Bé, com ja al fil anterior he vist que hi ha ganes de parlar de Batman, obriré un nou fil.
A mi aquesta entrega m'ha semblat boníssima, especialment pel seu ritme, tens la sensació que tota l'estona estan passant coses i que no para, està concebuda com una pel.li més d'acció que no pas d'un altre gènere.
Un altre factor positiu són els actors. És en aquest sentit la pel.li més "luxosa": Maggie Gyllehall aprova i dóna un caràcter més madur i menys innocent que Katie Holmes, gaudim de Michael Cane i Christian Bale genials com sempre, facin la pel.li que facin i Gary Oldman, acostumats a veure'l torturat, està genial de "modest" policia, sense deixar d'agrair el moment de salutació del senyor Cyllian Murphy però la Palma se l'emporten els dos actors debutants: Aron Eckhart i Heath Ledger.
Eckhart el recomano especialment fent de malparit a "En compañía de hombres" y "Gracias por fumar", però aquesta vegada fa de bo i resulta molt més que convincent, transmet entusiasme i convicció, tot el que necessita el seu personatge.
El punt i a part és Ledger. No estic d'acord amb els comentaris que causa por el nou Joker, però sí que és el primer que impacta, amb presència, fins i tot més que als còmics i evidentment que als dibuixos a o l'anterior pel.licula. Amb Tim Burton era un gàngster mig guillat, als còmics o dibuixos un pallasso i poc més; francament per mi és un enemic sense gràcia tret dels acudits que pugui fer en algun moment o que se'l subestimi per la seva aparença... Ara, en canvi, és la personificació del caos i la bogeria, sembla capaç d'acabar amb tots com a víctimes de la seva psicosi, és grandiós, una autèntica força i no només una pistola o una flor que llança àcid. El comentari que sí comparteixo del fil anterior és que el Joker supera en tot moment el seu rival, un fet que, per exemple, Nicholson no aconseguia, ja que les solucions de Batman eren gairebé immediates (els enverinaments, el segrest de Vivky Vale, el gas sobre la ciutat amb globus), aquell Batman no capturava el Joker a la primera però refusava els seus atacs o minimitzava i molt els danys... Bale només pot recollir les restes.
Ara, malgrat tot el que he dit, m'agrada més la primera part! Suposo que no serà generalitzat però l'anterior tenia més Christian Bale i es recorria a enemics no vistos o no tan tòpics de Batman. Era molt atractiu el tema de la iniciació del personatge (tot i que agraeixo enormement que no tornin a explicar l'origen!), semblava buscar el camí del samurai, i es veia un Wayne consumit per l'odi per no trobar com expressar-lo, com fer-lo fora. En aquesta, en canvi, se li dóna més importància al desig de deixar de ser Batman que em remet a la imatge de sempre de Peter Parker amb el vestit al cubell de les escombraries... El tema de la venjança es perd a favor del Joker, l'autèntic rei de la pel.lícula.
Per últim, per als amants dels còmics, el "projecte" tecnològic de Batman recorda perillosament al satèl.lit espia de les darreres sagues, el projecte OMAC, però el fet de controlar-ho tot i disposar en pantalles de la informació també remet a Barbara Gordon i el seu oracle. Per cert, als còmics no recordo d'on sortia tota la infraestructura de "Oráculo" però crec que era del mateix Bruce Wayne,no?
Obro aquest fil gariebé com a conseqüència d'un petit debat que hem muntat a propòsit de còmics al fil de "Joan Oliver/Pere Quart l'inventor de jocs" i tornant als temes més freaks, ja que alguns després em diuen que hi ha massa futbol al blog. Per cert, agrairia que la gent que llegeix de tant en tant el blog hi posés alguna cosa, encara que fos un "quina merda" o "t'equivoques" o un "deixa això i treballa", ja que no negaré que escric per passar l'estona però em diverteix molt més contestar algú.
Bé, a propòsit del fil hem discutit sobre la necessitat de canviar els personatrges de còmics amb dos exemples, que potser semblen antagònics com són ArmaX-Lobezno-Logan-Parche-Jhon (m'oblido de cap nom?) i Superman...Bé, també Kal-El/Clark Kent,je,je. I algú que no és un fan de superman deia que aquest personatge necessita una deconstrucció com les que fa Grant Morrison...Compte!Sóc un gran defensor del senyor Morrison per l'etapa d'Animal Man, però allà més que destruir considero que va posar una base més sòlida i sobretot va aconseguir que al llarg dels gairebé trenta números, al final et quedessis amb la sensació que tota la sèrie havia avançat en una mateixa direcció. En canvi, sí que és una "deconstrucció" el que ha fet amb Xmen, i tot i que està entretingut perquè ha estat diferent, també s'ha de reconèixer que tota l'estona tens una sensació incòmode, no només perquè sembla que no tingui respecte pels personatges, és que directament no s'ha llegit els còmics anteriors!Fa un canvi tan profund que després d'ell gairebé no podrà passar res més i qui vingui darrera, en aquest cas va ser Claremont, no té més opció que netejar i començar de nou, com si ignorés deliberadanent l'etapa anterior, només falta que algú digui "dios mio ellen he tenido un sueño horrible" ...Que per cert És el final d'Animal Man, no?
El que vull dir és que les histÒries de mort d'un personatge o el seu cercle de secundaris o el canvi radical d'imatge i operativa permeten omplir ràpidament un còmic, l'autèntic mèrit és que això sigui un afegit pero hi hagi més història. Un exemple és com Lobdell es carregava un personatge de tant en tant, secundari això sí, a la PatrullaX, passaves les pàgines però tampoc et quedaves com que haVIES llegit res ben fet...
En general un canvi total, com la mort de personatges, és una historia fàcil, com la favorita del senyor Alan Davies, navegar per dimensions així m'entretinc ensenyant aquest personatge que allà és dolent I aquí és bo i porta capa o ximpleries similiars.
L'autèntic mèrit és fer una història progressiva, amb sentit com "Animal Man" o una història del tot intrascendent i alhora interessant. Aquest punt representa mes dificultat amb el típic "Especial de Verano" o les col.leccions de molts personatges com la "Liga de la Justicia" o "Los Vengadores", ja que sense descriure amb detall els personatges i anant amb peus de plom per no contradir el que passa a les seves sèries respectives, han de mirar de fer una història que no desmunti res... Per això acostumen a ser dolentes o pobres, a no ser que hi hagi un bon guionista i faci coses com "Para el hombre que lo tenía todo" de Superman.
En fi, que els canvis que apuntava no passen de ser en molts casos una rentada de cara del personatge per distrure del fet que no hi ha història, o que és una història que ja has vist cinquanta vegades!
És increïble que a qualsevol li diguin "expert en cinema", no?
Això d'aquí va per la tertúlia de dissabte a la com ràdio (si no l'heu sentida
http://www.com-radio.com/programes/programa.asp?id=17 i heu de seleccionar "Otakuvision 2: Gala 5: 16/12/2006").
Hi ha algunes coses que vull puntualitzar per no quedar tan friki com pugui semblar.
Estic d'acord en que les més regulars estan sent les de Spiderman, que junt amb XMen tenen el mèrit de ser les ressuscitadores del gènere de superherois, però jo destacava que les de Superman són les que pròpiament (ja fa més de vint anys) van posar davant la possibilitat de fer pel.lícules de superherois, i dic pel.licules perque es va fer més d'una i amb qualitat. A més triaven gent per fer no pas un producte efímer sinó una gran producció, com demostra que SupermanII fos durant molts anys la pel.lícula més cara de la història (principalment per les destrosses que provoca la batalla).
Un altre apunt és que per defensar una pel.li podia haver triat "El cuervo" una de le smeves favorites però crec que ja és prou coneguda i considerada de culte, per això vaig triar defensar La Sombra, una història més senzilla basada principalment en una ambientació fosca però amb molts colors i amb una estètica molt elegant. Pot semblar una mica "cutre-power ranger" però trobo que té un ambient de còmic antic molt aconseguit amb tots els seus defectes i virtuts...I amb una música impressionant
Per cert! només tancar el programa vaig caure que la pel.li de Terence Hill es "el Superpoderoso" no pas el todopoderoso o el superpoli com vam dir.
Igualment va tenir molta gràcia perquè no sabien si presentar-me com a col.laborador, contertuli o què sé jo i al final van optar per "expert en cinema"...A qualsevol cosa li diuen expert!Però, bé, ara qui em porti la contrària li diré:Calla i escolta un "expert en cinema", jarl!
