Com vaig una mica sense idees de com omplir el bloc, continuaré ampliant el fil del mes d'abril de 2007 sobre Chuck Palahniuk, un autor que vaig conèixer per "El club de la lucha" però que després s'ha convertit en el meu favorit juntament amb Easton Ellis... Millor no pensar què tenen en comú
RANT. LA VIDA D'UN ASSASSÍ EN SÈRIE. Un llibre molt curiós, no arriba a ser rodó però sobretot quan parla dels inicis del personatge tens la impressió que t'estan explicant la infantesa de Tyler Durden (no sabeu qui és?????Doncs llegiu el fil I de Palahniuk). Tornem a tenir grups amb aficions estranyes que donen lloc a situacions surrealistes, ja que hi ha una mena de joc establert sobre topades amb cotxe i aquí també presenta un toc de ciència-ficció amb viatges en el temps no explicats. En tot cas, a mi el que més em va impressionar és una història de la infantesa de Rant, perquè penso que és la que millor defineix que m'atreu a l'hora de llegir Palahniuk
Comenta que al poble s'acostuma a fer en una petita carpa una festa de la collita i els nens petits acudeixen disfressats a l'espectacle que han preparat els nens més grans. Els petits, amb els ulls embenats, són conduïts per diferents pots que toquen i on els diuen que hi ha ulls o budells, quan en realitat el que hi ha són macarrons o raïm. L'any que organitza les activitats Rant, els nens surten tacats del que sembla sang, així que els adults decideixen fer-hi una ullada per trobar-se amb el fet que el que hi ha son budells, ulls i sang de veritat, de l'escorxador pròxim... Quan demanen explicacions Rant diu: entre tanto disfraz de princesa y brujo falso, comiendo sucedáneo de fruta en conserva para celebrar una cosecha que ya no se hace, al menos yo les di algo de verdad.
Palahniuk en la seva màxima expressió: brutal, desagradable i alhora transmet una sensació d'haver-te donat visions sinceres d'una realitat crua i descarnada. El llibre es pot fer lent, però cada vegada que s'explica algun detall sobre Rant val la pena.
SNUFF. Palahniuk opta per canviar de narrador a cada capítol, tal i com havia fet a "Fantasmas" per situar-nos a la sala d'espera dels homes que pretenen batre el record de claus amb una mateixa actriu en una pel.li porno. Davant de l'expectativa de ser 600, i com s'està gravant, no és segur que l'actriu sobrevisqui, cosa que convertiria la pel.lícula en una snuff.
El llibre és força fluix, resulten evidents la majoria de girs d'argument i només manté l'interès amb les dades malsanes amb les que acostuma a farcir els seus llibres, en aquest cas referint-se al final o desastres en els que es van convertir alguns actors reals. Com sempre, resulta divertit escoltar aquestes dades per com són de malsanes i es reforça la comicitat amb l'ambient que vol transmetre de tots els homes esperant en calçotets el seu torn mentre mengen una mica fent temps. Ara, el llibre resulta massa pròxim als anteriors i la manera de donar les dades dient "créetelo" recorden massa a "lo sé porque Tyler lo sabe"; però no només això, especialment sembla repetir-se amb personatges molt pròxims als ja vistos a "Nana" (la setciències de torn) o la relació entre ells com es veia a "Monstruos invisibles", especialment en l'àmbit de la família
Dues obres més d'un autor genial, la primera especialment recomanable per als seguidors de "El club de la lucha" però amb l'última he d'admetre que deixa un mal sabor de boca. He disfrutat mentre el lllegia i la seva lectura és molt ràpida (Palahniuk no abandona les seves frases curtes i contundents), però un cop l'acabes tens la impressió d'haver llegit una obra molt menor. Recordo que a "Monstruos invisibles" hi havia una nota dedicada a qui li va dir que no tenia prou qualitat per ser publicat... Doncs no voldria escoltar la seva opinió sobre "Snuff"
Tanco amb un dels meus fragments favorits de "El club de lucha" que no apareixia a la pel.lícula
No soy nada comparado con Tyler Durden.
Estoy desamparado.
Soy un estúpido y todo cuanto hago es desear y necesitar cosas.
Mi vida insignificante. Mi insignificante trabajo de mierda. Mis muebles suecos. Nunca, no, nunca le he dicho esto a nadie, pero antes de conocer a Tyler, estaba planeando comprarme un perro y llamarlo Séquito.
Así de mala puede volverse la vida.
Mátame.
Sé que no ho hauria de fer, ja que aquest blog és molt freak i no sembla el lloc adient, però estic llegint una biografia sobre Joan Oliver, "Joan Oliver/Pere Quart" d'Ignasi Riera, l'inventor de jocs" d'Ignasi Riera, i no em resisteixo a posar el que considero un dels seus millors poemes per la senzillesa i sinceritat que transmet sense el seu punt d'humor.
De fet, sóc un profund enemic de la poesia, m'estimo més la narrativa, ja que entenc que la poesia està massa condicionada per una sèrie de tòpics temàtics (flors, enamoraments, etc) i per l'obligació de mantenir una estructura, com si fos una mena de gàbia on s'ha de mantenir allò escrit. Igualment sé que hi ha poemes que no segueixen aquestes fórmules, però tampoc acaben de despertar el meu interès.
Pere Quart, en canvi, ja des del títol de les seves obres demostra un sentit de l'humor molt propi i alhora una immesa tristesa. A través de la seva biografia es recull una sèrie de consideracions sobre la poesia concebuda com només un entreteniment que no ha de produir cap més benefici que el de perdre el temps; per això, títols com "Circumstàncies" o "tros de paper".
Tot i això, em quedo com deia més amb el seu humor que fisn i tot li va portar a ser denunciat per una serventa de la casa, ja que havia posat en lloc del bou i l'ase prescripctius del pessebre dues figuretes de gaurdies civils, ja!
Un aaltra de bona és que en un concurs literari a Josep Carner en lloc de donar-li el sobre amb el premi, dins li va posar (ell i el seu grup) la factura de la sala d'actes!
Per altra banda té aquest to melancònic amb títols com "Saló de Tardor" que es refereix a la seva etapa que considera crepuscular i sobretot el magnífic títol pel recull de poemes de l'exili "vacances pagades", quan precisament passa penalitats econòmiques i no precisament en un viatge de plaer.
No puc oblidar que fa paròdies com si fos el Buenafuente o Leslie Nielsen de poetes tan intocables com Joan Maragall o Salvador Espriu. Maragall i la seva trista vaca cega que representa Catalunya es reinventada per Pere QUart i convertida en una vaca que no deixa que nigú s'acosti a munyir-la i que acaba dient "jo sóc la vaca de la mala llet!" i Espriu amb el seu Assaig de càntic al temple on parla de "la meva pobra, bruta, trista i dissortada pàtria" és transformat en un càntic a la taberna, els dos llocs no mereixen el mateix respecte, o sí?
Aquest humor i entendre la poesia com un joc per passar el temps és el que es pot notar, amb una filosofia de vida marcada per l'humor i la senzillesa, a la tirallonga de monosíl.labs
Déu
I tu què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet .
I un poc de pau.
Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.
I un xic de niu.
Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.
I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.
Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.
I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.
I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.
Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.
I un xic de gos.
I un poc de gas.
Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.
Un poc de lloc.
I un poc de joc
-tres reis, dos nous.
I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.
Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.
Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.
I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.
I d'art. I d'or.
Un poc de peix.
I un poc de greix.
I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.
Un xic de flam
i un poc de gel.
Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.
I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.
I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.
I un poc de mar
i un xic de port.
I un poc de llor.
Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.
Un poc de lluc
i un xic de suc.
I un poc de porc.
I un xic de parc.
Un poc de gust
i un xic de rang.
I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.
Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.
Ei, si pot ser.
Igual que he fet amb David Fincher he pensat fer un petit fil per recomanar uns quants llibres, bé, de fet tots els que conec d'un escriptor que trobo més que interessant:Chuck Palahniuk. Palahniuk és l'autor del llibre de "El club de la lucha", però no va participar al guió directament, i continua sent al meu parer el seu millor llibre, ara crec que són interessants tots ells.
Palahniuk sempre parla des d'una perspectiva freda o fins i tot podríem dir que menyspreant l'ésser humà, malgrat això no arriba tampoc a fer un relat de misèries tipus Charles Dickens, ja que acostuma a incloure-hi elements fantàstics o que gairebé ho semblen.
EL CLUB DE LUCHA: què es pot dir d'un llibre que ha tingut tan bona adaptació al cine? Doncs que és una llàstima que no hagin fet més pel.lis dels seus llibres. Per qui no conegui la història, explica com un jove solter arriba a un punt de cansament total de la vida que té i cau a les mans d'un terrorista ideològic anomenat Tyler Durden que l'introduirà en el mon de l'autodestrucció, en un principi amb clubs de boxe il.legals però després...Per als qui només hagin vist la pel.li els diré que el final del llibre és diferent, però les grans frases tipus "Deseaba respirar humo" hi són.
SUPERVIVIENTE: Jo crec que aquest llibre, junt amb "Nana", és dels més adaptables al cine i els rumors sobre la pel.li han corregut un parell de cops, però encara no hi ha res.
El llibre explica com en una comunitat tipus "amish" un noi es fet fora d'ella, ja que més enllà dels divuit només s'hi poden quedar els primogènits, i la comunitat se suïcida. Poc després algú comença a matar als membres que en van sortir...A més, el protagonista entra en contacte amb una vident que el converteix en una estrella mediàtica dient-li les previsions pel futur.
El to de burla i menyspreu per la societat queda patent amb els hàbits dels protagonistes, una es dedica a prostituir-se com a ventre de lloguer, tot i ser estèril, i l'altre posa el seu telèfon com de l'esperança per després recomanar el suicidi.
ASFIXIA: ens explica la història d'un noi que viu de figurant en un parc temàtic amb una mare boja i un amic que amuntega pedres mentre que busca informació sobre qui és el seu pare...Aquí la burla consisteix en fingir accidents per ser salvat i, com la gent se sent responsable d'ell, li envia diners. Un altre que també va arribar a sonar que tindria adaptació.
MONSTRUOS INVISIBLES: el llibre més breu de l'autor, no arriba a les 200 pàgines mentre que tots els altres (tret del Club) les superen àmpliament. La història ens parla d'una model a qui li destrossen la cara d'un tret que li arrenca la mandíbula, aquest fet la porta a travessar el país amb cotxe amb un transexual i un ex-novio mig drogat.
El llibre té un dels millors finals que mai he llegit.
NANA:segons el llibre la majoria de morts infantils que es produeixen durant la son estan provocades perquè hi ha una cançó de bressol que mata a qui la sent. El protagonista arriba no només a conèixer la cançó, sinó a tenir-la tan dins del cap que mata sense cantar-la a qui el molesta, però aquí no acaba tot ja que la cançó prové d'un llibre d'encanteris i comença la recerca del llibre i a veure si està pitjor a les
seves mans o a les d'algun conegut, que transporta cadàvers, preferiblement joves i boniques!
DIARIO.UNA NOVELA: després de l'intent de suïcidi del seu marit en el que semblava una paradisíaca illa, la protagonista comença a descobrir moltes coses de la
història de la familia, però a més d'això estan desapareixent habitacions a les cases on havia treballat el seu marit!
ERROR HUMANO: aquest llibre ja no és una novel.la sinó un recull d'articles alguns poc interessants sobre coses que li han cridat l'atenció com festivals, la gent que es construeix castells o la seva experiència durant el rodatge de "El club de la lucha" que arriba a dir que veu venir saltant al Brad Pitt per dir-li "Gracias por el mejor puto papel de toda mi puta carrera". És interessant però arriba afer-se llarg, jo recomano més aviat la lectura d'alguns fragments que no pas del llibre sencer.
FANTASMAS: un grup de gent que vol ser escriptora es retira a un casalot per estar aïllats i poder escriure la seva gran obra. Però en lloc d'escriure, es dediquen a explicar la seva vida mentre busquen com tenir la pitjor de les experiències (espatllant la instal.lació o llençant el menjar o mutilant-se) a l'espera que els rescati la televisió i es puguin fer rics anant de programa en programa.
Com he dit un retrat social prou desesperançat i on potser l'autodestrucció sigui la resposta...
