Darrerament parlo massa de futbol així que tenia pensat començar una sèrie de fils sobre les pel.lis que he vist del darrer festival de Sitges i m'he topat amb una notícia que vaig sentir fa mesos a propòsit d'una de les que s'hi va exhibir, però que no havia seguit què havia passat després. Em refereixo a la denúncia que es va fer al director del festival de Sitges, Àngel Sala, per la projecció de la pel.licúla "A serbian film", del director Srdjan Spasojevic.
Per si no la coneixeu, explica com un ex-actor porno, que havia estat tota una estrella a Serbia, rep una oferta per treballar en un rodatge que sembla molt misteriós i que cada vegada se situa més a prop del terreny il.legal i snuff-movies que no pas del cinema, però amb l'excusa de fer un cinema independent (metacinema?), experimental i evidentment la promesa i necessitat de diners, avança fins el final. En resum, un argument propi d'un thriller.
Ara, el motiu de la denúncia és la suposada exhibició de pornografia infantil amb algunes de les seves escenes. En un inici pensava que era la típica polèmica que acompanya la distribució d'aquest tipus de pel.lícules, tal i com havia passat també amb "Irreversible", "Bambola" o recentement amb "Saw", però ha anat més enllà amb el judici al director del festival per haver-la projectada, una amenaça que ja era coneguda i que va fer que abans el festival de Sant Sebastià la retirés de la programació que havia anunciat.
De fet, Ángel Sala va comparèixer al judici i en defensa seva va portar el making off de la pel.lícula per mostrar que no s'agredia cap nen i que es tractava d'un ninot. Això em fa pensar dues coses: la primera que amb el making off ja sabien perfectament on es ficaven els autors i la segona (perquè he vist la pel.lícula) és que era obvi i no calia; a l'escena es veu perfectament que es tracta d'un objecte i fins i tot es podia haver fet un ninot més realista i no es fa a propòsit, o sigui que no té cap mena de sentit per mi la denúncia. A més, tal i com el mateix Sala ha explicat, la pel.li ha passat per circuits comercials a altres països, festivals com Cannes i en alguns hi ha guanyat premis com a Oporto o Montreal... D'on surt la polèmica aquí?
Jo la veritat és que no ho entenc, ja que no hi ha imatges que siguin més fortes del que es pot veure en una altra Saw tret d'aquesta escena del ninot (no us penseu que es tracta tampoc d'un primer plànol) i el que s'hauria de valorar és la pel.lícula, que per mi és normaleta tot i que amb un punt atractiu, d'encís en la seva lletjor. El seu punt fort és un premeditat joc de com de baix es pot caure i trobo que aquí treu bona nota, perquè és com si estigués tota l'estona dient que tu penses que hi ha un món normal, amb l'actor porno normal, però hi ha més enllà zones fosques que no coneixes on es fan coses tan horribles que ni te les imagines, un punt que queda molt ben acompanyat amb una fotografia bruta i fosca i amb l'impactant final, un final que no desvetallaré però que et fa pensar que quan tot acaba malament i penses "no pot ser pitjor", sempre hi pot haver amagat dins d'aquestes zones fosques metres per on caure més avall.
Evidentment no es tracta d'una pel.lícula "comercial" però per als qui han vist coses com "Anticristo" o "Irreversible" i han entès que més enllà de la polèmica hi havia una idea i una atracció per les zones fosques del desig i la personalitat humana, sí que resulta recomenable.
De moment no he aconseguit trobar res a propòsit de la sentència, però espero que finalment no acabi passant res, ja que és una pel.li més interessant que moltes que es van veure el mateix any 2010 a Sitges.
He tingut ja l’oportunitat de veure algunes de les pel.licules que van passar pel darrer festival de Sitges i com darrerament només parlo de futbol al blog, doncs aproftio per fer-ne algun comentari
Captifs. Explica la història d’una jove cooperant que és segrestada enmig d’una zona en conflicte amb un parell de companys, arrossegant amb ella el trauma que té amb els gossos per un assassinat que va presenciar de nena. Esperava que la pel.lícula fos més de supervivència en la fugida i d’una lluita primitiva, animal, perquè era evident que hi hauria un enfrontament amb gossos.
El resultat és força decebedor perquè avança d’una manera molt linial i és d’aquelles que notes que s’estan plantejant situacions només amb la intenció d’allargar el metratge, el que deixa un resultat global que és ben poca cosa. Típic de Sitges, pinta millor el resum que no pas el que acabes veient que s’assembla molt a coses ja vistes
Monsters. Una proposta curiosa amb una fotografia molt pròxima al documental sense ser-ho, similar a “Distrito 9” i també per tema. Una parella que es troba a Mèxic intenta tornar a Estats Units perquè están aixecant un mur de separació en l’intent d’aïllar una zona dominada per criatures gegantesques provinents de l’espai que ja provoquen el caos amb algunes incursions en terrenys habitats.
La pel.lícula és entretinguda i recomenable si no us espereu una d’aventures o acció, de fet, a mi em va agradar perquè tota l’estona el que hi havia era una lectura del tot antiheroica i la ciencia-ficció resultava més aviat una cortina de fum per tractar sobre el que acostuma a ser l’actuació dels EEUU en política exterior (atac preventiu i assumir els danys col.laterals especialment si els pateix un altre) o en polítiques d’immigració. Tot i això, té defectes, com que algunes pinzellades no són suaus sino massa evidents i el pitjor de tot, i que s’arrossega tota l’estona, com es produeix entre el previsible i el ridícul el que serà el motor de la pel.licula: l’entrada als EEUU. No vull donar massa detalls però la desesperació s’apodera dels personatges per una raó que no queda ben justificada, sembla ximple i fins i tot provocada per la seva estupidesa de manera conscient. És a dir, si diuen que l’últim vaixell del món mundial surt un dilluns al matí, no estic dormint i la nit anterior bevent, a més que miro de no agafar l’últim-últim. El problema és com dic que en cap moment ho pots oblidar, però perdonat això, resulta una força recomanable
Confessions (Kokuhaku). La millor de les tres de llarg, tot i que molts no estaran d’acord amb mi (una va marxar a dormir d’avorriment mentre jo quedava enganxat)i preferiran un producte típic de sang com Captifs o el missatge i misteri de Monsters. En aquest cas la història arrenca amb una professora que abans de deixar la seva classe diu que la seva filla petita no va morir en un accident, sinó que va ser assassinada per dos alumnes que són a classe. Amb aquesta presentació esperava una venjança sàdica tipus la coreana “Old boy” però ja us dic ara que no és el cas. La trama se centra més en les confessions dels diferents personatges per demostrar que no eren tan plans com podien semblar en un principi i aconseguir una certa sorpresa en l’espectador a mesura que avancen els minuts. Ara, fora d’això i d’un bon final, el que realment m’ha encantat d’aquesta pel.licula és la seva direcció. Pateix d’una falta de ritme o lentitud considerable que jo ja assumeixo com pròpia del cinema oriental quan tracten de drames, però són impactants les seves imatges, utiliza d’una manera espectacular molts recursos: els talls, els punts de vista dels personatges i com aquest no fa canviar els fets viscuts però sí adquireixen més sentit, la càmera lenta i especialment destacaria la fortalesa de les seves imatges, algunes com postals, unes altres impactants o la naturalitat de les obtingudes a través de reflexos, amb un efecte captivador.
Com dic la història està bé, potser seria una pel.li de sis, però amb l’estil de direcció aconsegueix un merescut notable i convertir-se en una joia per reivindicar.
Aquests any a sitges van decidir que l'auditori faria dues maratons: una de matí (a les 10h) i una altra a la tarda (a les 16h). Com no se saben les pel.lis fins un parell de dies abans, vam triar en funció de l'horari la del matí, ja que dilluns toca treballar.
La llàstima és que veient les pel.lis, és evident que ens vam equivocar, ja que a la tarda van fer una marató amb varietat i al matí va ser una marató exclusivament de pel.lis en 3D.
A mi el 3D m'és igual, ni em molesta ni em fa il.lusió, però és que sembla que s'està utilitzant per a no res, total perquè sembli que una mà s'allarga cap a tu! Tampoc és una aportació excessiva en una pel.li. En tot cas, l'autèntic problema de la marató no va ser el 3D: va ser que les tres pel.lícules eren d'un nivel baixíssim, refregit d'altres pel.lícules amb un marcat esperit de sèrie B que els faria carn de videoclub però que aprofiten el 3D per voler semblar més del que no són. A més, la mala sort va fer que el nivell anés decaient i l'última fos la pitjor. Aquesta marató penso que no es consolidarà, ja que amb la gran quantitat de butaques buides (els laterals eren sense ningú quan sempre se'ls ha vist plens) i els comentaris de rebuig al facebook del festival, es va deixar ben palès el disgust existent.
Les pel.lícules van ser:
Hybrid: un cotxe assassí amb l'habilitat de canviar de forma intenta escapar d'un recinte tancat municipal on el volen capturar. El refregit de "tiburón" o "deep blue sea" es feia evident a més d'un munt d'escenes d'ensurts o tòpiques que només tenien l'encert de respirar cinema B i semblar que ni ella mateixa s'agafava seriosament per presentar mecànics parlant d'espècies de calamars evolucionats i d'altres acudits... En fi, mitjanament divertida per passar l'estona i si un és generos. En tot cas, va tenir alguna escena 3D prou aconseguida llançant un paraxocs al públic o els trossos dels vidres
The Shock Labyrinth: Extreme (Senritsu Meikyu) : una japonesa que va donar molt menys del que es podia esperar. D'entrada el principi m'agradava, ja que presentava un grup de nens que deixen darrere en un túnel del terror tancat una integrant del grup, pel que sembla en mans de fantasmes. Ja adults, tres d'ells es reuneixen i sobtadament apareix la nena desapareguda a la casa de la reunió també adulta. Irremediablement acabaran al parc d'atraccions on va tenir lloc la desaparició i fent front als errors i crueltats que van fer de nens. La llàstima és que el que acabo d'explicar podria haver donat peu a alguna cosa molt més interessant i és nomes el punt d'arrencada per posar escenes que remeten al tradicional terror japones amb fantasmes (The ring) i tot els llocs comuns de la saga "la Maldición" (no és casualitat que sigui del mateix director) com espais dels que no es pot sortir, acostaments lents, repetició d'escenes, sortides d'objectes... Per si això fos poc, tenia a més unes quantes escenes que directament en lloc de semblar gracioses o terrorífiques eren ridícules, fent que es perdés qualsevol pretesa tensió. En resum, un producte fallit que podria haver estat molt millor
Amphibious 3D: què dir? Si algú ha patit/vist autèntiques poca-soltades com "Arachnid" de la fantastic factory, amb ninotets i efectes especials que només poden fer gràcia a una serie b 100% casposa, és com si ja hagués vist aquesta. una biòloga es topa amb una casa flotant a Tailàndia on sembla que estan retenint uns nens, interessant-se per ells, acabarà enfrontant-se amb un escorpí gegant... Va de debò, és com esteu imaginant de dolenta per no tenir més que tòpics i escenes que poden recordar els efectes especials antics tipus "Jasón y los argonautas" i similars. Una sèrie b moooooooooooooolt dolenta!
Fa ràbia perquè la marató de les quatre presentava una oferta molt millor
Fase 7: sobre una epidèmia i com aquesta fa sorgir el pitjor del caràcter humà
Tucker & Dale vs. Evil: pel.li de sang però amb marcat sentit de l'humor
The Last Exorcism: atenció amb aquesta ja que promet moltíssim segons les crítiques, té una primera part amb un to de riure's dels exorcismes i una segona on et treu totes les ganes de riure llançant directament els personatges contra l'espectador
Monsters. una curiositat que recorda a "dictrict 9", però en aquest cas travessant una zona que no s'aconsella per estar sota control dels monstres
Secuestrados: una de les que deia que recomanava per ser del tipus "funny games"
Violència, terror, ciència-ficció, thriller... Una bona marató quan al matí s'oferien dues pel.lis de monstres amb massa punts en comú i una japonesa que no aportava res de nou, una autèntica decepció de la que només queda el consol de pensar que totes les de la marató de la tarda tenen pinta d'arribar als circuits comercials i es podran veure.
Ja m'he estudiat una mica el programa del festival de cinema de Sitges d'aquest any (www.cinemasitges.com) i la veritat és que d'entrada trobo que no hi ha massa propostes engrescadores; bé, n’hi ha unes quantes que sonen interessants però la majoria tenen pinta d'arribar als circuits comercials o sigui que no té l'alicient de descobrir una autèntica joia. Ara, potser això enganya, ja que no és gaire fiable el petit resum que es pot llegir del festival, en moltes ocasions pinta com a curiosa la pel.lícula per ser després tòpica (com el cas "The tripper" que prometia un slasher alucinògen amb molt sentit de l'humor i et trobaves amb un típic assassí de la destral sense gràcia) o directament superavorrida (com era el cas de "El exorcismo de Micaela")
En tot cas aquestes són les que segons semblen més interessants i espero trobar-me-les a la marató
Black heaven: una barreja entre el món real i món virtual amb animació i imatge real que a més té ambient de cinema negre. Potser acaba sent fluixa però d'entrada fa gràcia, com una mena de cyberpunk amb salts entre diferents realitats i amb trama
Chatroom: de Hideo Nakata, autor de "The ring" entra també en els terrenys de la ciència-ficció/terror amb un relat sobre un chat representat com habitacions d'hotels i sembla que evita els fantasmes de cabells llargs i negres, ho aconseguirà? És possible, ja que la pel.li no és japonesa, és anglesa
Secuestrados. Una família adinerada veu com un grup de tres homes irrompen a casa seva quan estrenen la seva mansió, el resultat segons sembla serà un "Funny games" directe a la violència que es va descontrolant
Vanishing on 7th Street: aquesta segur que arriba als circuits comercial, però no per això deixa de ser recomanable. Un home que es desperta veu com tothom a la seva ciutat ha desaparegut deixant darrere les seves coses, pot ser pitjor? Sí, sembla que hi ha alguna cosa a la foscor... Que esperem que no siguin coloraines, perquè la dirigeix el responsable de "Batman y Robin" o "Última llamada"
Confessions (Kokuhaku): pel.li japonesa amb història de venjança (cal parlar d'Old Boy o Simpatia por lady Venganza?) que arrenca amb una professora fent uh monòleg a classe per dir que la mort del seu fill no va ser un accident, sinó un assassinat per part de dos dels seus alumnes: arrenca el seu pla per venjar-se'n.
Atrocius: feta amb els videos domèstics d'una família, reconstrueix com van ser assassinats amb l'ús d'imatges "reals" (com "Paranormal activity", "Rec" o "La cuarta fase") per fer més creïble aquesta sensació de por, que encara pot ser més exagerada per la proximitat del marc, ja que es tracta d'una pel.li espanyola
La casa muda. Des d'Uruguai arriba una història explicada en temps real amb una única presa Només per la qüestió tècnica té interès, però és que, a més, la història és d'una noia i el seu pare als qui els deixen una casa al camp amb una única condició: no pujar al pis de dalt. Pot ser una autèntica muntanya russa de crits
I saw the devil. Des de Korea em crida l'atenció per recordar-me la joia que és "The Chaser". Un assassí que no distingeix entre dones i nens mata la nòvia d'un agent secret i aquest no es conformarà amb matar-lo i voldrà anar mes enllà.
Rubber. De França arriba aquest producte marcià que m'ha deixat bocabadat: un neumàtic amb poders provoca el caos al mig de la carretera, sembla tan gamberra que ha d'estar bé!
Si em toquen dues d'aquestes a la marató prometo sortir-ne amb un somriure a la boca!
Aquest any almenys vam veure una excel.lent pel.lícula, no com a l'edició anterior. L'ordre va ser el següent:
Zombieland: meravella per com utilitza el sentit de l'humor i els ensurts però sobretot per ser una proposta original des del segon 1. Deien que era comparable a "Zombies Party" i no hi ha color, és molt millor aquesta, especialment pel ritme, no deixa que t'avorreixis i boníssim l'ús dels crèdits amb música canyera i l'aparició de les regles sobreimpresses.
Mr Nobody: comentava abans d'entrar que aquesta història on un nen es planteja si anar a viure amb la mare o quedar-se amb el pare i les possibles realitats alternatives que se'n derivaven podia ser molt avorrida, per sort hi havia dues o tres cosetes de ciència-ficció que distreien (al futur es convertia en l'últim mortal o el vaitge a Mart), però és que en realitat eren això, una distracció per un argument ja vist anteriorment ("Slighting doors/Dos vidas en un instante" de Gwyneth Paltrow i Jhon Hannah o "Morir (o no)" de Ventura Pons), només focs d'artifici que ja sonen i elements ja vistos com la relació entre germans ("Los amantes del círculo polar") o trobar-se per casualitat com a objectiu d'assassins ("Échele la culpa al botones") o històries imaginàries ("La fuente de la vida")... Per mi poc interessant i només destaco l'ús dels efectes especials "infantils". Em va encantar l'avió que creuava un mapa amb la mà del nen o els cotxes de joguina entre la gent real.
Solomon Kane: fàcil, excessivament fàcil. La història d'aquest mata-monstres del creador de Conan no va donar cap sorpresa i només va ser un seguit de situacions ja vistes pels amants dels videojocs i de les partides de rol, ja no dic si comparem amb "Van Helsing" o referents de "El señor de los anillos" a quin nivell queda. Les úniques escenes bones són la de la trampa entre els zombies o la de l'inici amb els miralls, semblava que anava a donar més joc però no deixava de ser una partida típica, que digui pel.li.
Summer wars: un món virtual al que tothom hi està enganxat, tipus "Sims" o "Secondlife" és atacat per un virus que el corromp i comença a afectar al món exterior amb la manipulació de les xarxes elèctriques i similars. Els únics que el poden aturar són una família en plena celebració de l'aniversari de l'àvia. Crec que és una idea desaprofitada sobre la dependència tecnològica o els lligams món real/virtual i més quan hi ha una infecció en un món de coloraines de Pokemon. Suposo que pesa negativament la voluntat de fer una pel.li de bons sentiments on triomfa la unió de la família, en lloc d'anar cap a alguna banda molt més lletja i "humana", ja que al cap i a la fi el món alternatiu de colors vius és bonic fins que arriba una amenaça del món exterior. De totes maneres, em van agradar les escenes de lluita, potser pel contrast amb l'ambient familiar, perquè resultaven molt impactants amb el conill repartint llenya i veure com sagnaven aquells pikachus.
La marató s'acabava amb dues joies que no permeten saber com es fa la seleccio i em manté en la meva promesa de trencar les cames al programador, ja que el mateix públic que veu coses "senzilles" com una pel.li d'aventures molt a prop de la comercialitat de "Van Helsing" i una de dibuixos a prop del bon rotllo de Miyazaki, per postres s'havia d'empassar una pel.li d'esquetxos sense diàlegs "Amer"i seguidament una pel.li grega sobre incest i monstres imaginaris "Dogtooth". Doncs no acabo de veure que s'adreci la marató a un mateix tipus d'espectador! O potser volia que la gent marxés ja?
Ah! Menció especial el fet de tenir una entrada que posava la 13h com a hora de començament i que es va iniciar amb (la millor) pel.li a les onze i a veure si escrivint-ho recordo de cara l'any vinent una cosa: QUINA CALOR!!!! Que portavem amb les entrades esgotades en una sala des de les onze i havent de menjar allà dins, l'olor i calor d'humanitat anava creixent!
Aquesta secció és el sac per ficar-hi una mica de tot, té perill que toqui alguna d'aquestes a la marató, però si és així serà alguna de les més comercials com "Loft", "The collector" o "Carriers", tot i que si volen passar una de dibuixos com l'any anterior amb "Ponyo", podríem veure "Summer Wars"
9 de Shane Acker: ninotets tendres amb botons per ulls en una estètica pròxima a Burton
Bad Lieutenant: Port of call New Orleans de Werner Herzog: remake de "Teniente corrupto" amb Nicholas Cage
Cargo d'Ivan Engler & Ralph Etter: història en la linía de "Alien"
Carriers (Infectados) d'Àlex i David Pastor: dues parelles travessant un desert afectat per una plaga
Crows II de Takashi Miike: segona part d'aquestes baralles de bandes juvenils
Dead Snow (DØD SNØ) de Tommy Wirkola: estudiants de medicina en guerra amb un grup de zombies en to de comèdia
George A. Romero's Survival of the Dead de George A. Romero: en un món plagat de zombies un grup es refugia en una illa on ja hi ha prous conflictes entre els habitants
Loft d'Erik Van Looy: thriller on cinc amics que comparteixen un pis per reunir-se amb les amants, hi troben un cadàver
Orphan de Jaume Collet-Serra: història de nena adoptada amb influència de "El exorcista" i "La profecía"
Pandorum de Christian Alvart: terror amb una nau espacial a la deriva amb la influència de "Horizonte final"
Panique au Village (A town called Panic) de Stéphane Aubier i Vincent Patar: cinta d'animació amb cavallets i soldadets de plàstic
Paranormal Activity d'Oren Peli: un intent realista i de baix pressupost de fer reviure la casa encantanda
Shadow de Federico Zampaglione: italiana de terror que amenaça amb fer sortir la gent de la sala per forta
Solomon Kane de Michael J. Bassett: adaptació d'un personatge de Robert E. Howard, autor de Conan, en lluita contra les forces del mal
Sorority Row de Stewart Hendler: remake d'un slasher on membres d'una fraternitat que han fet una broma pesada són assassinades
Summer Wars (Samâ Wôzu) de Mamoru Hosada: anime que pinta impressionant sobre un hacker que comença a desmuntar un meravellós món d'Oz
The Collector de Marcus Dunstan: una casa plena de trampes amb els guionistes de Saw
The Eclipse de Conor McPherson: un vidu creu tenir visions i en parla a una escriptora de novel.les de ciència-ficció mentre neix el romanç entre ells...Uf quina por!
Valhalla Rising de Nicolas Winding: un home de força sobrenatural s'allibera dels guerrers que l'utilitzen i fuig amb uns víkings cap a terra santa
Zombieland (Bienvenidos a Zombieland) de Ruben Fleischer: comèdia amb Woody Harrelson en el marc d'uns EEUU dominats pels zombies que pinta molt bé
Bé, amb això acabo la presentació de Sitges'09, ha estat llarg però és que tota l'oferta a través de www.cinemasitges.com és encara més llarga i demana clickar a cadascuna de les pel.lis per poder fer-hi un cop d'ull a l'argument, de totes maneres recomano fer una visita perquè la pàgina aquest any incorpora molts trailers
A la marató no crec que n'hi hagi cap de la "british" o "seven chances" (la secció que més por fa), a no ser que guanyi alguna un premi, però sí que és fàcil que posin una oriental, d'aquestes m'agradaria "Haeundae" pero potser cau "Chaw"
Secció Panorama - British Focus
Doghouse de Jake West: comèdia on durant un cap de setmana de solters en un poble majoritàriament femení les dones es converteixen en zombies
Lesbian Vampire Killers de Phil Claydon: dos amics que han perdut nòvia i feina passen el cap de setmana en un poble on hi ha...Amb aquest títol? Doncs com a mínim ha de ser divertida
Malice in Wonderland de Simon Fellows: adaptació urbana i fosca de la història de Lewis Carroll
The Descent 2 de Jon Harris: segona part on la protagonista torna a la cova on van morir les seves "amigues", que ja són ganes de tornar-hi!
Secció Orient Express
20th Century Boys: Chapter 2 i Chapter 3 Yukihiko Tsutsumi: segona i tercera part d'una trilogia amb bona pinta però que no es veurà a la marató, és més fàcil que facin un any una marató amb les tres
Chaw (Chawoo) de Shin Jung-won en l'estil de "Tiburón" amb tocs d'humor, el que recorda a "The host" però amb un porc senglar
Goemon de Kazuaki Kiriya: del mateix director de "Casshern" (i amb estil visual similar) presenta una batalla èpica japonesa amb una mena de Robin Hoord
Haeundae de Yun Je-gyun: una pel.li de desastres amb un tsunami com a protagonista, si m'he d'empassar una d'espessor després una com aquesta anirira bé
IP Man de Wilson Yip (Yip Wai-shun): pel.li que pretén homenatjar Bruce lee, tant de bo no toqui!
Merantau de Gareth Huw Evans: pel.li d'arts marcials a Sumatra, argggh!!!
Vengeance de Johnnie To: doncs el director ja és un habitual amb pel.lis de mafiosos com Election 1 i 2 que acostumen a estar bé, però lentes per al meu gust i ara presenta un home que busca venjança
Secció Seven Chances
La terre de la folie de Luc Moullet: documental sobre zona del Alps donada especialemnt a la bogeria
Les yeux sans visage de Georges Franju: pel.li del 1959 restaurada sobre l'intent d'un home per restaurar el rostre de la seva filla matant les donants
Mary and Max d'Adam Elliot: història d'amistats boniques amb plastilina...Puaaaaaag
Nucingen Haus de Raúl Ruiz: un home guanya una casa i els seus estranys servents en una partida de cartes, basada en una relat de vampirs de Balzac!
Palermo Shooting de Wim Wenders: el viatge d'un fotògraf perseguit per un tirador...Te més perill la lentitud habitual de Wenders que qualsevol tret
Un lac de Philippe Grandrieux: en una cabana aïllada dues persones competeixen per tallar fusta... Va de debò!
Youth without youth de Francis Ford Coppola: Rumanía, 1938 un professor de lingüística rejoveneix per la caiguda d'un llamp i inicia un projecte lingüístic que interessa els espies de tots el bàndols
Segueixo donant una ullada a les diferents seccions del festival, en alguns casos per la línia de resum ja es nota el meu total desinterès en la proposta, però espero tenir sort i si toca qualsevol d'aquestes a la marató siguin "The forbidden door" o "Nymph", però és més fàcil que sigui "The Road", "REC2" o fins i tot "The House of the Devil"
En tot cas, això és només un esbós de l'argument
PEL.LÍCULA D'INAUGURACIÓ
[REC] 2 de Jaume Balagueró i Paco Plaza: no cal dir res sobre aquesta, o sí? No continuen sinó que sembla que fan un altre angle de la mateixa història
PEL.LÍCULA DE CLAUSURA
The Road de John Hillcoat: amb Viggo Mortensen travessant una carretera en un món apocalíptic i intentant mantenir amb vida el seu fill
NOVES VISIONS
1 de Pater Sparrow: els llibres despareixen, deixant lloc a només unenigmàtic número 1. Els sospitosos són engarjolats al Centre de defensa de la realitat
Amer de Hélène Cattet i Bruno Forzani: pel.li experimental de fragments sense diàlegs, només per a molt valents!
Colin de Marc Price: amb quatre duros narra l'experiència d'un mort vivent britànic actual
Angels with Dirty Wings de Roland Reber: pel.li alemana de motos i vici
Bronson de Nicolas Winding Ref: retrat de criminal britànic amb tendència a ser violent
Deliver us from the Evil (Fri Os Fra Det Onde) d'Ole Bornedal: un conductor que ha provocat un accident amb el seu camió intenta culpar un refugiat i demana ajuda al seu germà
Independencia de Raya Martin: història èpica en blanc i negre sobre Filipines a inicis del segle xx
Morphia (Morify) de Alexei Balabanov: un metge addicte a la morfina i les pràctiques mediques d'inicis del segle xx, quina por si agafa la vessant gore
Nymph (Nang mai) de Pen-ek Ratanaruang: thiller fantàstic que pinta molt bé sobre espèrits al bosc
Pontypool de Bruce McDonald: un virus que es transmet per la parla amb zombis, convidats habituals a Sitges
Symbol (Simboru) de Hitoshi Matsumoto: pel.li japonesa mig boja de comèdia de l'absurd
The Forbidden Door (Pintu terlarang) de Joko Anwar: té bona pinta. Un artista en un moment dolç, veu trencada la seva tranquil.litat amb pintades demanant ajuda a la seva porta
The Forest d'Ashvin Kumar: un matrimoni intenta reconduir la seva relacio enmig d'un bosc on apareixeran un antic amant i una amenaça amb ullals
The House of the Devil de Ti West: de l'autor de "Triggerman" (pel.li senzilla de franctirador assatjant) reuneix uns quants tòpics per forçar l'ambient amb noia en una casa de terror amb parella misteriosa
Van Diemen's Land de Jonathan auf der Heide: la fugida d'uns presos a través de les terres de Tasmània
Visage (Face) de Tsai Ming-liang: l'autor de "El sabor de la sandia" fa un retorn als seus colors a propòsit del rodatge d'una pel.li a París
White Lightnin' de Dominic Murphy: història d'un ballarí de claqué amb tendència a la mala vida i la violència...NOoooooo!
Amb la idea de poder fer un petit retrat de l'oferta que presenta sitges i que pot caure a la marató de cada any, faig un petit dibuix de la secció oficial d'aquest any en una o dues línies, si tinc temps, intentaré fer de les altres seccions, ja que no sempre les pel.lis de la marató són d'aquesta secció.
Yatterman de Takashi Miike: si el coneixeu és un directtor capaç de fer una pel.li cada dos mesos i amb títols com "Zebraman" (sí, es un superheroi amb ratlles de zebra), aquí presenta una pel.li en la tradició de dels Power rangers i Ultraman
The children de Tom Shankland: uns nens en una casa aïllada que es tornen assasins per un virus
Les derniers jours du monde de Jean-Marie & Arnaud Larrieu: a punt d'acabar-se el món, un home busca la dona amb la que va tenir aventura que va acabar amb el seu matrimoni
Thirst de Park Chan-wook: una història de vampirs del director de "Old boy", tant de bo toqui aqeusta
The Countess de Julie Delpy: una pel.li francesa (compte que darrerament fan moltes salvatjades com "En el interior" O "Martyrs") amb la història basada en l'anomenada comtesa Dràcula
Hierro de Gabe Ibáñez: la desaparició d'un nen a l'illa de Hierro on malgrat trobar el cos, la mare creu que segueix viu
Grace de Paul Solet: una dona embarassada amb un fill que no hauria de néixer i basada en un curt gore que es repartia amb la revista "Fangoria" uffff espero que no toqui, massa gore!
Dogteeth de Yorgos Lanthimos: espessor a fons sobre un pare que manté aïllada la seva família amb fantasies irreals i ambient malsà, pinta bé però per moments puntuals, millor que no toqui en una marató
Musashi: The Dream of the Last Samurai (Miyamoto Musashi: Soken Ni Haseru Yume)
Mizuno Nishikubo (Toshihiko Nishikubo) de l'autor Ghost in the shell sobre samurais
Ne te retourne pas (Don't Look Back) de Marina de Van: una pel.li on Sophie Marceau es va convertint en Monica Bellucci, sembla curiosa amb ecos suoposo que de Lynch/Cronenberg, però una mica espessa...Em temo que hi ha números per veure-la, ja que recorda "Synechdoque n.y."
Metropia de Tarik Saleh: paranoia orwelliana de dibuixos amb ambient repressiu amb un món on tot el metro d'Europa s'ha unit per la crisi econòmica
Mr. Nobody de Jaco van Dormael: relat sobre realitats alternatives d'un nen abans d'agafar un tren que ha de decidir si marxa amb la mare o queda a viure amb el seu pare
TiMER de Jac Schaeffer: comedia amb un rellotge que marca quan es coneixerà la parella perfecta, fa por perquè sembla massa dolça però seria ideal per a qui seurà al meu costat
Splice de Vincenzo Natali: tant de bo toqui aquesta pel.li on creen un híbrid inofensiu que es converteix en depredador pel director de "The Cube" i la genial "Cypher"
Kinatay de Brillante Mendoza: promet ser dura sobre un estudiant de policia que acompanya un grup d'agents corruptes que segresten una prostituta i la porten a una casa abandonada
Heartless de Philip Ridley: explica la paranoia d'un fotògraf a Londres amb ambient de terror pròxim a Clive Barker
Moon de Duncan Jones: amb Sam Rockwel a l'espai i problemes estil 2001. M'encanta l'actor però crec que serà massa lenta i això en una marató pesa en contra
Enter the Void de Gaspar Noé: dos germans en un viatge de drogues i sexe, és perillós tenint en compte que és de l'autor de "Irreversible"
Dorian Gray d'Oliver Parker: el relat clàssic però em sembla que serà massa fidel al'original com perquè resulti interessant vist a al'actualitat, espero equivocar-me perquè és una història que m'encanta
Ingrid d'Eduard Cortés: un home pensa que la seva veïna està relacionada amb el món de la màgia negra i això dóna peu a performances artístiques...Sisplau que no l'hagi de veure, pinta ser massa "artística" per al meu gust
Cold Souls de Sophie Barthes: Paul Giamatti s'interepreta a si mateix com un actor que per problems per interpretar Chejov s'acosta a una tecnològia
per guardar ànimes. Si continua el mateix programador de l'any passat hi ha números per veure-la
Accident (Yi Ngoi) de Soi Cheang: banda que s'encarrega de crims que semblen accidents són dissolts per un atac i el cap del grup intenta descobrir què ha passat
La Horde de Yannick Dahan i Benjamin Rocher: policies i lladres s'han d'unir en un edifici per sobreviure a un atac de zombies
Accidents Happen de Andrew Lancaster: retrat d'una familia que atreu els accdients en to de comèdia
Tenint en compte que l'any passat van posar una oriental "Ponyo",una d'autor "synecdoque n.y." i una més genuïna de terror/fantàstic "Déjame entrar", ens podria tocar "Thirst", "Could souls" i "Splice", a veure què fa aquest any el meu amic programador
Amb aquesta marató acabo el repàs de les que he anat a Sitges. La "collita" del 2006 va estar en general bé, només té la pega que totes les pel.lis van ser de gran públic, no hi va haver cap descobriment o sorpresa. Com és habitual no recordo bé l'ordre de les pel.lis, però crec que va ser el següent
El ilusionista. Pel.li d'època amb la màgia com a fons, va coincidir en cartellera amb "El truco final. El prestigio" (molt superior la pel.li de Christopher Nolan), on el principal reclam eren els actors Paul Giamatti i Edward Norton. La història està bé però no passa d'entretinguda i segons com tinguis el dia se't pot fer fins i tot una mica pesada, però com a producte lleuger tampoc deixa de ser recomanable.
Hijos de los hombres. Alfonso Cuaron, autor de "Y tu mamá también" y "Harry potter y el prisionero de Azkabah", ens presenta un relat de ciència-ficció protagonitzat per Clive Owen on en un futur pròxim han deixat de néixer nens. Resulta interessant, amb bons secundaris Julianne moore i Michael Caine, i destaquen especialment una fotografia freda i direcció brillant, amb moments d'autèntic impacte visual com l'atac amb el tanc. Molt recomanable.
Requiem. El exorcismo de Micaela. Es venia com una mena de "El exorcista" amb molt realisme, ja que es publicitava basada en fets reals ... I com sempre amb aquest comentari el que penses és en pel.li d'Antena 3 a 15.30h i, efectivament, això és el que ens vam trobar. Un avorriment absolut amb una noia que es creia posseïda i la millor demostració que arriba a fer és... Que no pot tocar una creu! Ho sento però us acabo de rebentar la pel.li de forma premeditada perquè no la vegi ningú. No puc deixar de dir que va rebre el premi a la millor pel.li del festival quan hi havia "El laberinto del fauno" o "Brick" (d'aquesta hi ha fil al blog), que si no són meravelles són clarament superiors. Suposo que badallant el jurat es devia dormir i no van acabar de veure-la, perquè no s'explica. Un últim apunt, el final és horrible ja que la pel.li acaba quan comencen els intents d'exorcisme, el que hauria de ser gairebé l'arrencada és el punt final...
Horrible.
The host. El director de "Memories of murder" (una pel.li que recomano sobre com dos policies de tècnica diferent, un acostumat a trencar la cara als sospitosos i l'altre investigador, van darrera d'un assassí en sèrie) ens presenta una mena d'història tipus Godzilla però amb un sentit de l'humor ximple que recorda, amb perdó, a Bola de Drac (especialment l'escena de l'escopeta mentre corren o la relliscada al velatori) sense deixar de banda unes escenes espectaculars (el primer atac del monstre al parc), bons efectes i un grapat d'ensurts sorprenents. Una pel.li molt recomanable i la que més em va agradar d'aquesta marató, injust que només s'endugués el premi pels efectes especials.
Com deia la llàstima de la marató és que totes van arribar a circuits comercials i passar per cine, per la qual cosa no suposaven una gran descoberta, però almenys es va passar una bona estona, especialment amb l'última.
