Per tercer any consecutiu el campió ha estat el barça i penso que justament. El madrid també ho hagués estat, però penso que ha tingut més resultats, l'anomenada “pegada”, que no pas una altra cosa com un joc col.lectiu; a més, se li han escapat partits molt ximples, com amb l'Sporting de Gijón al Bernabéu, i va cometre l'error de no anar a buscar el partit de lliga que va empatar a casa amb el Barça (partit del que per cert Mourinho no recorda que no van assenyalar un penal sobre Villa que era exactament igual a la jugada que tots dos equips havien vist just la setmana anterior com es convertia en penal i gol al seu favor). En tot cas, per joc i bloc guanya el Barça, a més que no recordo una campanya de desprestigi com aquesta: acusacions de dopatge, els col.loquen al millor horari, els àrbitres els afavoreixen... Aquest últim, és un recurs clàssic, però d'aficionats, no pas d'entrenadors ni molt menys d'institucions i la primera ni de llegenda urbana!
Els dos següents llocs són merescudament per Valencia i Villareal i la Uefa per Sevilla i Athletic, ja que hagués estat injust que amb la temporada de pena que ha fet l'Atlético de Madrid o l'Espanyol haguessin passat per davant d'aquests dos.
De la part inferior, he de dir que em sorprèn el descens del Deportivo, que només ha ocupat posició de descens ara, però torno amb la idea de com és d'important de tenir un davanter centre i l'oxigen que significa això en molts equips; tot i que no sempre, com per exemple el descens de l'Hércules malgrat tenir Trezeguet i Valdez fent força gols o l 'Almeria que també ha acabat (i d'hora) en descens malgrat tenir jugadors interessants com Piatti o el mateix porter, Diego Alves, que segur que trobaran lloc en un primera.
En les valoracions individuals, crec que és just el pichichi per Cristiano Ronaldo però no el considero el millor jugador de la lliga, continua sent i amb diferència Messi, que ha fet que el seu equip guanyés en moments claus com els dos enfrontaments de lliga amb el Madrid i d’altres. Tot i això he d'incloure un altre jugador: Baptista. Aquest jugador ha fet només set partits i donat assistències i gols a tots ells, cosa que ha portat que el Málaga se salvés, si hi ha hagut un jugador decisiu fora de Barça i Madrid ha estat aquest.
En l'apartat de jugador revelació per mi seria Di Maria ja que em semblava un jugador força mediocre, que enmig any ja seria de tornada al Benfica o similar i ha mostrat molta empenta i desbordament.
I si parlo de la decepció més gran potser seria David Villa o Diego Forlán tenint en compte d'on venien, però l'asturià va fer una primera volta molt bona i l'uruguaià ha estat més per qüestions extraesportives, per això potser parlaria més aviat de Drenthe a l'Hércules, que al principi semblava que es menjaria el món o Trezeguet al mateix equip i pel mateix motiu.
Un altre cop tenim al Barça a la final de la champions del dia 28 de maig, cosa que en els últims anys està sent una tradició. Em fa gràcia que Mourinho digui que li faria vergonya guanyar una champions així, amb polèmica arbitral. Té tot el dret a queixar-se si creu que l'arbitratge l'ha perjudicat, però parlar de vergonya per guanyar d'aquesta manera és fora de lloc, perquè no cal anar gaire lluny per recordar com no va dir res d'això l'any passat, després d'eliminar el barça amb un gol de Diego Milito en espectacular fora de joc (d'aquells que dius que físicament és impossible que no sigui en fora de joc) i veure com despres al camp nou anul.laven un gol legal que col.locava el barça a la final del Bernabeu deixant fora el seu Inter de Milà. Errors n'hi ha i sempre, però les maneres de Mourinho no són les millors, s'ha creat massa enemics, i a mi m'ha fet tota la impressió que el discurs ja estava preparat, com una cortina de fum perquè no es notés tant la derrota. Bé, vull tractar sobre la final de la champions a aquest fil però no em puc estar de dir que em sembla increïble que un equip que fa de la seva tàctica donar cops forts al límit del reglament, acabi acusant d'antiesportiu el rival.
En tot cas, aquest fil és per parlar una mica de la final que serà entre el Barça i el Manchester United, és a dir, es reedita la final de Roma que va guanyar el Barça per 2-0. Als fils anteriors sobre la copa d'Europa ja he dit que el Manchester em semblava un bon equip, però tampoc espectacular, crec que era més fort quan es va enfrontar al Barça en aquella ocasio per tenir Ronaldo a les seves files. En tot cas, no es pot subestimar: tenen un porter amb moltíssima experiència i poc donat als errors, Van der Saar, una bona defensa amb gent com Evra, Vidic o Ferdinand, i en atac Wayne Rooney, un excel.lent futbolista amb el gran inconvenient de la seva irrgularitat, penso que desapareix moltes estones però la veritat és que quan es fa notar és perquè fa gol, molt perillós. A més, tenen per mi al jugador revelació de l'any: Javier Chicharito Hernández. Un davanter de difícil explicació, al seu primer any ha aconseguit fer seure al maxim golejador del seu equip i de la lliga anglesa, Berbatov, perquè marca gairebé sempre. Malgrat això, dic que és estrany perquè no és d'aquells davanters amb cos que s'obre lloc com Drogba o molt tècnic com Messi, sinó que s'assembla més a Tevez per moure's tota l'estona però al final aquest Chicharito fa gols de només d'empènyer-les, així que jo diria que el que més es nota és el seu instint, un fet espectacular si considerem que és el seu primer any a Europa i a una lliga de primer nivell com la premier.
Dit això, penso que qui ha de sortir com a guanyador és el Barça, ja que té un millor joc i sobretot té el crack de nivell mundial que no té el Manchester: Messi. A més, a la porteria podem dir que els equips estan empatats, la defensa també segons si vols més o menys poder ofensiu, pero en el mig camp, en la creació, el Barça torna a ser molt superior amb Iniesta, Xavi o Busquets.
Espero no equivocar-me!
Primer de tot començo dient que no es tracta d’un remake de la pel.lícula antiga, bé, almenys no del tot perquè si recordeu la “Pirañas” original de Joe Dante (“Gremlins” o “Hombre lobo americano en Londres”) era un refregit de “Tiburón” (per això hi ha un petit homenatge amb l’aparició de Richard Dreyfuss al principi, un dels perseguidors del tauró d’Spielberg) i, això sí, buscava el terror. No té molt en comú amb Pirañas 3-D però sí amb la segona part: “Pirañas 2: pirañas voladoras” (va de debò) de James “Titanic-Avatar” Cameron. Diuen que després de veure el desastre que era aquesta pel.li va renunciar a treballar si no podia controlar-ho tot i, la veritat, no m’estranya perquè la pel.li era un seguit de tòpics que deixaven anar sang i cuixa... Precisament tot el capital de Pirañas 3d! De fet, jo feia l’acudit de dir que total per veure pits i fluïts variats en 3d, podríem haver entrat a veure Torrente 4. És broma, Alexandre Aja dirigeix aquesta pel.lícula i és el director de “Alta tensión”, ja comentada en altres fils del blog, i d’una molt bona versió de “Las colinas tienen ojos”, per la qual cosa m’interessava més que l’oferta de Santiago Segura, tot i que he de dir que l’ultima d’Aja amb Kiefer Sutherland, “Mirrors/Reflejos” resultava excessivament senzilla.
Però deixant de banda el director que continua apostant per una estètica lletja i bruta molt pròxima al terror dels 70 (la meva debilitat?) amb uns títols de crèdit inicials, que ja són una declaració d’intencions sobre això i sobre la seva proposta de sèrie B... Què ofereix Pirañas-3d? Doncs el que promet, no és una pel.lícula de sorpreses de guió o diàlegs, simplement hi ha els típics adolescents esbojarrats que s’acosten massa al foc, que digui a l’aigua, mentre ensenyen una mica de cuixa per arribar al moment on es veuran tots els cadàvers seguits caient de l'armari, i és amb aquesta escena on treu millor nota la pel.lícula, ja que aconsegueix un nivell alt de gore però sense perdre aquest sentit d’humor salvatge que ja havia mostrat el director als seus productes anteriors.
Pirañas 3d no és una gran pel.lícula, ni tan sols crec que es pugui dir que és una bona pel.lícula, és només un producte d’entreteniment que assoleix els seu objectiu, passar una estona veient sang i bikinis amb un parell d’ensurts, no aconsegueix més però tampoc pretén anar mes enllà, cosa que es nota amb un guió que a estones ni ell mateix s’agafa seriosament... O algú em pot explicar perquè tractant-se de piranyes els cadàvers apareixen quan han d’aparèixer? No s’ho menjaven tot? És que han fet només un tastet per espantar els protagonistes sense donar el senyal d’alarma? O se’l guardaven per a les postres? Ah! també algú em pot explciar perquè una explosió que els personatges diuen que és espectacular (suposo que per intentar que algu s’ho cregui) pot fer pensar que han mort totes les piranyes en un riu? I les piranyes del final? On eren? Veient la tele?
En fi, si teniu ganes de cinema lleuger de sèrie B, Pirañas 3d us satisfarà; en canvi, si busqueu un nivell més alt de cinema de terror, millor en una altra banda.
