No sé si sou gaire coneixedors de la saga del planeta dels simis però en breu s'estrena la que seria la setena interpretació o part, segons com es vulgui veure, de títol críptic: "El origen del planeta de los simios" i si el seu títol és evident que ens permet saber perfectament què ens explicaran (cosa d'altra banda lògica per atreure els fans de les altres parts), el que no té perdó és el tràiler que s'ha fet per passar a les sales de cinema. Aquest anunci, en concret, el vaig veure a "Harry Potter y las reliquias de la muerte parte 2", de fet, n'hi ha de més curts per passar a la televisió o corrent per les pàgines d'internet, però aquest en concret dura més de dos minuts i és espectacular, us deixo l'enllaç aquí per si el voleu veure, però si penseu anar al cine a veure-la, millor que noho feui ni llegiu el que segueix http://www.youtube.com/watch?v=KGnKAss0GtU
Per què dic que és espectacular? Doncs no tant pel que es veu de la pel.li, o més aviat pel seu excés, és per la falta d'encert del responsable de fer-lo ja que penso que contribueix a allunyar espectadors de la sala en lloc d'atreure'ls. És a dir, per mi un anunci ha de picar la teva curiositat, mostrar dos o tres ganxos o una mica del fil argumental i passar potser tres o quatre imatges impactants, sobretot si parlem, com es el cas, del circuit comercial; ara millor que aquestes imatges siguin ràpides o desordenades per mantenir l'interès. Aquest anunci, en canvi, presenta els personatges, l'argument i com acabarà tot! De debò, és horrible, segur que les últimes imatges del tràiler no és troben a mes de 15 minuts del final de la pel.lícula. No és prou greu? Doncs encara hi ha un error més greu i és fer el muntatge, a més d'explícit amb l'argument, narrat de manera linial i aturant-se en tots els punts que fan avançar la trama, es pot seguir perfectament com un esdeveniment porta a un altre fins al final.
Les següent línies són un resum en paraules d'aquest anunci i el que sembla és un resum de la pel.lícula, sense necessitat de suposicions ni tampoc de llegir cap comentari a internet o revistes. Comença amb la presentació de com han trobat una cura per l'alzheimer i deixen un mico afectat per l'experiment (per cert que el mico es diu Cesar i a la saga original era el nom del mico que els portava a la revolució per ser el primer que s'atrevia a dir que no a un humà) que mostra molta intel.ligència com a ajudant d'un home amb aquesta malalatia, però quan l'home és agredit per un veí i defensat pel mico, aquest queda engarjolat, cosa que farà que planegi la seva venjança i li doni forma aconseguint més mostres de la cura i afectant altres micos per portar-los a enfrontar-se amb els homes per posar així la primera pedra en l'origen del planeta dels simis i que, entenc, finalitzarà la pel.lícula. Explicat això i vistes les imatges? Cal veure-la? He de pagar millor l'entrada per aquesta pel·li que no pas per una altra que em pot sorprendre? Segurament l'acabaré veient, amb la meva habitual falta de criteri, però és una llàstima ja que la trobo prou ben feta i amb dos actors que m'agraden (James Franco -fa bé de tot no només de Harry Osborne- i Jhon Lightow -fa tota una exhibició a la sèrie Dexter-) per la qual cosa em podria haver plantejar anar al cinema i ara no ho faré.
Una autèntica llàstima causada per l'error d'un tràiler excessivament explícit, per això, com em vaig fer amb "Origen" o "Abre los ojos", dic que quan ja d'entrrada saps que una pel.li t'interessa és millor que no vegis ni llegeixis res a propòsit d'ella, evita-ho tot per tenir així el màxim de sorpresa.
Ara a l'estiu és més fàcil parlar de futbol, ja que la pròpia actualitat et va donant els temes, en canvi, per parlar de cine i fer-ho de només una pel·lícula necessito que realment em resulti impactant, ja sigui en positiu com era el cas de "The brick" o en negatiu com era el cas de "American psycho 2", o en el seu defecte que hi hagi un fil conductor per parlar-ne de més d'una. En aquest cas el que reuneixo són unes quantes pel.lis que un cop vistes no és que hagin estat molt malament, el problema era que tenien un referent massa clar i en la majoria d'ocasions molt superior, o sigui que si penseu veure cap d'aquestes és millor que faci temps que hàgiu vist el referent que s'ha d'evitar o almenys tenir-lo prou oblidat.
Ah! Les ordeno de millor a pitjor
Insidious. Un matrimoni que estrena casa veu com a la seva nova llar es comencen a succeir fenòmens paranormals que acabaran afectant el seu fill. La veritat és que la pel.lícula em va resultar entretinguda però era una suma de trossos ja vistos anteriorment. Hi ha una part centrada en el pare que es clavada a "El último escalón", especialment pel tema pare i fill i no nomes per les sessions, els ensurts entren molt en la línia de "Paranormal activity" i la part pseudo-científica suposo que recorda molt "El orfanato", però jo davant d'aquesta manera d'actuar sempre penso en un referent molt més antic (i força recomenable si no la coneixieu) com és "El ente" o "Poltergeist"
Los ojos de Julia. La pel.lícula semblava seguir en la línia de "El orfanato" per l'ambient de foscor, gairebé por, i utilitzar la mateixa protagonista Belén Rueda. Pero no és així, és prou recomenable si hi entreu amb el pensament que es tracta d'una pel.li del tipus Hitchcock: la trama gira entorn d'una protagonista que pateix una malaltia que la deixarà cega i rep la notícia que la seva germana ha mort en circumstàncies que no semblen del tot clares. El problema de la pel.lícula és que hi ha molta estona que no te la creus i que la trama s'allarga sense semblar que avanci. En tot cas, he de dir que guanya si no heu vist l'altra pel.lícula que a mi em va semblar molt més interessant: "El habitante incierto", sobre com un home creu que algú s'ha amagat a casa seva i viu entre les ombres. Si sou capaços de veure els girs d'argument típics en una pel.li de Hitchcok i sumar aquesta, la pel.lícula esdevé més que normaleta, previsible.
La otra hija. Un pare solter es trasllada amb la seva filla i el seu fill petit a una nova casa de camp on la nena entrarà en contacte amb unes criatures del bosc. Quin és el defecte? Doncs que amb la tria de l'actriu no han estat gaire encertats ja que la filla la interpreta Ivana Barquero, no sona? Doncs és la nena de "El Laberinto del Fauno" i clar, veure que entra en contacte amb unes criautures del bosc... Què més? Doncs que tal i com es mou entre sorolls i activitats tota l'estona recordes "Señales" i poca cosa més, sembla un producte de sèrie B que en cap moment s'arriba a enlairar i un nivell més de categoria.
La posesión de Emma Evans. Una adol.lescent comença a experimentar els símptomes d'una possessió i, per això, la seva família, demana ajuda al germà de la mare, casualment capellà i que va estar involucrat en un altre exorcisme. El problema és que resulta massa fàcil, l'únic que té a favor és que aconsegueix justificar prou bé la trama de la possessió que en un primer moment pot semblar ridícula de tanta casualitat. Quina pel.li s'ha d'haver evitat abans de veure aquesta? Doncs no seria precisament "El exorcista", més aviat recorda als tòpcis de pel.lícules menors i en especial una del 2009, "Exorcismo en connecticut", on cobrava protagonisme la família en la lluita contra el dimoni.
Jhonah Hex. Pel.li de l'oest a la que m'hi vaig acostar perquè tenia un punt paranormal, ja que tracta de la venjança d'un pistoler antic soldat, Josh Brolin. Fins aquí la pel.li és normal però resulta que el pistoler per haver estat a punt de morir pot fer ressuscitar els morts mentre els toca i així interrogar-los. Quin és el problema? Doncs que aquí acaba tota la proposta original i la pel.li esdevé com qualsevol altra de Jason Stanham o Charles Bronson, a més pel meu gust aprofiten poc aquest punt fantàstic (tres escenes mal comptades). Ara el referent que fa mal no és pas el de les pel.lis de venjança, per mi és evident que estan mirant tota l'estona "wild wild west" no només per ser de l'oest sino per aquest punt de tecnologia, la caracterització dels dolents o la pretesa aventura, pel.li que per cert em sorprèn que no tingui ja una segona part, tal i com va funcionar de bé la primera
Estic aprofitant aquestes setmanes, convertit en un aturat més, per veure un bon grapat de pel.lis i això fa que en vegi unes quantes que no arriben a un nivell mínim, tot i que ja d'elles no t'esperaves gaire cosa. Seria el cas d'aquestes tres i penso que és curiós i digne de reflexió per què són tan avorrides, ja que d'entrada podríem dir que donen el que estan prometent, és a dir, "Los mercenarios" trets i explosions, "Airbender" paratges de fantasia i escenes de màgia i "Transformers2" robots gengants barallant-se... Llavors per què resulten tan decebedores?
En el cas de "Los mercenarios" presenta una pel.li d'acció i fa bandera d'un recull de les seves gran estrelles, ja sigui de protagonistes (Jet Li, Jason Stanham i Sylvester Stallone) o només saludant (Mickey Rourke, Bruce Wilis o Arnold Swarzenegger), però es fa avorrida i penso que és per la falta d'imaginació. La trama explica com el líder d'un grup de mercenaris de cop i volta té consciència per abandonar una innocent enmig d'un camp de batalla i arrossega al seu grup a una missió de rescat. D'entrada és que l'argument em sembla ridícul, tan ximple com si fos un acudit i no hi ha res més. Sé que és una pel.li d'acció però almenys darrerament intenten oferir alguna situació diferent, potser forçada però amb un punt d'originaitat, cosa que aquesta no fa. El tema d'homenatge a mi no em funciona, no és que pogués ser una pel.li dels vuitanta, és que si aquesta mateixa pel.li la protagonitzessin Christopher Lambert i Mario Van Pebbles, per dir un parell de noms que han fet cinema d'acció, va directa al mercat del video. Penso que el que fa que no funcioni "Los mercenarios" és el poc esforç amb el guió, tret de l'escena de la primera infiltració a la illa, la resta són les típiques persecucions o assalt a la fortalesa, baralles, en fi, res de nou.
No fa tant vaig veure "The losers", també sobre un grup de mercenaris, i tot i no ser gran cosa era molt més entretinguda, amb més ritme i buscava que les situacions fossin una mica diferents: "Los mercenarios" ni ho ha intentat, s'han donat per satisfets amb la reunió d'actors i endavant.
Airbender. D'entrada aquesta pel.li va recollir uns quants razzies i eren prou merescuts, tot i ser una pel.lícula orientada a un públic infantil, penso que en cap moment aconsegueix treure's la imatge de pel.li ximple. La història no està molt malament, joves amb poders elementals, el fill menyspreat pel pare i fins i tot tenia un punt que recorda la princesa Mononoke per ser els dolents els portadors dels avanços tecnològics en contra de la tradició i la natura. Per què no acaba de funcionar? Aquí és més difícil de dir, potser la història neix morta quan es nota que no avança i que amb una sola pel.lícula no explicaran tot el que volen, té el mal característic del manga d'enrotllar-se i fer-ho tot més lent del necessari, i la senzillesa d'algunes situacions es passa d'infantil arribant simplement a l'estupidesa (la història d'amor o el gran pla per capturar un semidéu que controla els quatre elements: dir "te pillé" i tancar la porta amb clau), aquests fets acaben causant que tota l'estona el referent que tinguis al cap no sigui pas el d'una gran aventura com "El señor de los anillos" o una cosa més modesta com "La momia" sinó que contínuament penses en un altre fracàs com va ser "La brújula dorada". Com vaig dir a propòsit d'aquest director (és el Shyamalan conegut per "El sexto sentido" o "El protegido"), ha perdut molt gas
Transformers 2. Mentre els Autobots col.laboren amb el govern per acabar amb els darrers Decepticons amagats a la terra, es descobreix que hi ha una antiga màquina per destruir el sol. L'argument és una excusa per veure robots gegants barallant-se i això hauria de ser prou espectcular... Per què no funciona? Aquí la resposta és molt clara, el metratge és excessiu i les escenes no acaben de resultar prou espectaculars perquè en la majoria d'ocasions penso que no agafen un plànol general impactant per tenir el contrast de les proporcions, cosa estranya quan se suposa que el millor ganxo del seu director són les imatges. Ara, també penso que no saben veure els encerts, resultaven més atractives les primeres escenes de batalla al mig de la ciutat (veient ara imatges de la 3 sembla que sí que han pres notes finalment) però a la resta de la pel.li opten per situar-se al marc del desert i decorats que fan perdre la proporció humana i que a més recorden les escenes de la pel.li anterior. No puc acabar sense exposar en el que crec que és el principal error, obviant que no fa un argument més elaborat o buscar alguna sorpresa de guió, i és insistir un cop i un altre en un to de comèdia juvenil, quan l'aposta hauria de ser per una pel.li d'acció i aventures, opten per tenir com a referent els gags a l'estil "American pie", cosa que mata el poc ritme que la pel.licula pugui tenir, a més, ho fa amb situacions de telecomèdia més pròpia de "Friends" o similars, un element que treu seriositat a una gran guerra que podria exterminar la humanitat. Per cert, que diuen que el protagonista de la pròxima (em refereixo a la quarta) serà Jason Stanham, no és una garantia però pot ser un bon començament.
Darrerament parlo massa de futbol així que tenia pensat començar una sèrie de fils sobre les pel.lis que he vist del darrer festival de Sitges i m'he topat amb una notícia que vaig sentir fa mesos a propòsit d'una de les que s'hi va exhibir, però que no havia seguit què havia passat després. Em refereixo a la denúncia que es va fer al director del festival de Sitges, Àngel Sala, per la projecció de la pel.licúla "A serbian film", del director Srdjan Spasojevic.
Per si no la coneixeu, explica com un ex-actor porno, que havia estat tota una estrella a Serbia, rep una oferta per treballar en un rodatge que sembla molt misteriós i que cada vegada se situa més a prop del terreny il.legal i snuff-movies que no pas del cinema, però amb l'excusa de fer un cinema independent (metacinema?), experimental i evidentment la promesa i necessitat de diners, avança fins el final. En resum, un argument propi d'un thriller.
Ara, el motiu de la denúncia és la suposada exhibició de pornografia infantil amb algunes de les seves escenes. En un inici pensava que era la típica polèmica que acompanya la distribució d'aquest tipus de pel.lícules, tal i com havia passat també amb "Irreversible", "Bambola" o recentement amb "Saw", però ha anat més enllà amb el judici al director del festival per haver-la projectada, una amenaça que ja era coneguda i que va fer que abans el festival de Sant Sebastià la retirés de la programació que havia anunciat.
De fet, Ángel Sala va comparèixer al judici i en defensa seva va portar el making off de la pel.lícula per mostrar que no s'agredia cap nen i que es tractava d'un ninot. Això em fa pensar dues coses: la primera que amb el making off ja sabien perfectament on es ficaven els autors i la segona (perquè he vist la pel.lícula) és que era obvi i no calia; a l'escena es veu perfectament que es tracta d'un objecte i fins i tot es podia haver fet un ninot més realista i no es fa a propòsit, o sigui que no té cap mena de sentit per mi la denúncia. A més, tal i com el mateix Sala ha explicat, la pel.li ha passat per circuits comercials a altres països, festivals com Cannes i en alguns hi ha guanyat premis com a Oporto o Montreal... D'on surt la polèmica aquí?
Jo la veritat és que no ho entenc, ja que no hi ha imatges que siguin més fortes del que es pot veure en una altra Saw tret d'aquesta escena del ninot (no us penseu que es tracta tampoc d'un primer plànol) i el que s'hauria de valorar és la pel.lícula, que per mi és normaleta tot i que amb un punt atractiu, d'encís en la seva lletjor. El seu punt fort és un premeditat joc de com de baix es pot caure i trobo que aquí treu bona nota, perquè és com si estigués tota l'estona dient que tu penses que hi ha un món normal, amb l'actor porno normal, però hi ha més enllà zones fosques que no coneixes on es fan coses tan horribles que ni te les imagines, un punt que queda molt ben acompanyat amb una fotografia bruta i fosca i amb l'impactant final, un final que no desvetallaré però que et fa pensar que quan tot acaba malament i penses "no pot ser pitjor", sempre hi pot haver amagat dins d'aquestes zones fosques metres per on caure més avall.
Evidentment no es tracta d'una pel.lícula "comercial" però per als qui han vist coses com "Anticristo" o "Irreversible" i han entès que més enllà de la polèmica hi havia una idea i una atracció per les zones fosques del desig i la personalitat humana, sí que resulta recomenable.
De moment no he aconseguit trobar res a propòsit de la sentència, però espero que finalment no acabi passant res, ja que és una pel.li més interessant que moltes que es van veure el mateix any 2010 a Sitges.
Primer de tot començo dient que no es tracta d’un remake de la pel.lícula antiga, bé, almenys no del tot perquè si recordeu la “Pirañas” original de Joe Dante (“Gremlins” o “Hombre lobo americano en Londres”) era un refregit de “Tiburón” (per això hi ha un petit homenatge amb l’aparició de Richard Dreyfuss al principi, un dels perseguidors del tauró d’Spielberg) i, això sí, buscava el terror. No té molt en comú amb Pirañas 3-D però sí amb la segona part: “Pirañas 2: pirañas voladoras” (va de debò) de James “Titanic-Avatar” Cameron. Diuen que després de veure el desastre que era aquesta pel.li va renunciar a treballar si no podia controlar-ho tot i, la veritat, no m’estranya perquè la pel.li era un seguit de tòpics que deixaven anar sang i cuixa... Precisament tot el capital de Pirañas 3d! De fet, jo feia l’acudit de dir que total per veure pits i fluïts variats en 3d, podríem haver entrat a veure Torrente 4. És broma, Alexandre Aja dirigeix aquesta pel.lícula i és el director de “Alta tensión”, ja comentada en altres fils del blog, i d’una molt bona versió de “Las colinas tienen ojos”, per la qual cosa m’interessava més que l’oferta de Santiago Segura, tot i que he de dir que l’ultima d’Aja amb Kiefer Sutherland, “Mirrors/Reflejos” resultava excessivament senzilla.
Però deixant de banda el director que continua apostant per una estètica lletja i bruta molt pròxima al terror dels 70 (la meva debilitat?) amb uns títols de crèdit inicials, que ja són una declaració d’intencions sobre això i sobre la seva proposta de sèrie B... Què ofereix Pirañas-3d? Doncs el que promet, no és una pel.lícula de sorpreses de guió o diàlegs, simplement hi ha els típics adolescents esbojarrats que s’acosten massa al foc, que digui a l’aigua, mentre ensenyen una mica de cuixa per arribar al moment on es veuran tots els cadàvers seguits caient de l'armari, i és amb aquesta escena on treu millor nota la pel.lícula, ja que aconsegueix un nivell alt de gore però sense perdre aquest sentit d’humor salvatge que ja havia mostrat el director als seus productes anteriors.
Pirañas 3d no és una gran pel.lícula, ni tan sols crec que es pugui dir que és una bona pel.lícula, és només un producte d’entreteniment que assoleix els seu objectiu, passar una estona veient sang i bikinis amb un parell d’ensurts, no aconsegueix més però tampoc pretén anar mes enllà, cosa que es nota amb un guió que a estones ni ell mateix s’agafa seriosament... O algú em pot explicar perquè tractant-se de piranyes els cadàvers apareixen quan han d’aparèixer? No s’ho menjaven tot? És que han fet només un tastet per espantar els protagonistes sense donar el senyal d’alarma? O se’l guardaven per a les postres? Ah! també algú em pot explciar perquè una explosió que els personatges diuen que és espectacular (suposo que per intentar que algu s’ho cregui) pot fer pensar que han mort totes les piranyes en un riu? I les piranyes del final? On eren? Veient la tele?
En fi, si teniu ganes de cinema lleuger de sèrie B, Pirañas 3d us satisfarà; en canvi, si busqueu un nivell més alt de cinema de terror, millor en una altra banda.
És interessant com algunes pel.lícules pretenen transmetre la sensació de versemblança o fins i tot de realitat. Quan es tracta de drames és habitual que comencin amb "basado en hechos reales" i al final "actualmente xx vive en ..." o qualsevol cosa similar.
Al cinema fantàstic també s'han fet servir aquests recursos, especialment en pel.lis d'assassins per posar al final el llistat de víctimes, la condemna o que va ser dels qui van sobreviure, però hi ha hagut uns quants intents que han provat d'anar més enllà per aconseguir convèncer que el que es veu és molt pròxim a la realitat. Al cap i a la fi, és un gènere que busca causar por i, per aconseguir-ho, hi ajuda tant la versemblança utilitzant imatges "reals" com la identificació.
Dins d'aquest camp l'antecedent que més destacaria seria "Holocausto caníbal" ja que la pel.lícula és narrada com qualsevol altra, però el 80% del metratge és de com visualitzen unes cintes de video que van filmar uns exploradors a la selva abans de morir. És a dir, es veu com es graven entre ells dient que estan fent un documental, cosa que a més referma la sensació de realitat perquè es justifica la presència de les càmeres i que s'estigui gravant. A més, a les últimes escenes les càmeres cauen però segueixen gravant perquè es pugui justificar que se sap com van acabar els personatges. La pel.lícula no és gran cosa per ser un desagradable producte gore però és curiós com es busca que l'espectador cregui que és real el que està veient.
En tot cas, penso que la pel.lícula responsable de reviure aquest camí és "The blair witch project" ja que començava deixant per internet publicitat amb fotos i altres documents per fer creure que el cas era real i que s'havien trobat les gravacions fetes per uns estudiants desapareguts al bosc. La pel.lícula, amb només tres personatges i les seves càmeres, no oferia en cap moment, a diferència de l'anterior, un plànol de pel.li "normal" i tot el metratge era amb les càmeres dels documental al bosc. En aquest cas, la pel.lícula tampoc és gran cosa però sobretot els acostumats a fer excursions i sentir sorolls fora de la tenda, la veuran amb millors ulls; ara, no està malament el gir argumental del final.
Aquesta tècnica del fals documental té també un exemple còmic poc conegut que no arriba a ser rodó però sí curiós "Bajo la máscara: el amanecer de Leslie Vernon". Aquí de nou trobem el documental com a excusa, ja que un grup d'estudiants es posa a fer un reportatge a un home que pensa convertir-se en un assassí tipus "Viernes 13". La pel.li té gràcia, perquè repassa tots el tòpics i juga tota l'estona a fer-se creïble mitjançant les càmeres estàtiques que fan entrevistes als personatges. És molt similar al que succeïa a "El diario de los muertos vivientes", on uns estudiants pretenien documentar l'aixecament dels zombis i per això les imatges eren dels propis protagonistes, quan no les càmeres de seguretat, per recollir com està canviant el món amb l'atac zombi, però aquí el resultat ja no és divertit, al contrari resulta pedant i pesat.
Deixant de bandes fantasmes i assassins, la tècnica de les càmeres amateurs té un exemple amb molt bon ritme: "Cloverfield. Monstruoso" que seria un descendent directe de "The blair witch project", ja que hi ha uns nois que graven el comiat d'un del grup que marxa a viure a l'estranger i durant la festa esclata un atac contra la ciutat pel que sembla una mena de Godzilla. Està força bé, no pas per ser més o menys realista, sinó per aconseguir amb aquest ús de les càmeres transmetre a l'espectador la sensació que tot és un caos i que s'ha de córrer, encara que no se sàpiga cap a on, el final està força bé i el conjunt està prou aconseguit, especialment les escenes pels túnels.
No puc oblidar com de bé s'ha aprofitat aquest recurs a prop d'aquí amb "Rec" on uns reporters, en la millor tradició de "Holocausto caníbal", portaven les seves càmeres a un edifici aïllat per rodar un reportatge de bombers que es converteix en una massacre. La segona part, superada la càmera dels reporters, segueix la història amb les càmeres que porten el grup de policies que entra a l'edifici per saber què ha passat.
Acabaria amb dos exemples més recents com són "Paranormal Activity" (de la que ja hi ha segona part) i l'extrem de "La cuarta fase", que en el camp dels recursos és qui millor nota aconsegueix
"Paranormal activity" amb només tres personatges (i gairebé cap fet remarcable) fa el seguiment d'una parella que pateix activitat paranormal a casa i col.loca càmeres per seguir els fets. Resulta sorprenent que hagi tingut tant d'èxit comercial quan la pel.li resulta en la seva major part de metratge avorrida i no aporta cap element nou, només la justificació per presentar només imatges de càmera i la tensió de si es veurà alguna cosa o no, vaja, dos elements que ja havia fet servir prou bé "The blair witch porject.
Per això deia que qui millor nota treu a l'hora de trencar aquesta distància amb l'espectador és "La cuarta fase".
"La cuarta fase" va un pèl més enllà en això de començar dient que són fets reals representats amb actors i fa un subratllat de la distinció de manera molt clara. Ja a l'inici surt l'actriu Milla Jovovich dient que ella és Milla Jovovich i interpretarà a la doctora tal. Volen fer més una reconstrucció que no pas una pel.lícula. A més, recorren moltes vegades a la divisió de la pantalla deixant en una banda les imatges amb actors i a l'altra la imatge que van gravar a les sessions. També de vegades posen converses gravades indicant que ja no és la veu dels actors sinó que corresponen a les persones reals o a anotacions per marcar que allò és real, com quan escolten algunes gravacions. La pregunta per mi no és "és veritat?", la pregunta és "s'aconsegueix més por?" I sí , evidentment aquí sí perquè se sap fer servir molt bé. Quan et posen una gravació dient que és real i comencen els sorolls estranys se't posen els pèls de
punta amb segons quins crits, a més, la separació entre les cares "conegudes" dels actors i les cares "desconegudes" de les persones "reals" reforça que et creguis aquesta última com real o almenys més real. És un efecte que ja està buscat amb la cara de la gent, fins i tot quan Milla surt al principi i al final dient allò de "podeu creure el que vulgueu" surt sense maquillatge d'una manera evident amb una fotografia més lletja i "real", dient-nos així que allò és més veritat que la seva interpretació
Per últim, hi ha uns quants exemples més que encara no he pogut veure com la ja esmentada "Paranormal Activity 2" o de les que van passar pel darrer festival de Sitges com "El último exorcismo" que fa un documental sobre exorcismes que surt malament
Segueixo amb els fils de directors que trobo interessants amb Danny Boyle, un director prou bo però que ha fet algunes coses decebedores, fent que de moment sigui molt desigual el nivell que ofereix. Igualment, se li ha de reconèixer haver fet productes notables com "Slumdog millionaire", de ciència-ficció com "Sunshine" o "28 días después" o films de culte com "Trainspotting"; no tot és bo pero té grans encerts
Tumba abierta (1994) és una pel.li on ja compta amb Ewan McGregor i explica com tres companys que comparteixen pis es troben un munt de pasta i se la queden amagada al pis. Evidentment això els farà entrar en un joc de desconfiances fins atacar-se entre ells pel botí mentre que els seus antics propietaris el busquen de manera poc amistosa. La pel.lícula està força bé, d'aquestes amb ambient gris més que no pas de cinema negre i situacions de tensió que ja demostren que sap explicar històries el senyor Boyle
Trainspotting (1996) Malgrat els premis d'Slumdog per mi aquesta és la seva millor pel.lícula junt amb 28días. Trainspotting deixa pel record escenes mítiques a la història del cinema com la capbussada al water o frases com "dentro de un millón de años no habrá ni hombres ni mujeres, solo gilipollas". La història presenta un grup d'amics amb relació molt directa amb les drogues i com passen les seves vides. A partir d'aquí un munt de situacions divertidíssimes i plenes de profunditat al mateix temps (¿quién necesita razones cuando tiene heroína?) amb bons actors (també hi ha Robert Carlyle) però on l'estrella és el ritme: tot és a gran velocitat i sobtades parades que demostren el domini en la narració de Boyle, per si això fos poc la selecció musical és encertadíssima i cada cop que la passen per televisió és inevitable almenys veure-la uns minuts. Una joia del cinema d'obligada visió
A life less ordinary/Una historia diferente (1997). Després de guanyar l'Oscar per guió adaptat amb Trainspotting, s'esperava que la següent pel.lícula, ja comptant amb el suport econòmic de Hollywood, el confirmés com un gran director, però la veritat és que no va ser així, ja que malgrat comptar amb més actors de renom (Cameron Diaz, Delroy Lindo, Holly Hunter i repetia Ewan McGregor) fa un producte digne d'una comèdia romàntica de dissabte de sobretaula... Evidentment no es Trainpostting 2. A més, molesta el titol en castellà ja que no és una història diferent, és la mateixa de sempre només que ara el tipus actiu és ella i qui necessita que el salvin és ell, per potenciar la comicitat -em trenco de riure-, però no té rés d'original més que un parell de personatges són àngels. Jo només la recomano pels seguidors de la comèdia romàntica que s'empassen qualsevol cosa, per a seguidors de Boyle, la deixaria
Alien Love Triangle (1999) Comèdia amb Kenneth Branagh, Heather Graham i Courtney Cox, que fa pinta d'intranscendent amb un home casat amb una dona que resulta ser extraterrestre que torna al seu planeta... O sigui que no l'he vista perquè el meu interès és zero. De vegades m'empasso pel.lis que sé que són dolentes només per veure com treballa algun director, però és quan penso que les carències estan justificades per la falta de mitjans (com "Pi" o "Following"), no pas si directament de sortida ha triat una història fàcil que no presenta cap mena d'atractiu o novetat.
La playa (2000). Aquesta pel.li suposava la confirmació de Danny Boyle dins d'un sistema més comercial ja que ara comptava amb el pes d'una estrella que desembarcava del gran èxit de Titanic: Leonardo DiCaprio, però la veritat és que suposa tota una estafa. La pel.lícula no és del tot detestable, en especial a l'inici quan fa una crítica salvatge del turisme i presenta el personatge de DiCaprio buscant una alternativa a la societat de consum. Malgrat això, la història es dirigeix massa ràpidament a un marc on pugui haver-hi banyes, caigudes i algun tret. Es deixa endur per un argument excessivament senzill amb traficants que acaben amb el suposat paradís que sembla haver estat escrit en un tovalló. En una ocasió vaig estar a punt de comprar-me el llibre només per la curiositat de saber si realment amb tanta velocitat s'oblidava del seu propi plantejament i optava per la part més bleda o si és només qüestió de l'adaptació
28 Días después (2002). Per mi la millor amb "Trainspotting", un virus s'esté per Londres convertint en bèsties assassines les persones, és una pel.li de zombies sense zombies, ja que no són caníbals i a més rebenta els tòpics de zombis com la transformació lenta en zombi o que aquests no fan més que caminar: aquí els zombis corren i la càmera també. Dic que la càmera també, perquè està magníficament dirigida, la tria musical (us recomano sortir a córrer amb la banda sonora per paratges solitaris: tens una velocitat més) i de colors és espectacular, i com entra en el terreny d'anàlisi de la humanitat a partir de la història, tocant un referent novel.lístic dels meus preferits ("El dia dels trifids" de Jhon Wyndham). També els actors estan genials (especialment Cyllian Murphy -el protagonista- per com reflecteix les diferents etapes per les que passa el seu personatge) i, per si fos poc, la pel.lícula és curta: només hora i mitja. Una altra d'obligada visió
Millions (2004). He d'admetre que tampoc he vist aquesta, ja que explicava la història d'uns nens que aconsegueixen una gran quantitat de diners. Segons he llegit la pel.lícula no acaba sent tan infantil i tendre com pinta d'entrada i va cap a zones fosques, però odio les pel.lícules amb nen graciós i la portada (estil "Solo en casa" veient caure bitllets) té molt mala pinta
Sunshine (2007) Si no fos pel fet de tenir ja "28 días después", que també era de gènere fantàstic, aquesta seria la seva pel.li més àtipica, ja que generalment treballa dins del drama o costumisme social. Aquí presenta la missió d'una nau espacial que té com a objectiu dur un mecanisme al sol que permetrà que continuï bombant calor, ja que la vida s'acaba perquè el sol s'està morint. La pel.lícula no té gaire ritme, a estones es fa lenta, però resulta interessant primer per la confirmació com a gran actor, almenys per mi, de Cyllian Murphy (l'espantaocells de Batman o la "víctima" d'Origen) i, en segon lloc, per l'ambient de suicidi-tristesa que respiren tots els personatges a mesura que es veuen encisats pel sol, com si fos una mena de divinitat a la que no es pot mirar directament sense pagar el preu de la bogeria.
Com a pel.lícula de ciència-ficció és prou recomanable
Slumdog millionaire (2008). La fins ara última pel.licula de Danny Boyle és la que més premis li ha comportat (l'Oscar entre ells) i la veritat és que està bé però tampoc mata. Explica com un noi pobre de la Índia comença a triomfar en el concurs de "¿Quién quiere ser millonario?" perquè, per casualitat, les preguntes que li van fent corresponen a moments claus de la seva vida, però ell no intenta guanyar el concurs sinó aconseguir recuperar l'amor de la seva infantesa. Com dic està bé però és que a més es pot entendre com una suma dels interessos de gran part dels treballs anteriors amb el drama dur que arrenca amb nens (Millions) però sense perdre el sentit de l'humor (Trainspotting) ni la màgia (Una historia diferente) tot i que aquí entesa com casualitat, a més de deixar una critica contra el sistema que fa de la televisió el nou paradís o qui et pot arreglar la vida (cosa que connecta amb la Playa). En tot cas, no deixa de ser una bona pel.lícula i m'encanta que la tanqui amb un número musical
"127 Horas" (2011) Acabada d'estrenar amb James Franco sobre un escalador que queda atrapat... D'entrada com la majoria de nominades als Oscars enguany, no m'atreu gens, però és que a més em veig venir que Boyle farà molts trucs d'artifici (curses de càmeres o al.lucinacions) per donar més ritme a una història que no en té i que convida al plànol fix, quan ell és de moure nerviosament la càmera. Segur que l'acabo veient pel desafiament tècnic que suposa però de la mateixa manera estic segur que no serà una de les seves millors pel.lícules.
Com deia és una mica desigual, però el mateix es pot dir de qualsevol que ha fet més de cinc pel.licules, és fàcil que entre aquestes n'hi hagi alguna força decebedora com David Fincher ("El curioso caso de Benjamin Button"), Guy Richie ("Barridos por la marea") o Quentin Tarantino ("DeathProof"); el més difícil de trobar és un Zack Snyder que només té tres pel.licules i són tres mites encara que sigui només de l'entreteniment/espectacularitat: “El amanecer de los muertos”, “300” i “ Watchmen”
Com cada any, deixo aquí la graella de les categories principals per fer les apostes. D'entrada aquest any pinta com un dels que s'esperen menys sorpreses, però aquí hi ha uns quants fils que demostren que no sempre passa això, com l'any passat amb Avatar i En tierra hostil. En tot cas, vaig comentant i deixo amb un asterisc les meves apostes per subratllar després les guanyadores de la nit del 27 de febrer.
Millor Pel·lícula
El cisne negro
La Red Social*
El discurso del Rey
The fighter
Valor de ley
Los chicos están bien
Toy Story 3
127 horas
Winter's Bone
Origen
Millor Director
Tom Hooper per El discurso del Rey
David Fincher per La Red Social*
Darren Aronofsky per El cisne negro
Ethan y Joel Coen per Valor de ley
David. O Russel per The fighter
Aquí la lluita és entre "El discurso del rey" vs "La Red social" i m'estranyaria molt que una guanyés el premi i marxés amb les mans buides el seu director, cosa que em fa pensar que el premi serà per a David Fincher, tot i que Aronofsky...
Millor Actor
Colin Firth per El discurso del Rey*
Jesse Eisenberg per La Red Social
James Franco per 127 horas
Javier Bardem per Biutiful
Jeff Bridges per Valor de ley
Millor Actriu
Natalie Portman per El cisne negro*
Nicole Kidman per Rabbit Hole
Annette Benning per Los chicos están bien
Michelle Williams per Blue Valantine
Jennifer Lawrence per Winter's Bone
Poc color, aquests dos premis no deixen lloc al dubte, un personatge amb un defecte físic, dels que atreuen molt l'acadèmia, i una actriu que porta un currículum increïble i des de ben petita
Millor Actriu de Suport
Amy Adams per The Fighter
Helena Bonham Carter per El discurso del Rey
Hailee Steinfeld per Valor de ley
Melissa Leo per The Fighter
Jackie Weaver per Animal Kingdom*
Millor Actor de Suport
Christian Bale per The fighter*
John Hawkes per Winter's Bone
Jeremy Renner per Atracción peligrosa
Mark Ruffalo per Los chicos están bien
Geoffrey Rush per El discurso del Rey
En l'apartat masculí no tinc cap mena de dubte, a més, amb els Batman li deuen uns quants dólars; en l'apartat femení crec que anirà pel paper dur de Jackie Weaver, perquè l'alternativa és la Bonham Carter i no li perdonen que sigui un bitxo raro
Millor Pel.lícula Animada
The Illusionist
Cómo entrenar a tu dragón
Toy Story 3 *
Millor Pel.lícula Estrangera
Biutiful (Mèxic)*
Dogtooth (Grècia)
In A Better World (Dinamarca)
Incendies (Canadà)
Outside the law (Algèria)
A l'animació no hi ha color, en canvi a la pel.li estrangera una mica més, però suposo que no es votarà una pel.li incestuosa amb nus com "Dogtooth" i s'optarà per la fòrmula del drama que ja va encantar: "Babel", que digui "Biutiful"
Millor Guió Original
Another Year
The fighter
Origen
Los chicos están bien
El discurso del Rey*
Millor Guió Adaptat
127 horas
Red Social*
Toy Story 3
Valor de ley
Winter's Bone
L'apartat dels guions és el que em mereix més respecte de totes les categories dels Oscars i pels incrèduls recordaré que "Trainspotting" i "Sospechosos habituales" se'l van endur. En tot cas, aquest any queda molt clar que han d'anar a parar a les dues grans favorites de la nit, ja que, a més, coincideix que pertanyen a categories diferents. La llàstima és que m'agradaria que aquí hi hagués la sorpresa de la nit i anés a parar a la que per mi ha estat la millor pel.lícula de l'any: Origen, que podria recollir més premis per estar nominada en algunes categories tècniques.
Bé, com cada any per aquestes dates, ja són aquí els anti-oscars que es lliuraran el 26 de febrer. Marco (*) la meva favorita (és una manera de parlar) i un cop els hagin donat, subratllaré les guanyadores
Pitjor Pel.lícula:
'Ex-posados'
'The Last Airbender'
'Sexo en Nueva York 2'
'Saga Crepúsculo: Eclipse'*
'Híncame el diente'
Què es pot dir? Són autèntics bunyols, la de Airbender pot tenir algun interès a nivell tècnic però jo la que trobo més repugnant es "Sexo en Nueva York2 ", i això que he vist "Ex-posados" i entenc que no agradi ningú, té una trama policial rídicula que no pot atreure els fans del gènere i la trama romàntica no arriba prou ensucarda; a més, suposo que qui busca la pel.li ximple de sempre queda desorientat per veure que es fa complicat seguir la història: és a dir, paga car no ser ni carn ni peix. Ara, sense veure tampoc "Híncame el diente" em sembla bé que estigui nominada ja que les darreres d'aquestes és que són molt tristes, no tenen cap mena de gràcia i, per molt poc exigent que es pugui ser amb les paròdies, no arriben ni al nivell mínim que tenien al principi. Ah!Trobo a faltar "Come, reza, ama"
Pitjor Actor:
Jack Black 'Los viajes de Gulliver'*
Gerard Butler 'Ex-posados'
Ashton Kutcher 'Killers' i 'Historias de San Valentín'
Taylor Lautner 'Saga Crepúsculo: Eclipse' i 'Historias de San Valentín'
Robert Pattinson 'Recuérdame' i 'Saga Crepúsculo: Eclipse'
Aquí és molt difícil també, perquè cada vegada considero pitjor actor a Jack Black i em fa llàstima com apuntaven gent com Gerard Butler ("300") o Ashton Kutcher ("El efecto mariposa"), tot i que el premi per mi hauria de ser per Taylor Lautner que em sembla mal actor només veient el trailer i les fotos, no serveix ni per fer carpetes de nenes amb la poca expressivitat que té a la cara. De fet, estic parlant a totes les categories de la meva opinió però no m'estarnyaria que s'optés per doanr com a guanyadora en totes les categories a "Crepúsculo" per fer més evident l'atac
Pitjor Actriu:
Jennifer Aniston 'Exposados' i 'Un pequeño cambio'
Miley Cyrus 'La última canción'
Les quatre protagonistes de 'Sexo en Nueva York 2' *
Megan Fox 'Jonah Hex'
Kristen Stewart 'Saga Crep´suculo: Eclipse'
Aquí no hi ha color per males actrius que siguin Jennifer Anniston o Miley Cyrus són incomparables a la ràbia que generen el conjunt sencer de 'Sexo en Nueva York 2'
Pitjor Actor de Repartiment:
Billy Ray Cyrus 'The Last Song' *
George Lopez 'Marmaduke,' 'El supercanguro' i 'Historias de San Valentín'
Dev Patel 'The Last Airbender'
Jackson Rathbone 'The Last Airbender' and 'Saga Crepúsculo: Eclipse'
Rob Schneider 'Grown Ups'
Difícil de dir però per fotre's amb la família crec que anirà pel pare de Miley Cyrus que repetiria dos anys seguits premi, cosa que no deixa de tenri mèrit
Pitjor Actriu de Repartiment:
Jessica Alba 'The Killer Inside Me', 'Ahora los padres son ellos' 'Machete' i 'Historias de San Valentín' *
Cher 'Burlesque'
Liza Minnelli 'Sexo en Nueva York 2'
Nicola Peltz 'The Last Airbender'
Barbra Streisand, 'Ahora los padres son ellos'
Aquí suposo que encara que sigui només per acumulació de papers anirà a Jessica Alba, tot i que penso que no ha fet la pitjopr pel.lícula
Pitjor pel.lícula per a veure en 3D:
'Como perros y gatos: La venganza de Kitty Galore'*
'Furia de Titanes'
'The Last Airbender'
'Nutcracker 3-D'
'Saw 3-D'
Claríssim és ridícul que facin la versió en 3D de "Como perros y gatos", es busca reforçar l'espectacularitat potser? l'espectacularitat de què?
Pitjor Parella o conjunt protagonista:
Jennifer Aniston & Gerard Butler 'Ex-Posados'
Josh Brolin & Megan Fox 'Jonah Hex'
El conjunt de 'The Last Airbender',
El conjunt de 'Sexo en Nueva York 2', *
El conjunt de 'Saga Crepúsculo: Eclipse'
Buff, han triat bé, tot i que jo hagués inclòs aquí el grup de "Ahora los padres son ellos" a canvi de Brolin&Fox, que no arriben a ser desagradables ni tenen la culpa de protagonitzar una versió sense gràcia (ni encert perquè haurien d'haver aprofitat més l'element sobrenatural) de Wild Wild West: la pel.li no dóna per més. Malgrat que considero dolents els de Crepúsculo (Robert Pattinson encara pot tenir esperances), la ràbia parla per mi i ha der ser "Sexo en Nueva York 2"
Pitjor Director:
'Los sustitutos' Sylvester Stallone
'The Last Airbender' M. Night Shyamalan *
'Sexo en Nueva York 2' Michael Patrick King
'Saga Crepúsculo: Eclipse' David Slade
'Híncame el diente' Jason Friedberg & Aaron Seltzer
Aquí no es podran resistir a criticar un nom famós, cosa que no s'aconseguiria més que amb dos noms, i veient que "Los sustitutos" només té aquesta nominació, poso els meus diners a "The last airbender"
Pitjor Guió:
'The Last Airbender,' M. Night Shyamalan *
'Ahora los padres son ellos' Michael Hamburg & Larry Stuckey
'Sexo en Nueva York 2' Michael Patrick King
'Saga Crepúsculo: Eclipse' Melissa Rosenberg
'Híncame el diente' Jason Friedberg & Aaron Seltzer
Buff quin és el pitjor d'aquests? Per mi el més decebedor és clarament Shyamalan però jo mataria abans a tots els guionistes de la resta de la categoria. No puc deixar de comentar que em sembla ridicul que es facin coses tan estúpides i es desaprofitin actors en ximpleries com "Ahora los padres son elllos"
Pitjor preqüel.la, remake o seqüel·la:
'Furia de Titanes'
'The Last Airbender'
'Sexo en Nueva York 2'
'Saga Crepúsculo: Eclipse' *
'Híncame el diente'
Aquí encara que sigui per no marxar amb les mans buides han d'assegurar el tret i disparar els vampirs, els seriosos, vull dir. Ah, i em sorpren la presència de "Furia de titanes", una pel.li senzilla d'aventures, com a molt una pel.li d'aprovat justet o suspès, però no arriba al punt d'abominació dels títols que es passegen no només a aquesta categoria, també a la resta de nominacions
Tal i com he fet amb Guy Ritchie, faré un repàs a un altre director que és dels pocs que respecto ara mateix, d'aquests que penso veure la pel.li que facin, sigui del gènere que sigui. Potser en el cas de Christopher Nolan no té gaire mèrit ja que s'acostuma a situar entre el fantàstic i l'acció, dos gèneres fàcils de pair. En tot cas, és un director que es caracteritza per moure's dins un àmbit comercial però sense deixar que això impedeixi fer bones pel.lícules, a més, suposo que aquesta acceptada comercialitat li permet tenir uns repartiments d'escàndol. D'altra banda, en el pla narratiu, destacaria el seu gust per jugar amb allò que és real o no, ja estigui parlant de somnis, records o mentides i tractar de fer un tipus de narració no linial, tot i que no sempre sigui així per exigències de la història. També diria que en la mesura del possible intenta deixar forats o preguntes sense resposta a propòsit, amb la intenció que
sigui el propi espectador qui provi d'omplir-los de sentit, un joc que es pot veure a "Memento" o fins i tot a "Batman", però que té la seva màxima expressió a "Origen"
Following (1998). Aquesta pel.li té dues curiositats i és que un personatge es diu Cobb, com DiCaprio a "Inseption/Origen" i que a la porta de la casa del protagonista hi ha el símbol de Batman... Un element premonitori? Aquí ja juga al que posarà en pràctica a "Memento" fent la construcció del relat marcat pel temps, en aquest cas en tres temps diferents separats per l'aspecte físic del personatge de manera barrejada. La pel.lícula no és gran cosa, tracta d'un aspirant a escriptor que es dedica a seguir la gent i es topa amb un lladre. De fet, el que fa és com a "Memento", mitjançant la narració aconsegueix despertar més interès i atenció en l'espectador del que aconseguiria amb una narració linial. És només recomanable per a col.leccionistes, per veure tot el treball de Nolan.
Memento (2000). Aquesta pel.licula és la que li suposa premis i reconeixemnt. Amb un sòlid repartiment (Guy Pearce és el personatge principal i venia de "LAConfidential" però els altres dos de "Matrix") explica la història d'un home que busca l'assassí de la seva dona però com no pot recordar res que hagi passat en els últims minuts, es dedica a tatuar-se el que va descobrint. De nou, la manera de narrar és més important que la història que explica ja que té molt mèrit fer una pel.lícula com aquesta per estar ordenada al revés, moooolt difícil d'aconseguir i demana un espectador disposat a estar molt atent. A més, té un final brillant que deixa lloc a la interpretació de l'espectador sobre què és veritat i què no, o si és preferible una mentida, que et permet seguir vivint, a la veritat, un altre element molt propi de Nolan.
Insomnia (2002). Aquesta i "Following" són les seves pel.lícules més fluixes. De nou un repartiment de campanetes (Robin Williams, Al Pacino i Hillary Swank) per una història de policies que resulta massa senzilla. No és gaire interessant, però juga amb un dels elements que més agrada al director: la veritat/realitat, ja que tot gira entorn d'un fet amb diferents versions i si és convenient viure en una còmoda mentida o acceptar la realitat. En tot cas, una pel.li normaleta que no acaba de mostrar tot el potencial del director i a més fa dubtar de si ha quedat afectat per la necessitat de fer un producte eminentment comercial... Cosa que després, pel meu gust almenys, demostra que no és axí
Batman begins (2005). Doncs aquí arriben paraules majors: BATMAN. Les pel.lícules havien mort literalment per un cada vegada més clar acostament a la sèrie de televisio. Si en un principi Tim Burton havia fet un Batman molt urbà i fosc, adequat al seu univers visual, les següents havien triat els colors i l'acumulació de personatges fins fer envermellir qualsevol lector "seriós" de Batman. Nolan ressuscita l'heroi fent una pel.lícula d'acció amb una música espectacular i aconseguint un repartiment de luxe, no solament el protagonista sinó tots els actors. El director ara demostra un exquisit gust en els paratges triats per a l'ambientació i regala no només una gran pel.lícula de superherois sinó un entreteniment per als degustadors només de cinema d'accció i blockbuster sense que faci saber greu veure un producte dirigit a un públic majoritàriament devorador de crispetes. Com deia al fil de setembre de 2008, com a pel.lícula de Batman prefereixo aquesta, però és indubtable la qualitat i els encerts de la segona part, The dark knight.
Ara crec que s'ha de fer una aturada. M'explico: el seu primer treball, "Following", estava condicionat pel pressupost amb uns mitjans molt bàsics (als títols de credit es llegeixen fins quatre persones amb el cognom Nolan), "Memento" significa una presentació però no carta blanca, és una pel.li independent, i per això se li demana després un producte comercial que sembla allunyat del seu estil ("Insomnia") del que no se'n surt amb gaire bona nota. Però amb la confirmació de Batman ja se'l deixa treballar tal i com ell vulgui i per això, crec que dóna el millor de si mateix triant i fent seus els projectes. És veritat que no deixa de ser un autor independent "venut" al cinema comercial, però és que per mi el que demostra és que tenir un gran pressupost i estrelles, ser dins del circuit comercial, no és incompatible amb fer una pel.lícula amb un guió interessant o complex, sigui quin sigui el gènere
El truco final (El prestigio) 2006. Tornem a tenir repartiment de campanetes, ni més ni menys que Batman (Christian Bale) contra Lobezno (Hugh Jackman), però també Michael Caine o Scarlett Johansson i ara per narrar l'enfrontament al llarg dels anys entre dos mags per superar els trucs de l'altre o boicotejar-los. Aquí el truc, el que dóna prestigi, no és tan la sorpresa final tipus "Bruce Willis esta muerto!!!!", per mi és com a partir d'aquest argument és capaç de construir una pel.lícula de ciencia-ficció i marcar els límits del sacrifici o degradació per tal d'aconseguir "el prestigi". Evidentment també hi ha el seu tema preferit sobre la realitat/ficció ja que al cap i a la fi ambdos mags "juguen" a enganyar l'espectador, quan no són ells directament els enganyats. Malgrat això, la pel.lícula no arriba a ser rodona per una qüestió de ritme i algunes sorpreses que s'endevinen amb massa facilitat
Batman. The dark knight (2008). Sobre aquesta ja hi ha un fil al bloc (setembre 2008) així que no m'allargaré en excés. Només diré que és una obra mestra del cinema d'accio-superherois i confirma nolan com a director capaç de fer una obra de qualitat quan s'hauria d'esperar només un producte comercial i en un temps on falten productes de qualitat i els productors no tenen rebenta-taquilles se li ha de reconèixer el gran mèrit de fer totes dues coses alhora.
Origen (Inception) 2010. Última pel.lícula fins al moment amb un material molt propi on tornem a tenir els elements habituals del cinema de Nolan. Un repartiment de luxe amb Leonardo Dicaprio al capdavant, la no renúncia a l'espectacularitat (no només de trets i explosions, també d'efectes especials), la narració no linial, el punt excessiu sobre què és real i què no... En resum un producte "comercial" amb gran qualitat i profunditat. No puc dir res sobre l'argument sense espatllar-lo, només que tracta de gent que fa espionatge industrial a través dels somnis, per la qual cosa esdevé el marc perfecte pel seu joc entre què és real i si hi ha una cosa que m'ha encantat d'aquesta pel.lícula és la quantitat de possibles lectures i interpretacions que s'hi poden fer. En un primer visionat només es gaudeix i tens la sensació que hi ha moltes coses mal explicades o que directament no s'expliquen, però després penso que aquests forats són la manera de permetre que sigui interpretada de manera diferent: ÉS UNA AUTÈNTICA JOIA
Suposo que Nolan serà reconegut per reviure Batman o sorprendre amb "Memento", però pel meu gust la primera viu del material aliè dels còmics i la segona és només un exercici de forma sense gaire contingut, per mi queden superades per un relat tan obert a la interpretació i original (reconeixent que hi ha 50.000 fonts identificables com "Matrix" o la menys coneguda "La gran huida") com Inception. En tot cas, s'ha de reconèixer la gran qualitat d'aquest director per ser un dels pocs dels qui pots veure una pel.lícula sense importar-te el tema, només qui la dirigeix, que d'aquests cada vegada n'hi ha menys (David Fincher, Quentin Tarantino, Zack Snyder...)
Veurem cap a on es porta el pròxim tren de Nolan, però ja té assegurada la venda del meu bitllet
You're waiting for a train, a train that will take you far away...
