica el programa del festival de cinema de Sitges d'aquest any (www.cinemasitges.com) i la veritat és que d'entrada trobo que no hi ha massa propostes engrescadores; bé, n’hi ha unes quantes que sonen interessants però la majoria tenen pinta d'arribar als circuits comercials o sigui que no té l'alicient de descobrir una autèntica joia. Ara, potser això enganya, ja que no és gaire fiable el petit resum que es pot llegir del festival, en moltes ocasions pinta com a curiosa la pel.lícula per ser després tòpica (com el cas "The tripper" que prometia un slasher alucinògen amb molt sentit de l'humor i et trobaves amb un típic assassí de la destral sense gràcia) o directament superavorrida (com era el cas de "El exorcismo de Micaela")
En tot cas aquestes són les que segons semblen més interessants i espero trobar-me-les a la marató
Black heaven: una barreja entre el món real i món virtual amb animació i imatge real que a més té ambient de cinema negre. Potser acaba sent fluixa però d'entrada fa gràcia, com una mena de cyberpunk amb salts entre diferents realitats i amb trama
Chatroom: de Hideo Nakata, autor de "The ring" entra també en els terrenys de la ciència-ficció/terror amb un relat sobre un chat representat com habitacions d'hotels i sembla que evita els fantasmes de cabells llargs i negres, ho aconseguirà? És possible, ja que la pel.li no és japonesa, és anglesa
Secuestrados. Una família adinerada veu com un grup de tres homes irrompen a casa seva quan estrenen la seva mansió, el resultat segons sembla serà un "Funny games" directe a la violència que es va descontrolant
Vanishing on 7th Street: aquesta segur que arriba als circuits comercial, però no per això deixa de ser recomanable. Un home que es desperta veu com tothom a la seva ciutat ha desaparegut deixant darrere les seves coses, pot ser pitjor? Sí, sembla que hi ha alguna cosa a la foscor... Que esperem que no siguin coloraines, perquè la dirigeix el responsable de "Batman y Robin" o "Última llamada"
Confessions (Kokuhaku): pel.li japonesa amb història de venjança (cal parlar d'Old Boy o Simpatia por lady Venganza?) que arrenca amb una professora fent uh monòleg a classe per dir que la mort del seu fill no va ser un accident, sinó un assassinat per part de dos dels seus alumnes: arrenca el seu pla per venjar-se'n.
Atrocius: feta amb els videos domèstics d'una família, reconstrueix com van ser assassinats amb l'ús d'imatges "reals" (com "Paranormal activity", "Rec" o "La cuarta fase") per fer més creïble aquesta sensació de por, que encara pot ser més exagerada per la proximitat del marc, ja que es tracta d'una pel.li espanyola
La casa muda. Des d'Uruguai arriba una història explicada en temps real amb una única presa Només per la qüestió tècnica té interès, però és que, a més, la història és d'una noia i el seu pare als qui els deixen una casa al camp amb una única condició: no pujar al pis de dalt. Pot ser una autèntica muntanya russa de crits
I saw the devil. Des de Korea em crida l'atenció per recordar-me la joia que és "The Chaser". Un assassí que no distingeix entre dones i nens mata la nòvia d'un agent secret i aquest no es conformarà amb matar-lo i voldrà anar mes enllà.
Rubber. De França arriba aquest producte marcià que m'ha deixat bocabadat: un neumàtic amb poders provoca el caos al mig de la carretera, sembla tan gamberra que ha d'estar bé!
Si em toquen dues d'aquestes a la marató prometo sortir-ne amb un somriure a la boca!
Sé que ara mateix els vampirs estan de moda per la qüestió de "Crespúsculo" i la quantitat de sèries que han aparegut intentant aprofitar-se del seu ganxo. De "Crepúsculo" no en parlaré gaire, em sembla un acostament de lectora del "Vale" a uns vampirs que són més guais que no pas terrorífics; a més, després d'atrevir-me a veure la primera pel.lícula i notar que no té ni argument i que el poc que en té, se'l ventila en cinc minuts en una pel.li de gairebé dues hores... En fi, es nota que no la tinc en gran estima?
Però de vampirs hi ha dues grans pel.lícules que són "Drácula" de Francis Ford Coppola amb la història més clàssica i "Entrevista con el vampiro" de Neil Jordan amb una història per mi molt millor. Ara, deixant de banda aquestes dues pel.lícules, de sobres conegudes, volia parlar d'unes quantes pel.lis on els vampirs caminen a la llum del dia o presenten un tipus diferent de vampirs, per si algú s'hi vol acostar.
Martin (El regreso de los vampiros vivientes). Poso entre parèntesis el seu títol perquè no va tenir vida comercial però s'aprofitava del ganxo del seu director, George Romero (director de "La noche de los muertos vivientes"), per mirar de fer una proposta nova com havia fet amb els zombies. En tot cas, la pel.lícula no és gran cosa, només que té el punt original de plantejar el vampirisme com una malaltia mental, el personatge és més com un assassí en sèrie que té després la necessitat de consumir sang, que no pas una criatura de la nit. Sé que la pel.lícula és molt fluixa i es pot fer avorrida, però la tinc en molt bona estima per com es desenvolupa dins de la més absoluta normalitat i s'acosta a les pel.lis de psycokillers contemplatius, trucant fins i tot a la ràdio per explicar com se sent; a més, la vaig veure en el mític espai "Noche de Lobos"!
Cronos. Una pel.lícula de l'inici de Guillermo del Toro (el de "El laberinto del Fauno" o "Hellboy") amb Federico Luppi que no és i sí és de vampirs, ja que a través de la consumició de sang aconsegueixen els protagonistes recuperar la salut i la força... Per què no són vampirs? Perquè no ho fan ells mateixos, sinó a traves d'un petit aparell que xucla la sang per després injectar-la. La pel.lícula és curiosa per com es construeix al voltant del misteri que genera l'objecte però es fa llarga o fins i tot avorrida a estones
Déjame entrar. El vampir que es presenta aquí és una criatura que té gairebé tots els tòpics dels vampirs però la història s'allunya del clàssic Dràcula per tenir com a protagonistes nens i un marc social d'aïllament i mobbing. És més pròxima al conte infantil que al relat de terror però alhora massa fosca per ser infantil o familiar, una pel.lícula d'obligada visió i de la que ja s'estrena el remake USA.
La criatura perfecta. Aquí els vampirs s'allunyen de l'arquetipus perquè malgrat alimentar-se amb sang són capellans, representen l'església en una mena de societat victoriana, però no només s'encarreguen de cuidar els homes sinó que a més els toca protegir-los com si fossin policies. Una proposta molt curiosa que després decep pel desenvolupament de la història però només per l'originalitat del marc crec que val la pena veure-la
Daybreakers. Aquesta és la més moderna, ha sortit fa poc al mercat del dvd i té com a protagonistes willliam Dafoe, Sam Neill i Ethan Hawke. Un repartiment prou bo per ser només una pel.li més pròxima al gènere d'acció que no pas al del fantàstic, tot i que l'arrencada ens situa molt més en el pla de la ciència-ficció.
L'acció se situa al futur on gairebé tothom s'ha convertit en vampir per evitar envellir i emmalaltir, ja que a més l'abastiment de sang es fa, en principi, de forma còmode-civilitzada perquè es compra a qualsevol cafeteria. Això ha fet que la societat canviés i la major part de l'activitat es dugui a terme durant la nit, per evitar el sol, amb la conseqüent adaptació de mitjans de transports i ciutats. Tot i això, crec que té el mateix defecte de moltes pel.lícules de ciència-ficció, s'aprofiten d'una idea interessant però només per crear el marc de la història, després el que es fa és una història senzilla quan no la mateixa de sempre. En tot cas, no resulta del tot avorrida i els primers moments, descrivint la societat vampira i els problemes a llarg o mig termini derivats de la seva condició, són prou interessants
